Begur: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles i tipografia
m Tipografia
Línia 7:
El municipi, de 21 km², és molt accidententat: la pràctica totalitat del terme és ocupada per un conjunt de turons anomenats en conjunt el [[massís de Begur]], amb el cim de [[Son Rich]] a 323 m.s.n.m.<ref name="enciclopedia"/> Està vertebrat al voltant del [[castell de Begur]], amb la vila al seu migdia (200 m.s.n.m),<ref name="enciclopedia"/> tots dos situats a dalt d'un turó just al nord de Son Rich, a 2,3 km del [[cap de Begur]] (antigament d'Aiguafreda) a l'est i 2,7 km del [[cap de sa Sal]] al nord-est. La vila és el centre administratiu del terme i concentra 2.724 dels 4.258 begurencs censats (2009).<ref name="enciclopedia"/>
 
Al vessant nord-oest del turó de la vila, hi ha una pedrera encara en actiu i una duna interior anomenada ''sorres de Begur'',<ref name="enciclopedia"/> que s'estén fins al mas fortificat de [[ses Garrites]], a prop dels [[masos de Pals]], on comença la [[Empordà|plana empordanesa]], una plana al·luvial creada pel delta del riu [[Ter]]. Al nord-est del turó, la vall de sa Riera separa els caps de la costa de l'interior, desembocant en la [[platja de sa Riera]],<ref name="enciclopedia"/> la més gran i turística del municipi, que es troba flanquejada al nord per la [[cala de l'Illa Roja]] i la [[platja del Racó]], fitant amb la [[platja de Pals]]. Tot just al sud-est de sa Riera arrenca la reserva marítima de [[ses Negres]], una abrupta costa rocosa que culmina al sud amb el [[cap de sa Sal]].<ref name="enciclopedia"/> Des d’aquíd'aquí, i al llarg de la costa, una sèrie de cales —producte de petits torrents que naixen al massís— permeten l'existència de petits nuclis de població que d'antuvi es dedicaven a la pesca i avui dia, al turisme,<ref name="enciclopedia"/> sovint amb un creixement urbà residencial significant als últims decennis: [[cala d'Aiguafreda|Aiguafreda]], [[Sa Tuna]], [[platja Fonda (Begur)|platja Fonda]] [[cala de Fornells|Fornells]] i [[cala d'Aiguablava|Aiguablava]]. En aquesta última es troba el [[parador de turisme]] homònim; mentre que al nord hi ha l'hotel de Cap sa Sal al cap homònim.<ref name="enciclopedia"/>
 
Al sud-oest del turó, allà on comença la plana entre el massís de Begur i el [[massís de les Gavarres]] i en proximitat amb el nucli urbà de Palafrugell, hi ha el petit poble d'[[Esclanyà]] —808 habitants (2005),<ref name="enciclopedia"/> dividits entre el seu nucli antic romànic i una urbanització al sud. Entre Esclanyà i la vila de Begur, hi ha una urbanització anomenada Residencial de Begur, que s'estén entre les rieres de Saltsesaigües i de l'Esclanyà. D'altres urbanitzacions es troben per tota la costa i algunes valls i tossals interiors,<ref name="enciclopedia"/> formant entre la vila i Fornells un únic continu urbà. El municipi compta amb molts hotels i un càmping.
 
Fora dels nuclis urbans del municipi, la quasi totalitat del massís és coberta d'un bosc d'alzina i d’algunesd'algunes plantacions de pins.<ref name="enciclopedia"/> Tot i que històricament és important, la indústria surera és avui dia poc significant.<ref name="enciclopedia"/> L'activitat ramadera i hortícola hi és, també, molt minoritària.<ref name="enciclopedia"/> Pel que fa al pla d'Esclanyà, on es troba el disseminat del Brugar,<ref name="enciclopedia"/> arraconat entre els termes de Palafrugell i Regencós, es reparteix entre un polígon industrial i camps de conreus de cereals.
 
== Història ==
Línia 22:
 
== Monuments ==
A banda del [[castell de Begur]], també són d'interès monumental les diverses torres de defensa situades dins del nucli vell. Aquestes torres es van aixecar durant els [[segle XVI|segles XVI]] i [[segle XVII|XVII]], per protegir-se de la [[Pirateria marítima|pirateria]] barbaresca.<ref name="historia"/> Encara se’n conserven quatre: la torre de Can Marquès, la de Sant Ramon (o d'en Caixa), la d’Hermanacd'Hermanac de Can Pi, i la de Pella i Forgas.<ref name="historia">[http://www.begur.cat/turisme/cat/historia.php Begur.cat/turisme/historia]</ref>
 
Cal destacar, també, l’esglésial'església gòtica de Sant Pere i edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles.<ref name="historia"/> A Esclanyà destaquen el castell, del {{segle|XIV}}, del qual queda només una torre, i l'església de Sant Esteve.<ref name="historia"/>
 
La [[Casa del Doctor Miret]], la [[Casa Añó]], [[Can Rogera]] i la [[Capella de Sant Ramon]]<ref>{{Ref-web|url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=6820|títol=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|consulta=24/08/2020|llengua=|editor=Generalitat de Catalunya|data=}}</ref> són edificis del municipi inclosos en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].&nbsp;