Marbre de Carrara
| Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari CarlesMartin hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis, o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara.
És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós.
Història
Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'Edat de Bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb aquest material. L'exportació es realitzava pel port de Luni, i d'aquí ve el seu nom de "Marmo lunense".
A partir del segle V, l'activitat extractiva es va aturar arran de les invasions bàrbares. Després, a causa del desenvolupament del cristianisme, el marbre va tenir una gran demanda per a la construcció i la decoració interna dels edificis religiosos. La fervent activitat de les pedreres es deu principalment als "mestres", com el cas dels escultor és Giovanni i Nicola Pisano, qui l'utilitzen per les seves obres a la Itàlia Central, com en la Catedral de Siena amb el seu púlpit gòtic octogonal.
Va ser el marbre preferit per Miguel Ángel en les seves escultures, que personalment seleccionava els blocs per fer les seves obres, excepte en el cas de la seva David: aquest era originalment un bloc de Carrara que va passar de mà en mà per altres escultors (Agostino di Duccio i Antonio Rossellino) i va acabar finalment en l'estudi de Miquel Àngel, a qui no li va importar la petites deficiències d'origen del mateix.
Enllaços externs
