252 aC
any
El 252 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Cota i Gemin (o també any 502 ab urbe condita). L'ús del nom «252 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 252 aC (cclii aC) |
Islàmic | 900 aH – 899 aH |
Xinès | 2445 – 2446 |
Hebreu | 3509 – 3510 |
Calendaris hindús | -196 – -195 (Vikram Samvat) 2850 – 2851 (Kali Yuga) |
Persa | 873 BP – 872 BP |
Armeni | - |
Rúnic | -1 |
Ab urbe condita | 502 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
Dècades | |
280 aC 270 aC 260 aC - 250 aC - 240 aC 230 aC 220 aC | |
Anys | |
255 aC 254 aC 253 aC - 252 aC - 251 aC 250 aC 249 aC |
Esdeveniments
modifica- Aquest any són elegits cònsols Gai Aureli Cota i Publi Servili Gemin.[4]
- En el curs de la Primera Guerra Púnica, els cònsols van anar a Sicília contra els cartaginesos, obtenint diverses victòries. Conquereixen Hímera, (els seus habitants havien estat evacuats pels cartaginesos). Hieró II de Siracusa els facilita naus i amb les restes de la flota romana, van a Lipara (Lipari) que assetgen, i posen al front del bloqueig al tribú militar Cassi Longí, al que va prohibir iniciar la batalla.[5]
- El tribú Cassi Longí no compleix l'ordre i lliura una batalla a Lipara, on moren molts romans. Cota torna a Lipara, i l'ocupa, i mata tots els seus habitants. Cassi Longí és destituït del seu càrrec.[6][7][8]
- El censor Mani Valeri Màxim Corví Messal·la degrada 400 equites a eraris per incompliment dels seus deures a Sicília.[9]
Necrològiques
modificaReferències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Plutarc. Arat, II, 3
- ↑ 3,0 3,1 Pausànias. Descripció de Grècia, II, 8, 2
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 14
- ↑ Frontí. Estratagemes, IV, 1, 22
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 15-16
- ↑ Pau Orosi. Historiæ adversum Paganos, IV, 9
- ↑ Valeri Màxim. De Factis Dictisque Memorabilibus, II, 7, 4
- ↑ Polibi. Història, I, 16