Revisió del 13:14, 14 abr 2022 modifica Quelcom (discussió \| contribucions) Autopatrullats 54.608 edits m Suprimida Categoria:Itàlia; Afegida Categoria:Història d'Itàlia usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 09:35, 4 set 2022 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Etiqueta: Disambiguation links Edició següent →
Línia 30: Altres germans foren Piergentile, Rinaldo (mort el 1407), Ansovino (+1407), Ercole (+ després de 1410), Luca (+ després de 1403) Antoni (monjo), Nicolina (+ 1429), Antònia o Ansovina (+1423), Venere, Plautilla (+ després de 1409) i Lívia (+ després de 1420). El primer, Piergentile o Pier Gentile I, fou senyor i vicari pontifici de Camerino, [[Tolentino]], [[San Ginesio]], [[Montecchio]], [[Belforte del Chienti]], [[Visso]], [[Amandola]], [[Sarnano]], [[Monte San Martino]], [[Gualdo Cattaneo]], [[Montesanto]], [[Cerreto]], [[Penna San Giovanni]], [[Civitanova]], [[Montefortino]] i [[Ponte]], juntament amb tres germans més, el [[1424]], i a la partició del [[1430]] va rebre [[Fiordimonte]], [[Borgiano]], [[Vestitgnano]], [[Degnano]], [[Fiastra]], [[Gagliole]], [[Sorti]], [[Corvesano]], [[Colpolino]], [[Massa]], [[Gelagna]] i [[Rocca di Majo]]. Fou executat el [[6 de setembre]] de [[1433]]. Va deixar un fill de la seva dona Elisabetta Malatesta, anomenat [[Rodolf IV]]. Rodolf IV fou senyor i vicari de Camerino el [[1444]] amb son cosí Juli Cèsar, investit pel Papa Nicolau V el [[1447]]. Va morir a Camerino el [[1464]]. Del seu enllaç amb Camil·la d'[[Este]] va deixar tres fills, Nicola Maria, Pier Gentile i Ercole I Varano, el darrer dels quals fou fet duc de Camerino el [[1535]] però deposat el [[1539]] i va renunciar als drets el [[1542]]. Juli Cèsar, fill de Joan, fou senyor i vicari ~~Pontifici~~pontifici de [[Camerino]] des el [[1444]] junt amb [[Rodolf IV]], que fou investit pel ~~Papa~~ [[Papa Nicolau V]] el [[1447]] i confirmat el maig del [[1468]]. Fou deposat el setembre de [[1502]]. Fou capità de l'exèrcit a Siena, als Estats Pontificis, a [[Rímini]], a Nàpols, i a Venècia i lloctinent Pontifici a la [[marca d'Ancona]] ([[1482]], renovat el [[1488]]); fou governador de [[Romanya]] per Venècia el [[1484]]. Fou estrangulat per ordre de [[Cèsar Borja]] el [[9 d'octubre]] de [[1502]]. Es va casar amb [[Joana Malatesta]], filla de Segimon Pandolf Malatesta de ~~Rimini~~Rímini, i va deixar dos fills, Camil·la i Venanzio. Aquest darrer fou el pare de Segimon que el [[1521]] va ocupar Camerino amb ajut del [[duc d'Urbino]] però no va ser mai investit pel Papa, i va perdre el poder el [[1522]]. Fou assassinat a Roma el [[22 de juny]] de [[1552]]. Els seus descendents foren patricis a Venècia. El seu germà Joan Maria fou senyor i vicari pontifici de Camerino el [[1503]], i va rebre el títol de duc per butlla pontifícia el [[1515]] amb jurisdicció sobre tota la vall del Nera. Senyor i Vicari Pontifici de Cerreto, Civitanova i Sassoferrato del [[1515]] al [[1522]]; senyor i [[vicari ~~Pontifici~~pontifici]] de [[~~Senigàllia~~Senigallia]], [[San Lorenzo in Campo]] i Montefalco del [[1519]] al [[1522]]; Prefecte de Roma del [[1520]] al [[1522]]; i almirall de l'Església el [[1521]]. Fou deposat per son germà el [[1521]], però restablert el 1522 i confirmat amb dret hereditari per la filla el [[2 de maig]] de [[1524]]. Va morir a Camerino, de pesta el [[19 d'agost]] de [[1527]]. Estava casat amb Caterina [[Cibo]], filla de Franceschetto Cibo, comte de Ferentillo. El va succeir la seva filla Júlia sota tutela de la mare. Fou deposada el [[1535]]. Es va casar el [[1534]] amb Guidobald II [[della Rovere]], duc d'Urbino.

Varano: diferència entre les revisions