El 363 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Aventinensis i Mamercí (o, més rarament, any 391 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «363 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre363 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià363 aC (ccclxiii aC)
Islàmic1015 aH – 1014 aH
Xinès2334 – 2335
Hebreu3398 – 3399
Calendaris hindús-307 – -306 (Vikram Samvat)
2739 – 2740 (Kali Yuga)
Persa984 BP – 983 BP
Armeni-
Rúnic-112
Ab urbe condita391
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
390 aC 380 aC 370 aC - 360 aC - 350 aC 340 aC 330 aC
Anys
366 aC 365 aC 364 aC - 363 aC - 362 aC 361 aC 360 aC

Esdeveniments

modifica

Àsia Menor

modifica

Antiga Grècia

modifica
  • El partit oligàrquic de Tegea, a Arcàdia assumeix el poder i signa un tractat de pau amb Elis ratificat pel governador tebà de Tegea, però després, pressionat pels demòcrates, el governador fa arrestar a molts dirigents oligàrquics de Tegea i trenca el tractat. Mantinea va protestar i finalment els tebans van alliberar als detinguts. Mantinea, però, va exigir l'aplicació de la pena de mort pel governador que les havia ordenat. Epaminondes el defensa, i només el censura per l'alliberament dels oligarques, i no per l'empresonament.[3]
  • Epaminondes visita Bizanci amb la flota atenenca, i aconsegueix que diverses ciutats es declarin a favor seu.[4]

Antiga Roma

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI. 90
  3. Xenofont. Hel·lèniques, VII, 4
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 79
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII. 3
  6. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 2
  7. Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 63 [Consulta: 11 abril 2022].