Baix Ebre: diferència entre les revisions

 

== Geografia ==

 

Característiques del paisatge d'esta comarca són lo curs baix del riu [[Ebre]] i el seu [[hemidelta]], l'esquerre, així com les serres de [[serra de Cardó|Cardó-Boix]], [[serra de Cavalls|Cavalls]] i [[Serra de Pàndols|Pàndols]], i la dels [[massís dels Ports|Ports]] —amb lo [[Mont Caro]] (1.442 m), lo cim més alt de la [[província de Tarragona|demarcació]]—.

Parlar dels rius al Baix Ebre és parlar de l'Ebre. La resta són una sèrie de torrents i barrancs que baixen dels Ports o de les serres de Cardó i del Boix. Són curos que recullen l'aigua de conques d'escassa superfície. La majoria van sempre secs, i només porten aigua en los períodes de pluges importants. Després queden secs fins a la propera pluja abundant. N'hi ha que desguassen a l'Ebre i d'altres directament a la mar. D'estos torrents i barrancs ja s'ha parlat en lo capítol del relleu, i se n'han indicat los més destacats.

 

[[Fitxer:Catalunya riu ebre benifallet.JPG|miniatura|esquerra|Lo riu Ebre al seu pas per Benifallet]]

 

Esta diversitat d'aprofitaments ha estat motiu de conflictes, ja que, malgrat que el riu sigui cabalós, l'aigua que hi corre és limitada. És un recurs natural renovable, però limitat. Part dels conflictes se generen a causa dels interessos entre els pobles i grups econòmics que aprofiten les seues aigües d'una manera o altra. Per exemple, els regadius del [[pla d'Urgell]] s'abasteixen de l'aigua del Segre, els de [[Navarra]] i [[Aragó]] d'altres afluents de l'Ebre o directament del mateix riu. S'han construït nombrosos embassaments en diversos indrets de la seua conca per tal de regular el cabal.

Fins a mitjan segle XIX lo delta era una terra gairebé deshabitada. Fou durant la segona meitat del segle i del XX quan se va anar poblant, a mesura que les terres se drenaven i dessecaven, i es construïen los canals de la [[Canal de la Dreta de l'Ebre|Dreta de l'Ebre]] i de l'[[Canal de l'Esquerra de l'Ebre|Esquerra de l'Ebre]]. Les terres més elevades eren dedicades a horta i les més baixes, amb inundacions freqüents o amb processos de salinització, a arròs. La construcció definitiva del canal de l'Esquerre de l'Ebre, que prenia l'aigua de l'[[assut]] de Xerta, permet regar tot lo marge esquerre del delta mitjançant nombroses séquies.

 

 

A l'extrem del delta, enfront mateix de la gola o desembocadura actual del riu, hi ha la urbanització Riumar, l'únic espai extens de residència secundària que hi ha al marge esquerre del delta. A l'altre marge hi ha la dels Eucaliptus, entre els estanys de la Platjola i la Tancada.

Per carretera el Baix Ebre és un nexe entre Catalunya, València i Aragó. La zona de la costa està molt ben comunicada amb l'autopista del Mediterrani ([[AP-7]]), de peatge, i la carretera [[N-340]], que són lo nexe entre França i el sud de la Península. Les comunicacions malgrat tot resten a l'espera de la millora que haurà de suposar la construcció de l'autovia [[A-7]].<ref>{{ref-web|url=http://www.ebredigital.cat/politica/els-alcaldes-del-baix-ebre-reclamen-dividir-la-7-en-dos-fases-per-desencallar-ne-la-construccio/?id=1679|consulta=26 febrer 2013|títol=Els alcaldes del Baix Ebre reclamen dividir l'A-7 en dos fases, per desencallar-ne la construcció|editor=Ebredigital|data=27 d'abril de 2012}}</ref> Per facilitar els accessos entre Catalunya, l'Aragó i França a través de la zona interior, més muntanyosa, trobem la C-230 ([[C-12]]), coneguda com ''l'Eix de l'Ebre'', que agilita la circulació. Com a nexe entre les vies litorals i les interiors s'utilitza la C-237 (C-42) que comunica l'Aldea i Tortosa. En l'actualitat hi ha previstes les circumval·lacions de l'N-340 a l'Aldea (iniciada el maig de 2009) i de l'Eix de l'Ebre a Tortosa.

 

 

;Amb tren: Estacions de l'Ametlla de Mar, l'Ampolla/el Perelló/Deltebre, Camarles/Deltebre, l'Aldea/Amposta/Tortosa (estació de parada de trens de llarg recorregut), Campredó i Tortosa (estació terminal dels trens regionals de la línia Barcelona-Tarragona-Tortosa i en connexions cap a [[Vinaròs]] i [[València]]).