Baix Ebre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Diacrítics |
||
Línia 107:
Los censos successius mostren un creixent demogràfic constant fins a finals del {{segle|XX|s}} en què este creixement no s'ha aturat, malgrat que la greu crisi ha fet minvar-lo. Hi hagué períodes amb un augment destacat, d'altres amb creixement escàs, i una dècada amb descens. Lo gràfic de l'evolució de la població mostra esta tendència positiva i les variacions fins al padró de [[2010]].
La tendència és semblant al municipi de Tortosa, alhora que és evident l'elevada proporció de la població d'este municipi respecte al total del Baix Ebre. Sempre s'ha representat la població de tota la superfície del terme antic de Tortosa, incloent-hi els sectors actualment segregats: l'[[Aldea]], [[Camarles]], [[Deltebre]] i [[Sant Jaume d'Enveja]], este darrer actualment del [[Montsià]]. Només en lo període [[1981]]-[[1986]] se va representar sense estos municipis. Tots junts tenen actualment més de 50.000 habitants, quan en realitat lo padró de 1986
Fins a mitjan {{segle|XIX}} lo delta era una terra gairebé deshabitada. Fou durant la segona meitat del segle i del XX quan se va anar poblant, a mesura que les terres se drenaven i dessecaven, i es construïen los canals de la [[Canal de la Dreta de l'Ebre|Dreta de l'Ebre]] i de l'[[Canal de l'Esquerra de l'Ebre|Esquerra de l'Ebre]]. Les terres més elevades eren dedicades a horta i les més baixes, amb inundacions freqüents o amb processos de salinització, a arròs. La construcció definitiva del canal de l'Esquerre de l'Ebre, que prenia l'aigua de l'[[assut]] de Xerta, permet regar tot lo marge esquerre del delta mitjançant nombroses séquies.
| |||