SOIUSA
SOIUSA són les sigles de Suddivisione Orografica Internazionale Unificata del Sistema Alpino (en català: Subdivisió Orogràfica Internacional Unificada del Sistema Alpí). És una explícita proposta per a una normalització i estandardització dels diferents sistemes nacionals de classificació dels massissos alpins en una perspectiva internacional, dissenyat per Sergio Marazzi, un investigador italià autor de l'Atles Orogràfic dels Alps SOIUSA amb la col·laboració i patrocini del Club Alpí Italià i nombrosos col·laboradors.
Història
La SOIUSA és una interpretació moderna del complex terreny dels Alps, i una proposta innovadora de cara a una actualització per a superar la subdivisió italiana tradicional dels Alps (Partició dels Alps), introduïda a Itàlia el 1926, que ja està obsoleta, i que necessita una revisió adequada conforme amb la literatura geogràfica actual a Europa[1]
Estructura
La SOIUSA adopta el concepte de bipartició del sistema alpí (Alps occidentals i Alps orientals) que substitueix la divisió tripartida (Alps occidentals, Alps centrals i Alps orientals) per una jerarquia piramidal multinivell sobre la base d'escales i normes idèntiques.
Grups de muntanya de nivell superior: fraccionat amb referències morfològiques i altimètriques, tenint en compte les regions històriques i geogràfiques dels Alps.
- 2 grans parts: (PT) (de:Teile; fr:grandes parties; it:parti; sl:dela)
- 5 grans sectors, (SR) (de:Sektoren; fr:grands secteurs; it:settori; sl:velikih sektorjev) que s'obtenen dividint la part occidental en dues zones de sud a nord i en tres zones (nord, centre i sud) l'oriental:
- Alps del nord-oest, part nord dels Alps occidentals
- Alps del sud-oest, part sud dels Alps occidentals
- Alps del nord-est, part nord dels Alps orientals
- Alps centrals de l'est, part central dels Alps orientals
- Alps del sud-est, part sud dels Alps orientals
- 36 seccions (SZ) (de:Sektionen; fr:sections; it:sezioni; sl:sekcij)
- 132 subseccions (STS) (de:Untersektionen; fr:sous-sections; it:sottosezioni; sl:podsekcij)
- Grups de muntanya de nivell inferior: dividits amb criteris alpinístics
- 333 supergrups (SPG) (de:Supergruppen; fr:super-groupes; it:supergruppi; sl:nadgrupa)
- 870 grups (GR) (de:Gruppen; fr:groupes; it:gruppi; sl:skupine)
- 1.625 subgrups (STG) (de:Untergruppen; fr:sous-groupes; it:sottogruppi; sl:podskupine)
Grans parts, grans sectors, seccions i subseccions s'individualitzen tenint en compte bé els criteris morfològic, altimètric, fitogeogràfic; bé les regions històricogeogràfiques alpines. Supergrups, grups i subgrups s'individualitzen segons criteris alpinístics.
A la classificació de vegades s'hi inclouen sectors intermitjos entre les agrupacions:
- 31 sectors de secció (SR de SZ)
- 30 sectors de subsecció (SR de STS)
- 18 sectors de supergrups (SR de SPG)
- 7 sectors de grup (SR de GR)
- 409 sectors de subgrups (SR de STG)
Les seccions successives d'aquest article segueixen el següent esquema:
- Denominació secció (màxima elevació)
- Denominació subsecció (denominacions dels supergrups)
L'abreviatura iss significa en italià in senso stretto (en el sentit estricte) i serveix per distingir la denominació d'una subsecció de la secció homònima (que ha d'entendre's aleshores in senso ampio, en sentit ampli). Els paràmetres SOIUSA del Mont Blanc, per exemple, quedarien de la següent manera:
- Gran part: Alps occidentals
- Gran sector: Alps del nord-oest
- Secció: Alps Grais
- Subsecció: Alps del Mont Blanc
- Supergrup: Massís del Mont Blanc
- Grup: Grup del Mont Blanc
- Subgrup: Mont Blanc
- Grup: Grup del Mont Blanc
- Supergrup: Massís del Mont Blanc
- Subsecció: Alps del Mont Blanc
- Secció: Alps Grais
- Gran sector: Alps del nord-oest
- Codi: I/B-7.V-B.2.b
Alps occidentals
Els Alps occidentals van des de la línia Savona - Bocchetta di Altare - Montezemolo - Mondovì a la línia Rin - Pas de l'Spluga - Llac de Como - Llac de Lecco. Es subdivideixen en dos grans sectors: Alps del sud-oest i Alps del nord-oest.
Referències
- ↑ A Itàlia
- Enciclopedia Treccani Roma 1929 vol 2 et vol 9
- S. Saglio (a cura di), Da rifugio a rifugio (13 vol.), TCI-CAI, Milano, 1939-61.
- Guida dei monti d'Italia (60 vol.), TCI-CAI, Milano 1936-97.
- Partizione delle Alpi (in 220 gruppi), Tipografia Alzani, Pinerolo, 1980.
- Conoscere le Alpi (6 vol.), Istituto Geografico De Agostini, Novara, 1992.
- Guides touristiques (13 vol.), Didier-Richard, Grenoble, 1971-87.
- L. Devies, P. Henry, G. BuscainiI, Guide Vallot, La Chaîne du Mont Blanc (4 vol.), Arthaud, Paris, 1975-79.
- L. Devies, F. Labande, M. Laloue, Le Massif des Écrins (4 vol.), Arthaud, 1976-78.
- Clubführer Berner Alpen (5 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1975-91.
- M. Kurz, Guides Alpes valaisanes (5 vol.), Club Alpin Suisse, Bern, 1970-89.
- M. Brandt, Voralpen-Clubführer (4 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1981-91.
- Clubführer Bündner Alpen (10 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1956-89.
- Clubführer Zentralschweiz (5 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1963-89.
- Franz Grassler: Alpenvereinseinteilung der Ostalpen (AVE) AV-Jarhbuch 1984 Deutscher und Österreichischer Alpenverein, München
- Alpenvereinsführer (48 vol.), Bergverlag Rudolf Rother, München, 1976-88.
- Das große ADAC Alpenbuch, ADAC Verlag-Mairs Geographischer Verlag, München- Stuttgart, 1980.
- Kleiner Führer (14 vol.), Bergverlag Rudolf Rother, München, 1976-82
- Reinhard Mang: Geographische Raumgliederung Österreich, bundesministerium fûr landesverteidigung, Wien, 1984
- Anton Melik: Planine v julijskih Alpah, Dela Instituta za Geografijo, Ljubljana, 1950
- Planinski Vodnik (5 voll.), Planinska zveza Slovenije, Ljubljana, 1973-79.
- A. Melik, Slovenski alpski svet, Geografski opis, Ljubljana, 1954.