Antoni Strubell i Trueta

filòleg i polític català
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:04, 6 nov 2021 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Antoni Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 29 de juny de 1952) és un filòleg i polític català, fill de Michael B. Strubell i Amèlia Trueta, filla de Josep Trueta i Raspall, i germà de Miquel Strubell i Trueta. L'any 2010 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

Plantilla:Infotaula personaAntoni Strubell i Trueta
Imatge
Toni Strubell a Brussel·les (2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Girona

President Solidaritat Catalana per la Independència
20 juliol 2010 – 26 gener 2013
← cap valor – Núria Cadenes i Alabèrnia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòleg, polític, escriptor, professor Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
26 gener 2020Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsXabi Strubell Pastor Modifica el valor a Wikidata
GermansMiquel Strubell i Trueta Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webhttp://www.strubell.cat/

Estudià llengües modernes a la Universitat d'Oxford i el 1978 s'establí a Olot (la Garrotxa), on va col·laborar amb Ràdio Olot en el programa Notícies dels Països Catalans, que tingué gran audiència[cal citació] tant a la Garrotxa com a Osona. El 1981 marxà al País Basc i feu classes de filologia anglesa a la Universitat de Deusto fins al 2001.

Ha fet i organitzat cursos a la Universitat Catalana d'Estiu i sobre traducció a l'Escola Oficial d'Idiomes. Ha col·laborat als diaris El Punt, Avui, S'Arenal, El Temps, Presència, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Egin, i també amb la BBC.[cal citació] Ha participat en l'Escola d'Hivern de CDC el 1997, participà en els debats del Congrés d'ERC a Manresa i ha traduït nombrosos llibres.

Actualment[Quan?] és coordinador de la Comissió de la Dignitat, iniciativa per recuperar els documents catalans espoliats per Franco i dipositats a l'arxiu de Salamanca. És també coordinador de l'Associació Lluís Companys Batzordea que organitzà les trobades catalano-basques de Donostia (gener/maig del 2003). El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

La Coordinadora d'Associats per la Llengua Catalana li lliurà el Premi Nacional Joan Coromines el 2006, juntament amb Josep Cruanyes.

En les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre del 2010, fou elegit diputat; SCI va treure els millors resultats a la seva circumscripció.[1]

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 Solidaritat va obtenir 42.821 vots, insuficients per obtenir cap escó en cap de les quatre circumscripcions.[2] i en el segon congrés de la coalició, celebrat a Vic el 26 de gener de 2013 Núria Cadenes fou escollida nova presidenta de la formació.[3] El 2020 s'adherí a Independentistes d'Esquerres.[4]

Obres

Referències

Enllaços externs