Antoni Strubell i Trueta
Antoni Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 29 de juny de 1952) és un filòleg i polític català, fill de Michael B. Strubell i Amèlia Trueta, filla de Josep Trueta i Raspall, i germà de Miquel Strubell i Trueta. L'any 2010 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència (SI).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 juny 1952 (72 anys) Oxford (Anglaterra) |
Diputat al Parlament de Catalunya | |
16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 (dissolució parlamentària) Legislatura: novena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Girona | |
President Solidaritat Catalana per la Independència | |
20 juliol 2010 – 26 gener 2013 ← cap valor – Núria Cadenes i Alabèrnia → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Oxford |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | filòleg, polític, escriptor, professor |
Participà en | |
28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
26 gener 2020 | Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya |
Família | |
Fills | Xabi Strubell Pastor |
Germans | Miquel Strubell i Trueta |
Premis | |
| |
Lloc web | http://www.strubell.cat/ |
Estudià llengües modernes a la Universitat d'Oxford i el 1978 s'establí a Olot (la Garrotxa), on va col·laborar amb Ràdio Olot en el programa Notícies dels Països Catalans, que tingué gran audiència tant a la Garrotxa com a Osona. El 1981 marxà al País Basc i féu classes de filologia anglesa a la Universitat de Deusto fins al 2001.
Ha fet i organitzat cursos a la Universitat Catalana d'Estiu i sobre traducció a l'Escola Oficial d'Idiomes. Ha col·laborat als diaris El Punt, Avui, S'Arenal, El Temps, Presència, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Egin, i també amb la BBC. Ha participat en l'Escola d'Hivern de CDC en 1997, participà en els debats del Congrés d'ERC a Manresa i ha traduït nombrosos llibres.
Actualment és coordinador de la Comissió de la Dignitat, iniciativa per recuperar els documents catalans espoliats per Franco i dipositats a l'arxiu de Salamanca. És també coordinador de l'Associació Lluís Companys Batzordea que organitzà les trobades catalano-basques de Donostia (gener/maig del 2003). El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.
En les eleccions autonòmiques al Parlament del 28 de novembre del 2010, fou escollit diputat; SCI va treure els millors resultats a la seva circumscripció.[1]
En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 Solidaritat va obtenir 42.821 vots, insuficients per obtenir cap escó en cap de les quatre circumscripcions.[2] i en el segon congrés de la coalició, celebrat a Vic el 26 de gener de 2013 Núria Cadenes fou escollida nova presidenta de la formació.[3]
Obres
- Sunyol, l'altre president afusellat (1996) amb Carles Llorens i Josep Maria Solé i Sabaté
- El cansament del catalanisme (1997)
- Josep Roca i Ferreras i l'origen del catalanisme d'esquerres (2000) amb Fèlix Cucurull i Tey
- Un català entre bascos (2005)
- El moment de dir prou (2008)
- Josep-Narcís Roca i Ferreras, 1834-1891 (2008)
- What catalans want? (2010)
Referències
- ↑ «Resultat Eleccions al Parlament de Catalunya 2010». Avui. [Consulta: 17 desembre 2010].
- ↑ «SI es queda fora del Parlament i promet continuar treballant per Catalunya i la independència». 324, 25-11-2012. [Consulta: 26 novembre 2012].
- ↑ «Núria Cadenes és escollida nova presidenta de Solidaritat». Ara, 26-01-2013. [Consulta: 26 gener 2013].
Enllaços externs
Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
---|---|---|
Precedit per: Nou càrrec |
President de Solidaritat Catalana per la Independència Solidaritat Catalana per la Independència 20 de juliol de 2010 – 26 de gener de 2013 |
Succeït per: Núria Cadenas i Alabernia |