99 aC
El 99 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Albí i d'Antoni (o, més rarament, any 655 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «99 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 99 aC (xcix aC) |
| Islàmic | 743 aH – 741 aH |
| Xinès | 2598 – 2599 |
| Hebreu | 3662 – 3663 |
| Calendaris hindús | -43 – -42 (Vikram Samvat) 3003 – 3004 (Kali Yuga) |
| Persa | 720 BP – 719 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 152 |
| Ab urbe condita | 655 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 120 aC 110 aC 100 aC - 90 aC - 80 aC 70 aC 60 aC | |
| Anys | |
| 102 aC 101 aC 100 aC - 99 aC - 98 aC 97 aC 96 aC | |
Esdeveniments
modificaÀsia Menor
modifica- Ariarates VIII és proclamat rei de Capadòcia, succeint al seu germà Ariarates VII. Era molt jove, i el país va quedar sota la regència de la seva mare Laodice, que es va casar amb Nicomedes III Evergetes de Bitínia. El marit també va assolir la regència del país, i va aprofitar per dominar la Paflagònia.[2]
Antiga Roma
modifica- Aulus Postumi Albí i Marc Antoni l'Orador són elegits cònsols a Roma. Durant el seu govern es va aprovar un senatusconsultum sobre un tema religiós, relatiu al fet de què s'havien mogut les llances de Mart, segons explica Aulus Gel·li.[3][4]
- Ciceró diu d'Aulus Postumi Albí que era un bon orador.[5]
- Sext Tici, tribú de la plebs amb idees sedicioses, va intentar seguir el camí d'Apuleu Saturní i Glàucia que havien mort l'any anterior (100 aC). Se li va oposar el cònsol Marc Antoni l'orador.
- Ciceró fa de Marc Antoni un dels principals oradors a l'obra De Oratore, i pel que en diu el text, el seu estil era eloqüent i natural, no artificial, i es distingia per la seva força i energia.[6]
- Gai Mari abandona Roma en no poder evitar el retorn de l'exili del seu enemic Quint Cecili Metel Numídic, va anar a Capadòcia i a Galàcia. En absència va ser escollit àugur, nomenament que es feia per cooptació.[7]
Necrològiques
modifica- Ariarates VII de Capadòcia, suposadament enverinat per un emissari de Mitridates VI Eupator del Pont, i el va succeir el seu germà Ariarates VIII sota regència de la seva mare Laodice.[2]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVIII, 1, 2
- ↑ Aulus Gel·li. Les Nits Àtiques, IV, 6
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, VIII, 7
- ↑ Ciceró. Brutus. 35
- ↑ Ciceró. De Oratore, II, 25, 39, 40, 48
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Màrius, XII, VI