Presbiteri

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:59, 21 des 2015 amb l'última edició de JosepBC (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major. Es una zona reservada per al clergat, generalment emplaçada a un nivell més alt que la nau que ocupen els fidels, i separat d'ella per una graonada, una barana o cancell o també una reixat.[1] A les esglésies orientals aquesta separació la marca l'iconòstasi. Als costats del presbiteri es troben els ambons (poden ser un o dos) des d'on es fan les lectures i la predicació.

Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per les pilastres laterals, la graonada i la barana

Vegeu també

Referències

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.189. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].