Baix Ebre: diferència entre les revisions

En segon lloc hi ha la vegetació dels sorrals, de les platges i dunes. Als camps de dunes hi ha tot un mosaic de comunitats vegetals que varien segons la consolidació de les dunes, si són mòbils o fixades, o si se situen en los fondals on hi ha més terra fina i humitat, on en los vessants o crestes de les dunes on l'ambient és més sec. És significativa la presència del [[borró]] al capdamunt de les dunes: lo borró és una herba alta i prima que aguanta molt bé els embats del vent i els moviments de les dunes.

 

{{Taula:Baix Ebre}}

{{DemogCat| 1497=1.205| 1515=1.414| 1553=1.300| 1717=6.589| 1787= | 1857=40.946| 1877=43.098| 1887=44.443| 1900=46.353| 1910=50.438| 1920=55.641| 1930=57.751| 1940=58.866| 1950=66.426| 1960=62.400| 1970=65.267| 1981=62.528| 1990=65.731| 1992=64.826| 1994=66.563| 1996=65.879| 1998=65.696| 2000=66.274| 2002=68.227| 2004=71.708| 2006=76.368| 2008=81.304| 2010=82.222| 2012=83.125}}

Al ric sector primari (agrícola, ramader i pesquer) si uneix un teixit industrial i d'empreses de serveis que s'ubiquen en els diversos polígons industrials existents: el polígon industrial Baix Ebre ([[Campredó]]-Tortosa); el polígon industrial Catalunya Sud (l'Aldea-Tortosa), de recent construcció, i el polígon industrial Venta Nova de Camarles a més a més d'altres com el polígon Pla de l'Estació (Roquetes-Tortosa) o el polígon Les Molines de [[Deltebre]]. Tortosa és un important centre agrícola, comercial i industrial. La base econòmica del Baix Ebre és l'agricultura i ramaderia. Hi ha una certa activitat industrial, localitzada sobretot entre Tortosa i el delta. Els serveis i les activitats turístiques, encara és un sector en creixement i que cada volta ocuparà més persones una vegada passi la crisi actual (2012).

 

L'agricultura ha estat i és la base actual de l'economia de la comarca. Gairebé la meitat de la superfície comarcal és cultivada. Este percentatge pot semblar baix si no es té present que el Baix Ebre inclou un ample sector de muntanya, tant dels Ports de Beseit com de les serres de Cardó i del Boix, on actualment no hi ha terra conreada. A la resta si, al delta i a la plana de peu de muntanya, predomina l'espai conreat.

 

Segueix en importància el [[garrofer]], que ha sofert un fort abandonament los darrers anys, a causa de l'escàs interès del seu fruit. La [[garrofa]] era emprada abans per a l'alimentació dels animals de tir ([[cavall]]s), que han estat substituïts per tractors. La seua utilització per a la fabricació de pinsos o l'ús de la llavor de la garrofa en la indústria química no ha estat un al·licient econòmic suficient per al manteniment del conreu del garrofer en nombroses explotacions. Poca importància tenen lo conreu de la [[vinya]] i de l'ametller, que ocupen superfícies reduïdes en lo conjunt comarcal.

 

Lo Baix Ebre és la primera comarca en [[aviram]]. Juntament amb lo Montsià i el Baix Camp constitueixen l'àrea de major concentració de granges de gallines i pollastres. Al Baix Ebre hi ha nombroses granges de gallines per a la producció d'[[ou (aliment)|ous]] i d'altres d'engreix de [[pollastre]]s, per a la producció de [[carn]]. Esta ramaderia és molt tecnificada, i sofreix crisis periòdiques a causa de les variacions dels preus en lo mercat.