Presbiteri
El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major. Es una zona reservada per al clergat, generalment emplaçada a un nivell més alt que la nau que ocupen els fidels, i separat d'ella per una graonada, una barana o cancell o també una reixat.[1] A les esglésies orientals aquesta separació la marca l'iconòstasi. Als costats del presbiteri es troben els ambons (poden ser un o dos) des d'on es fan les lectures i la predicació.
Vegeu també
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.189. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].