Ozonoteràpia: diferència entre les revisions

Moltes de les preocupacions relacionades amb la teràpia d'ozó gira al voltant de la seguretat de l'ozonització de sang. És ben sabut que quan és inhalat pels mamífers, l'ozó reacciona amb els compostos dels teixits que recobreixen els pulmons i desencadena una cascada d'efectes patològics. Saül Verd ha argumentat que, atès que l'ozó té la capacitat per oxidar els compostos orgànics en un medi ambient atmosfèric, també podria oxidar els components sanguinis i teixits humans endògens.<ref>"[http://www.quackwatch.org/01QuackeryRelatedTopics/Cancer/oxygen.html Oxygenation therapy: Unproven treatments for Cancer and AIDS]". Scientific Review of Alternative Medicine 1997</ref> Quan s'infon a la sang humana, l'ozó produeix [[espècies reactives de l'oxigen]] (ROS) o [[radicals lliures]].<ref>Bocci V, Valacchi G, Corradeschi F et al. (1998). "Studies on the biological effects of ozone: 7. Generation of reactive oxygen species (ROS) after exposure of human blood to ozone". J. Biol. Regul. Homeost. Agents 12 (3): 67–75 {{PMID|9795834}}</ref> La inhalació d'alts nivells d'ozó és tòxica, tot i que segons els defensos d'aquestes teràpies la inhalació d'una única dosi amb nivells més baixos no ho és i pot ser beneficiosa en el tractament de certes malalties.<ref>Bocci, V.; Borrelli, E.; Travagli, V.; Zanardi, I. (2009). "The ozone paradox: Ozone is a strong oxidant as well as a medical drug". Medicinal Research Reviews 29 (4): 646–682. {{DOI|10.1002/med.20150}} {{PMID|19260079}}</ref>