Albert Rivera Díaz
Albert Rivera Díaz,[1][2] anteriorment Alberto Carlos Rivera Díaz[3][4][5][6] (Barcelona, 15 de novembre de 1979) és un advocat i ex polític català. Va ser president de Ciutadans - Partit de la Ciutadania i candidat per aquest partit a president de la Generalitat de Catalunya a les eleccions del 2006, 2010 i 2012. Va ser elegit diputat de la VIII, la IX i la X legislatures,[7] i per tant des del 2016 fou diputat al Congrés dels Diputats i líder del grup parlamentari del seu partit. L'11 de novembre de 2019, a causa dels resultats negatius del seu partit a les eleccions espanyoles del 10 de novembre, va presentar la seua dimissió com a president de Ciutadans, va renunciar a l'acta de diputat, i va anunciar que es retirava de la vida política.[8]
.jpg)
.svg){kind=small}
Biografia
Primers anys
Albert Rivera és l'únic fill del matrimoni compost pel barceloní Agustín Rivera, membre d'una família obrera de la Barceloneta,[9] i per la malaguenya María Jesús Díaz, que havia emigrat amb 13 anys des del petit poble de Cútar seguint els passos del seu germà gran, el qual havia obert una botiga d'electrodomèstics.[10]
De petit, Albert va passar un parell d'estius i algunes setmanes a Cútar, on era conegut com El nét del Lucas.[10] Amb els anys, la major part de la seva família materna es va anar traslladant també a Catalunya, excepte precisament el seu avi Lucas Díaz, qui havia estat el primer a emigrar als anys 1960 a França i després a Suïssa.[10]
Eventualment el matrimoni Rivera Díaz va muntar els seus propis negocis i es va traslladar a viure a l'Ametlla del Vallès, al Vallès Oriental, on va poder matricular el seu fill a l'Escola Cervetó, un col·legi concertat de Granollers.[9] Allà, Rivera va practicar la natació de competició durant vuit anys, i va arribar a ser dues vegades campió de Catalunya en estil braça, la primera vegada amb 16 anys.[11][12] Va conèixer també a la que seria la seva parella fins al 2013.[13][14]
Carrera universitària
Va estudiar Dret a la Facultat de Dret d'ESADE (Universitat Ramon Llull).[15] En accedir a aquesta universitat, es va passar al waterpolo, al qual va jugar durant vuit anys. Va començar, a més, a interessar-se per la política i l'oratòria, sota la influència de professors com el peruà José Carlos Remotti, i va participar en una lliga d'equips universitaris de debat per tot Espanya; el seu equip va resultar vencedor al 2000. Entre els seus professors, va tenir també a Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional i impulsor de la plataforma cívica Ciutadans de Catalunya que va donar origen a Ciutadans. Va estudiar durant el 2001 a la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia), gràcies al programa Erasmus. Disposa d'un màster en Dret per ESADE, titulació privada de la institució que van rebre tots llicenciats que van iniciar Dret a Esade abans del setembre del 2008.[16]
Carrera professional
Un cop llicenciat, al setembre de 2002, va començar a treballar a la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ( "la Caixa"). El Periódico de Catalunya, citant com a font els arxius del Partit Popular,[17] va afirmar, poc després de les eleccions al Parlament de Catalunya, al novembre de 2006, que Rivera havia ingressat a les joventuts d'aquest partit (Nuevas Generaciones) el juny de 2003, i que va estar-hi afiliat durant tres anys, en un període anterior a la fundació de Ciutadans.[18] Per la seva banda, Rivera va afirmar haver acudit a la seu del PP a demanar informació i també a alguns actes, igual que va participar en altres de Socialistes en Positiu (corrent crític amb el Partit dels Socialistes de Catalunya al qual acusa de deriva catalanista) i va declarar no haver pagat cap quota, ni haver tingut el carnet del PP. Per la seva banda, Ciutadans va desmentir també aquesta informació, així com que Rivera hagués participat en cap elecció com apoderat del Partit Popular, tal com va afirmar el mateix mitjà de comunicació citat.
El 2004 Rivera va aprovar les oposicions internes de la Caixa i va treballar fins a 2006 com a lletrat a l'Assessoria Jurídica dels Serveis Centrals de La Caixa. Va sol·licitar una excedència voluntària per preparar les eleccions de 2006. El 19 d'abril de 2018 es donà de baixa com a afiliat a la Unió General de Treballadors (UGT), en protesta pel suport que donaren als presos polítics catalans, després que hi estigués des de 2002.[19]
Diputat al Parlament de Catalunya
Al primer Congrés de Ciutadans - Partit de la Ciutadania, celebrat al juliol de 2006, es van elaborar diverses llistes per elegir president i secretari general del partit. Una d'elles, que seria l'escollida, va ser elaborada per Ángel de la Fuente i/o per Arcadi Espada (hi ha dubtes sobre això) i contenia una llista de candidats per ordre alfabètic de nom. Va ser així com Albert Rivera va ser elegit president i Antonio Robles Almeida secretari general.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 Rivera va ser candidat a president de la Generalitat de Catalunya. Un element notori de la seva campanya va ser el cartell de campanya del seu partit en el qual va aparèixer nu. El partit va obtenir tres diputats, de manera que va esdevenir la sisena força política de Catalunya. Al Parlament, Rivera destacaria per usar el castellà, a més del català. Admirava l'estil de rivals seus, com Antoni Fernández Teixidó i Higini Clotas.
Al setembre de 2007, Albert Rivera va rebre al seu domicili particular amenaces de mort perquè en un termini de dos mesos abandonés "la seva política contra el nacionalisme". A les portes del seu domicili hi havia un panell amb una foto de Rivera amb una bala clavada en el seu front i al voltant sang caient de la ferida. Així mateix, al costat del paquet es va trobar una carta amb amenaces de mort.
El gener de 2008, i malgrat la seva disposició inicial contrària,[20] Albert Rivera va anunciar la seva candidatura a les eleccions primàries de Ciutadans com a cap de llista al Congrés dels Diputats a les eleccions generals del 9 de març de 2008 per la circumscripció de Barcelona. No obstant això, Rivera no va resultar elegit diputat.
Va completar la seva formació amb un curs de màrqueting polític a la Universitat George Washington dels Estats Units.
Albert Rivera va ser un dels diputats contraris a la prohibició de les curses de braus a Catalunya. Amb motiu d'aquest posicionament, Albert Rivera, amb el diputat del PP, Rafael Luna, i el torero Serafín Marín, va sortir a espatlles de la plaça de toros Monumental de Barcelona la tarda del 26 de setembre de 2010.
En un procés d'eleccions primàries dins del partit, Albert Rivera va ser escollit candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya per a les eleccions catalanes de 2010. Al cartell electoral, Rivera va aparèixer vestit, amb la resta de candidats nus al fons. A les eleccions, va tornar a obtenir l'acta de diputat per la província de Barcelona (circumscripció per la qual era cap de llista).
Va tenir la seva primera i per ara única filla, fruit de la seva relació amb la seva xicota des de l'adolescència.
A més de participar a Twitter i Facebook, va començar a acudir a programes de televisió d'àmbit nacional com El gran debate a Tele 5, El gato al agua a Intereconomía o La Sexta Noche a La Sexta. El novembre-desembre de 2011 va formar part, al costat de Mercedes Milà, del jurat d'un concurs o 'talent show' d'oratòria, presentat per Ruth Jiménez de Cuatro: El comecocos.
A les eleccions al Parlament del 25 de novembre de 2012, el partit d'Albert Rivera va aconseguir triplicar la seva representació al Parlament de Catalunya, aconseguint nou escons. Davant els resultats (275.007 vots, equivalents al 7,56%, amb 9 escons), i d'acord amb el seu programa electoral, Rivera va defensar la dimissió d'Artur Mas com a President de la Generalitat de Catalunya, en haver perdut el seu partit 12 escons i no aconseguir la majoria absoluta a la qual aspirava quan va avançar les eleccions (1.116.259 vots, equivalents al 30,70% de l'electorat i 50 escons).
Candidat a la Presidència del Govern d'Espanya
El juliol de 2015 va ser escollit candidat del partit a la presidència del govern, sense necessitat de primàries, en ser l'únic dels 5 militants presentats a aconseguir els 509 avals necessaris (va obtenir 2.904 avals dels 3.031 possibles). Després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, on Inés Arrimadas l'havia substituït com a candidata de Ciutadans a la presidència de Catalunya, Rivera va arrencar la seva precampanya a les Generals al costat del Temple de Debod a Madrid, acompanyat d'altres membres del seu partit, el 25 d'octubre del 2015.
L'1 de juny de 2018 prospera la primera moció de censura des de la restauració de la democràcia a Espanya al 1978 i Mariano Rajoy Brey és revocat del seu càrrec substituït per Pedro Sánchez Pérez-Castejón amb els vots en contra de PP i C's.[21] En les Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019, Ciutadans va treure 4.136.600 vots i 57 diputats, i tot i que Pedro Sánchez va guanyar les eleccions amb 123 diputats, Ciutadans es va posicionar en contra seu i el PSOE va fracassar en el seu intent de governar en solitari, i va haver de convocar les Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019, en les que Ciutadans es va ensorrar pels girs de discurs des de la moció de censura a Mariano Rajoy, i una estratègia de confrontació que va alimentar el seu èxit però va acabar alimentant Vox.
Dimissió com a cap de Ciutadans
El fracàs en les eleccions de novembre de 2019 va provocar la dimissió d'Albert Rivera, que deixa la política,[22] la renúncia de diversos pesos pesants del partit i la formació d'una gestora.[23]
El març de 2020 es va incorporar com a president executiu per a Espanya i Portugal del despatx d'advocats Martínez-Echevarría, que en setembre del mateix any va canviar de nom a Martínez-Echevarría & Rivera,[24] i va fitxar per al bufet a José Manuel Villegas Pérez, antic company de partit.[24]
Llibres
El 18 de febrer de 2014 va sortir a la venda el seu llibre Juntos Podemos, el futuro está en nuestras manos (en català: Junts Podem, el futur és a les nostres mans), a l'editorial Espasa, escrit amb la col·laboració de Fernando de Páramo. El 14 d'abril de 2015 va sortir a la venda el seu segon llibre El Cambio Sensato. 100 preguntas, 100 respuestas (en català: El Canvi Sensat, 100 Preguntes, 100 Respostes), a l'editorial Espasa.
Entre bambalinas. Una biografía. (Entre bambolines. Una biografia; Stella Maris, 2015) de José Alejandro Vara i Pablo Planas, i @Ciudadanos Deconstruyendo a Albert Rivera de VV.AA. (Deusto, 2015) són llibres sobre la seva figura.
Referències
- ↑ Gobierno de España. «Ficha de Albert Rivera Díaz. Cortes Generales XI Legislatura», 07-01-2016. [Consulta: 19 octubre 2017].
- ↑ Gobierno de España. «Ficha de Albert Rivera Díaz. Cortes Generales XII Legislatura». [Consulta: 19 octubre 2017].
- ↑ «El documento que prueba que Albert Rivera se afilió a Nuevas Generaciones. Noticias de España» (en castellà). [Consulta: 27 gener 2019].
- ↑ S.A, Web Financial Group. «Pablo Iglesias tiene más dinero en el banco que Rajoy, Sánchez y Rivera juntos» (en castellà). [Consulta: 27 gener 2019].
- ↑ «Albert Rivera tiene 6.000 euros en el banco y 361.000 euros pendientes de pago por dos hipotecas» (en castellà), 04-02-2016. [Consulta: 27 gener 2019].
- ↑ 20Minutos. «Albert Rivera declara cobrar un alquiler de 270 euros y 1.500 euros en derechos de autor» (en castellà), 04-02-2016. [Consulta: 27 gener 2019].
- ↑ «I. Sr. Albert Rivera Díaz (Fitxa X legislatura)». Composició Parlament X Legislatura. Parlament de Catalunya. Arxivat de l'original el 8 de juny 2013. [Consulta: 9 maig 2013].
- ↑ «Albert Rivera se'n va: "Per coherència, dimiteixo i abandono la política"». 324.cat, 11-11-2019 [Consulta: 12 novembre 2019].
- ↑ 9,0 9,1 ««ECútar: 600 habitantes y un candidato a la presidencia del gobierno»» (en castellà). Vanity Fair. [Consulta: 25 juny 2016].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «El nieto de Lucas» (en castellà). Diari SUR, 16-03-2014. [Consulta: 25 juny 2016].
- ↑ Graupera, Jordi. «Un dels nostres: Qui és l'Albert Rivera?». Elsingulardigital.cat, 09-04-2013. Arxivat de l'original el 8 de maig 2013. [Consulta: 9 maig 2013].
- ↑ Perfil d'Albert Rivera a elmundo.es
- ↑ Dieguez, Antonio «Albert Rivera: 'Sigo soltero'». El Mundo, 11-07-2014 [Consulta: 14 agost 2015].
- ↑ Taulés, Silvia «Albert Rivera ya no esconde a Beatriz, su 'primera ciudadana'». El Mundo, 04-07-2015 [Consulta: 26 octubre 2015].
- ↑ Company, Enric. «Ciutadans elige como presidente a Albert Rivera, un abogado de 27 años» (en castellà). ElPais.com, 10-07-2006. [Consulta: 22 octubre 2015].
- ↑ «ESADE explica que el màster de Rivera no és oficial». La República, 17-09-2018. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ https://www.ecestaticos.com/file/4240e00ad645a6cd49b9f9071a14a149/1428700444.pdf
- ↑ Santos, Pilar «Albert Rivera estuvo afiliado al PP hasta abril». El Periódico de Catalunya, 22-11-2006 [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ «Rivera es dona de baixa d'UGT pel suport als presos polítics». ElNacional.cat, 19-04-2018. [Consulta: 22 abril 2018].
- ↑ L D (Agencias) «Rivera dice que no se presentará a las primarias para ser candidato de C's a las generales» (en castellà). Libertad Digital, 06-09-2007.
- ↑ Cañas, Gabriela. «El traspié de Ciudadanos». El Pais. [Consulta: 1r desembre 2019].
- ↑ «Albert Rivera dimiteix com a president de Cs i anuncia que deixa la política». Diari de Girona, 11-11-2019. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Mascaró, Anna. «La desfeta de Ciutadans fulmina Albert Rivera». Ara, 12-11-2019. [Consulta: 1r desembre 2019].
- ↑ 24,0 24,1 «El bufete Martínez-Echevarría cambia de nombre, ahora se llama Martínez-Echevarría & Rivera». Confilegal, 17-09-2020. [Consulta: 19 setembre 2020].
Enllaços externs
- Albert Rivera Díaz - Lloc web oficial (castellà)