Arguin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Sense preposició al davant quan es refereix a un any en concret. |
m Bot elimina pronom feble incorrecte. |
||
Línia 15:
Tot i que la factoria d'Arguin havia perdut part de la seva importància amb l'obertura de noves factories més al sud més, com [[São Jorge da Mina]], la ubicació estratègica de l'illa d'Arguin la va fer un lloc cobejat pels estats mercantils d'Europa. Tot i això, els portuguesos van romandre a l'illa fins al 5 de febrer de 1633, quan l'illa va ser conquerida pels holandesos de les [[Províncies Unides]], aleshores en plena [[Guerra dels Vuitanta Anys]] contra les Espanyes, a la corona de la qual Portugal estava unit des de 1580.
Iniciat el domini el 1633, la presència holandesa a Arguin va continuar fins a 1678, amb una breu interrupció el 1665 a causa de l'ocupació de l'illa per les forces britàniques. El 1674 els francesos van ocupar l'illa que els
Es va mantenir abandonada fins al 1685, quan va ser ocupada per una nau holandesa amb bandera brandenburguesa, la fragata "Rother Löwe" manada pel capita ([[Països Baixos|neerlandès]] al servei de Brandenburg) Cornelius Reers, va ocupar l'antiga fortalesa portuguesa a l'illa. Va concloure amb èxit un tractat amb el rei natiu en què Brandenburg va ser acceptat com un poder protector. L'illa va esdevenir la primera colònia del principat de [[Brandenburg]]. El tractat va ser ratificat en 1687 i va ser renovat en 1698 i incloïa el comerç de l'establiment també a la costa oposada al sud-est del [[Cap Blanc (Mauritània)|Cap Blanc]]. L'illa era de vegades un punt de trànsit clau en el comerç internacional del [[cautxú]]. El 1701, amb la incorporació de Brandenburg al regne de [[Prússia]], Arguin va passar al control de Prússia. Seguint una tradició de llarga data de la conducta despòtica dels governadors durant aquest període hi va haver incidents greus: L'abril del 1714, el governador Jan van Both va aixafar amb sang i amb una crueltat sense precedents una revolta de la guarnició; va torturar els rebels presos i va penjar els morts com "bens pel carnisser." Alguns homes, després de ser torturats, van ser abandonats en illes desertes. A continuació, Jan van Both va convertir l'illa en un niu de pirates, manipulant amb destresa als àrabs contra la guarnició i es va negar a obeir al rei de Prússia, del que deia: "¿Sap aquest imbècil, si li sóc fidel o no?" .
| |||