Ardiaca: diferència entre les revisions

L{{'}}'''ardiaca''' era el [[diaca]] principal d'una [[Diòcesi|església]]. Apareixen a partir del {{segle|II|s}}, en les primeres comunitats [[cristianisme|cristianes]], com a ajudants escollits pel mateix [[bisbe]]. Les funcions de l'ardiaca eren l'[[Gestió|administració]] dels béns eclesiàstics i l'atenció als malalts, encara que posteriorment, amb l'augment de comunitats i amb la popularització d'aquest càrrec, anirien assumint noves responsabilitats. Així, doncs, l'ardiaca va esdevindre l'ajudant i [[Vicari (eclesiàstic)|vicari]] del [[bisbe]], l'encarregat de l'[[educació]] dels [[clergue]]s, del control de la [[disciplina]] eclesiàstica i de l'administració de béns i patrimoni de la [[diòcesi]], amb poder judicial sobre els clergues. En moments de [[sede vacante|seu episcopal vacant]], l'ardiaca era qui representava el [[bisbe]]. A més a més de totes aquestes funcions, als segles  {{Romanes|VIII}} i {{Romanes|IX}} també era l'encarregat de les visites pastorals. [[Arnulf (bisbe de Vic)]], fou ardiaca de [[bisbat de Barcelona|Barcelona]] abans de ser escollit per ocupar la [[bisbat de Vic|seu osonenca]], just durant l'atac d'[[Almansor]] a la ciutat. Una prova de la importància del càrrec és que els [[Islam|musulmans]] se l'emportaren d'[[ostatge]], segurs d'aconseguir d'aquesta manera un molt bon rescat.