Revisió del 12:22, 10 maig 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.482.158 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 20:57, 15 juny 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.482.158 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 8: Se sol dir que el seu descobriment va ser accidental. Tanmateix aquesta afirmació ignora l'estat de la ciència en els anys 40 i 50del {{segle\|XX\|s}} i la forma d'investigar els efectes dels medicaments que s'estaven sintetitzant en aquelles dates. En realitat hauríem de dir que el descobriment de la seva acció antipsicòtica va ser resultat de l'observació detallada dels seus efectes en pacients no psiquiàtrics (Henri Laborit) i del seu assaig posterior en pacients psicòtics (els psiquiatres francesos [[Jean Delay]] i [[Pierre Deniker]]).<ref> Kandel, ER (2007). ''A la recerca de la memòria : El naixement d'una nova ciència de la ment.'' ('' In Search of Memory ''). Ed Katzung, pàg. {{ISBN\|84-935432-8-4}}, 9788493543280.</ref> El 1952 [[Jean Delay]] i [[Pierre Deniker]], dos dels psiquiatres més reconeguts de la seva època, van començar a assajar la clorpromazina, administrant a alguns dels seus pacients. Els resultats van ser qualificats d'extraordinaris, especialment per l'impacte que va tenir el fàrmac en [[psiquiatria]], i en especial pel que fa al tractament de l'[[esquizofrènia]]. El nombre de pacients que requeriríen hospitalització en institucions mentals es va reduir notòriament, amb la qual cosa la psiquiatria va trobar un fonament més biològic en l'explicació de l'esquizofrènia.<ref> Bertram G., Ed.[[McGraw - Hill]], Basic & Clinical Pharmacology, 2007.</ref> El 1958 Janssen va descobrir les propietats antipsicòtiques de l'[[haloperidol]] i a partir de llavors van seguir explorant els usos antipsicòtics d'altres substàncies similars. A les dècades posteriors es van sintetitzar nombrosos compostos antipsicòtics amb eficàcia equivalent i amb poques diferències en la seva toxicitat. No va ser fins als anys 1990 quan s'aconsegueix reunir un grup de fàrmacs anomenats antipsicòtics "atípics" amb certs avantatges sobre els anteriors (per exemple, el control de símptomes reduïa els riscos d'efectes adversos), fàrmacs que s'han convertit en els predominants als països desenvolupats. El descobriment dels beneficis del [[liti]] va resultar ser una combinació d'una hipòtesi incorrecta i extremada bona fortuna en la selecció d'una dosificació correcta. Tot i que la clorpromazina s'usa en el present ocasionalment, juntament amb la [[reserpina]], són drogues que han estat suplantades per agents més recents. == Farmacologia ==

Neurolèptic: diferència entre les revisions