68 d'Hèrcules

estel múltiple de la constel·lació d'Hèrcules
(S'ha redirigit des de: 68 Herculis)

68 d'Hèrcules (68 Herculis) és un estel múltiple en la constel·lació d'Hèrcules.[6] S'hi troba a 666 ± 57 anys llum del sistema solar.

Infotaula objecte astronòmic68 d'Hèrcules
Tipussistema estel·lar triple, estrella binària espectroscòpica, binària eclipsant, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióHèrcules Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra291,07 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,8 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,4356 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−5,621 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−4,298 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar122 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−17,1 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 17m 19.5678s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)33° 6' 0.3684''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 156633 (Henry Draper Catalogue)
HIP 84573 (Catàleg Hipparcos)
HR 6431 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 17154+3309 (IRAS)
2MASS J17171955+3306003 (2MASS)
SAO 65913 (Catàleg SAO)
GSC 02596-01318 (GSC)
u Her (nomenclatura de Bayer)
ADS 10449 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
PLX 3927 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
BD+33 2864 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J17173+3306A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
GC 23359 (Catàleg General de Boss)
GCRV 9980 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 84573 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 2841 (JP11)
N30 3852 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PMC 90-93 4674 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 80086 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 6275 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
ROT 3522 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 20233 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
TYC 2596-1318-1 (Catàleg Tycho)
UBV 21441 (UBV)
uvby98 100156633 ABV (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
PLX 3927.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
WDS J17173+3306A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
SBC9 957 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
HGAM 666 (A catalogue of Hgamma measures)
SBC7 617 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
PMSC 17136+3312Aab (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
PMSC 17136+3312A (MSC - a catalogue of physical multiple stars)
WEB 14281 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 1334035606852115840 (Gaia Data Release 2)
68 Her (Nomenclatura de Flamsteed)
TIC 9588485 (TESS Input Catalog)
Gaia DR3 1334035606852913536 (Gaia DR3)
AG+33 1520 (AGK3U)
ALS 16386 (Catalog of galactic OB stars) Modifica el valor a Wikidata

La component principal del sistema és una estrella binària propera de magnitud aparent +4,80. 68 d'Hèrcules Aa, la primària d'aquesta binària, és un estel blanc-blavós de la seqüència principal de tipus espectral B1.5V. Té una temperatura superficial de 19.000 K i és 1.300 vegades més lluminosa que el Sol. Amb una massa de 6,8 masses solars, gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 145 km/s. Per la seva banda, 68 d'Hèrcules Ab, la secundària, té tipus B5. Amb una temperatura efectiva de 11.000 K, la seva lluminositat és 160 vegades superior a la lluminositat solar. Té una massa de 2,8 masses solars i la seva velocitat de rotació projectada és de 105 km/s.[7]

El període orbital d'aquesta binària és de només 2,05 dies i ambdós estels estan separats entre si per sol 0,07 ua ó 14 radis solars. De fet, es produeix transferència de massa des de l'estel secundari cap al primari. La secundària, aparentment més evolucionada, deuria ser més massiva, però la pèrdua de massa continuada ha invertit la relació de masses. A més, aquest subsistema constitueix una binària eclipsant en la que, durant l'eclipsi principal —quan la component menys brillant passa per davant de la més brillant—, la lluentor disminueix 0,7 magnituds.[7]

El sistema es completa amb un tercer estel de magnitud +10,2 la separació visual de la qual amb la binària és de 4,4 segons d'arc.[8] Té una massa estimada de 2,5 masses solars i completa una òrbita entorn de 68 d'Hèrcules Aa-Ab cada 10.900 anys.[9]

Referències

modifica
  1. Afirmat a: MK classifications of some northern hemisphere binary systems. Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 131–144. Data de publicació: 1975.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: SIMBAD.
  4. Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. «* u Her -- Eclipsing binary of Algol type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 gener 2021].
  7. 7,0 7,1 «68 Herculis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 23 gener 2021].
  8. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 869-879.
  9. Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 925-938.