El 193 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Mèrula i Terme (o, més rarament, any 561 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «193 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre193 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià193 aC (cxciii aC)
Islàmic839 aH – 838 aH
Xinès2504 – 2505
Hebreu3568 – 3569
Calendaris hindús-137 – -136 (Vikram Samvat)
2909 – 2910 (Kali Yuga)
Persa814 BP – 813 BP
Armeni-
Rúnic58
Ab urbe condita561
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
220 aC 210 aC 200 aC - 190 aC - 180 aC 170 aC 160 aC
Anys
196 aC 195 aC 194 aC - 193 aC - 192 aC 191 aC 190 aC

Esdeveniments

modifica

Antic Egipte

modifica

Antiga Grècia

modifica

Antiga Roma

modifica
  • Aquest any són elegits cònsols Luci Corneli Mèrula i Quint Minuci Terme.[5]
  • Mèrula rep la província de la Gàl·lia Cisalpina i fa una campanya contra els bois als que derrota totalment a la batalla de Mutina. Els bois pateixen 14.000 baixes, i els romans capturen 1.092 soldats, 721 cavallers, 3 generals, 212 insígnies i 73 carros. La victòria també costa cara als romans, que perden més de 5.000 soldats entre romans i aliats, 23 centurions, 4 comandants dels aliats i els tribuns de la II legió Marc Genuci i Quint i Marc Marci. Però com que la victòria resulta onerosa pels romans, els seus oficials l'acusen de negligència durant la marxa fins a Mutina, i el senat romà li refusa els honors del triomf.[6]
  • Minuci Terme rep com a província Ligúria, on havia esclatat una revolta. Estableix els seus quarters a Pisae i fa la guerra amb decisió, però les seves forces eren inferiors en numero i es queda a la defensiva. Per dues vegades es troba en greu perill.[7]
  • Els edils urbans Marc Emili Lèpid i Luci Emili Paulus Macedònic, davant de la insuficiència del port fluvial de Roma, l'Emporium decideixen construir-ne un de nou en una zona lliure i propera als límits de la ciutat, al sud de l'Aventí, i edifiquen també el Porticus Aemilia que potser servia per albergar la flota de guerra o per emmagatzemar aliments.[8]

Hispània

modifica

Àfrica

modifica

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXVII, 3
  3. Polibi. Història, XXVIII, 17
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXV, 12
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 54
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 4-7; XXXV, 5, 1-7
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita,XXXV, 11
  8. Soprintendenza Speciale per i Beni Archeologici di Roma La Porticus Aemilia regala un giardino a Testaccio Arxivat 2015-09-23[Date mismatch] a Wayback Machine.
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita,XXXV, 7
  10. Éditions L'Harmattan. L'Algérie au passé lointain de Carthage à la régence d'Alger, 2011, p. 236. ISBN 978-2-296-45460-6.