Segona Guerra Balcànica
La Segona Guerra Balcànica va ser un conflicte que va esclatar quan Bulgària, insatisfeta amb la seva part del botí de la Primera Guerra Balcànica en el repartiment de Tràcia i Macedònia, i incitada per austríacs i alemanys, va atacar els seus antics aliats, Sèrbia i Grècia, el 16 de juny de 1913. Sèrbia i Grècia van rebutjar l'ofensiva de Bulgària i van contraatacar penetrant a Bulgària.[1]
Guerres Balcàniques | |||
---|---|---|---|
Tipus | guerra | ||
Data | 29 de juny - 10 d'agost de 1913 | ||
Escenari | Península Balcànica | ||
Lloc | Balcans | ||
Resultat | Derrota búlgara | ||
Bàndols | |||
| |||
Forces | |||
|
Sèrbia i Grècia es van aliar amb Montenegro, Romania i l'Imperi Otomà, que esperaven guanyar o recuperar territoris a costa dels búlgars amb el nou conflicte.
Quan les tropes romaneses es van acostar a la capital Sofia, Bulgària va demanar un armistici, que va resultar en el Tractat de Bucarest, on Bulgària va haver de cedir gran part dels seus guanys de la Primera Guerra Balcànica a Sèrbia, Grècia, Romania i a l'Imperi Otomà.
La major part de Macedònia va quedar unida a Sèrbia, i la resta, amb el port de Salònica, va passar a Grècia, tret d'un tros que, amb la Tràcia Oriental i el port de Dedeagach a la Mar Egea, que va quedar en poder de Bulgària. Romania va obligar Bulgària a cedir-li la Dobrudja Meridional, mentre que l'Imperi Otomà va recuperar la ciutat d'Edirne.
Vegeu també
Referències
- ↑ Hall, 2011, p. 300-315.
Bibliografia
- Hall, Richard C. Bulgaria in the First World War (en anglès). The Historian. vol 73, nº2, 2011. DOI 10.1111/j.1540-6563.2011.00293.x.