Neurolèptic: diferència entre les revisions

Un '''neurolèptic''' o '''antipsicòtic''' és un [[medicament]] psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el [[sistema nerviós central]] i perifèric i és utilitzat clínicament en el tractament de les [[psicosi]]s greus. Els neurolèptics actuen trencant literalment una sèrie de reaccions químiques en cadena que provoquen un excés de dopamina en el cervell. L'excés del [[neurotransmissor]] [[dopamina]], provoca símptomes de mania, eufòria, acceleració, increment de l'energia mental i, en casos molt accentuats, al·lucinacions. La seva acció és bloquejar els receptors D dopaminèrgics fonamentalment, tot i que també modulen molts tipus de receptors (serotoninèrgics, histamínics, muscarínics, adrenèrgics, etc.) Com que bloquegen els receptors dopaminèrgics, la dopamina disminueix. La tendència d'aquests psicofàrmacs és la regulació i l'estabilització del sistema dopaminèrgic.

 

En l'argot psiquiàtric, els antipsicòtics, també anomenats '' antipsicòtics clàssics, típics '' o '' [[tranquil·litzants majors]]'', s'identifiquen sota el terme de neurolèptics, del grec ''neuro'', "nervi", i ''lepto'', "lligar". El seu descobriment va ser casual.