Estoi

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:27, 28 nov 2021 amb l'última edició de Maria Fullana de València (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Plantilla:Info/Assentamento/Portugal/Antiga freguesia

  1. f9f9f9; color:
  2. 000"
Estoi  
  Freguesia portuguesa extinta  
cap|250x250px|Igreja de EstoiIgreja de Estoi
Localização
Localização de Estoi em Portugal Continental
Map

Mapa de Estoi

Coordinades 37° 05' 44" N 7° 53' 35" El
municipi primitiu Faro
municipi (s) actual (is) Faro
Clientela (s) actual (is) Conceição i Estoi
Història
Extinció 2013
Característiques geogràfiques
Àrea total 46,59 km²
Població total Page Plantilla:Nobold/styles.css has no content.(2011) 3 652 hab.
Densitat 78,4 hab./km²

Estoi és una localitat portuguesa del municipi de Faro, amb 46,59 km² d'àrea i 3.652 habitants (al cens del 2011). La densitat de població n'és de 78,4 hab/km², i per això és una Àrea de Baixa Densitat (ordenança 1467-A/2001).[1] El 9 de desembre del 2004, l'Assemblea de la República alterà el nom de la freguesia de Estói a Estoi.[2]

Fou la seu d'una freguesia extingida el 2013, en l'àmbit d'una reforma administrativa que, en conjunt amb Conceição, forma una nova freguesia denominada Unió de les Freguesies de Conceição i Estoi amb seu a Conceição.[3]

Localització de la freguesia d'Estoi al municipi de Faro

Població

População da freguesia de Estoi [4]
1864 1878 1890 1900 1911 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011
3 990 4 268 5 107 5 014 4 411 4 153 4 283 4 267 4 238 3 911 3 103 3 184 3 100 3 538 3 652

Patrimoni

  • A l'oest i a la rodalia del poble d'Estoi, es troben les Ruïnes romanes de Milreu, que ens ofereixen una rara oportunitat de veure com vivien els romans entre els segles I i IV. Aquestes ruïnes revelen característiques d'una formació de vil·la de peristil, amb prop de 22 columnes al voltant d'un pati obert amb jardí i estany d'aigua. La vil·la va ser decorada amb mosaics, a l'est del peristil, amb figures que representen la fauna marina. Les excavacions tragueren a la llum un extens complex edificat al segle III, que consta d'una casa senyorial, instal·lacions agrícoles, un balneari i un temple.[5]
  • El Palau d'Estoi o Casa d'Estoi amb jardins, fonts i estàtuea (immoble nobiliari restaurat a la fi del segle XIX, que és el millor exemple del gènere al districte de Faro). El Palau d'Estoi és d'estil rococó. Famós pels seus jardins i murals de taulellets, es construí a la fi del segle XIX i és el millor exemple d'aquest estil arquitectònic al districte de Faro.[6]
  • Al centre de la ciutat, hi ha la neoclàssica església parroquial d'Estoi. La construcció original data del segle XV, però es va danyar en el sisme del 1755. Posteriorment, fou restaurada, al segle XIX, en estil neoclàssic. L'arquitecte italià Francisco Xavier Fabri fou el responsable d'aquesta reforma i alguns altres exemples de les seues obres es troben en ciutats veïnes, en especial l'Arc de Vila de Faro.[7]
 
Ruïnes romanes de Milreu

La principal manifestació cultural d'Estoi és la Festa de la Pinha.[8]Plantilla:Referências

  1. Teixeira, Ângelo José Lopes (2006). Tipologia sócio-económica das freguesias da Região do Algarve, 1991 - 2001, Dissertação de mest., Economia Regional e Desenvolvimento Local,Faculdade de Economia, Univ. do Algarve.
  2. «Lei nº 32/2005». Diário da República. [Consulta: 3 gener 2014].
  3. Diário da República, 1.ª Série, n.º 19, Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro (Reorganização administrativa do território das freguesias). Acedido a 2 de fevereiro de 2013.
  4. Instituto Nacional de Estatística (Recenseamentos Gerais da População) - https://www.ine.pt/xportal/xmain?xpid=INE&xpgid=ine_publicacoes
  5. Hauschild, Theodor (2002), Milreu. Ruinen, Lisbon, Portugal: Kultusministerium.
  6. José Carlos Vilhena Mesquita, O Palácio de Estoi. Subsídios para a sua história. Faro. 1982.
  7. Visiting Estoi. wetravelportugal.com. Retrieved 7 Maio 2020.
  8. Carlos, Laura (2013). Manifestação cultural - alterações ao longo do tempo: estudo de caso - Festa da Pinha.

Enllaços externs