Rayy: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fa desambiguació assistida de Jàbal |
|||
Línia 10:
Rayy va passar sense problemes als [[abbàssides]] però després de la mort d'[[Abu-Múslim]], el 753 el khurramita [[Sunbadh]] es va apoderar de la ciutat per un temps. El 758 [[Al-Mahdí (abbàssida)|Al-Mahdí]] fou nomenat governador de l'est i va reconstruir Rayy amb el nom de Muhammàdiyya; la ciutat va quedar rodejada d'una rasa. [[Harun ar-Raixid]], fill d'Al-Mahdí, va néixer a la ciutat. L'[[1 de maig]] del [[811]] el general [[Tàhir ibn al-Hussayn]], al servei d'[[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]], va derrotar prop de Rayy les forces del seu germà i rival [[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]] dirigides per [[Alí ibn Issa ibn Mahan]] va derrotar l'exèrcit d'Al-Mamun, comandat per Tàhir ibn al-Hussayn.<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51</ref>
A partir del 865 els [[alides del Tabaristan, Gilan i Daylam]] van començar a disputar Rayy primer als [[Tahírida del Khurasan|tahírides]] i després a diversos generals turcs del califa. El 885 el turc Adhgutegin va arrabassar la ciutat als [[Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam|zaydites]]; el 894 el califa en va nomenar governador al seu fill (el futur califa [[Al-Muktafí]]). Poc després va començar el període samànida i [[Àhmad ibn Ismaïl]] (907-914) va rebre la investidura de Rayy el 909 de mans del califa [[Al-Múqtadir (abbàssida)|Al-Múqtadir]], però el 912 [[Ismaïl ibn Àhmad]] es va apoderar de la ciutat i la possessió li fou reconeguda pel califa [[Al-Muqtadí (abbàssida)|Al-Muqtadí]]. Poc després el [[daylamita]] Muhammad ibn Alí Suluk en fou nomenat governador samànida per [[Nasr II ibn Àhmad]] (914-943)
El 916 el [[sàjida]] de l'[[Azerbaidjan]], [[Yússuf ibn Abi-s-Saj]] la va arrabassar a Ibn Alí Suluk i els [[samànides]], iniciant-se un període de desordres. Rayy va passar al daylamita [[Alí ibn Wahsudhan]], i d'aquest va passar a Wasif Bektyimuti; poc després queia en poder del daylamita Àhmad ibn Ali i de [[Muflih]], esclau de Yússuf el sàjida (925). Els samànides, amb suport califal, la van recuperar però no van tardar gaire a perdre-la davant el general daylamita [[Asfar ibn Shiroya]] que es va fer virtualment independent. El 930 Asfar fou assassinat pel seu lloctinent [[Mardawij ibn Ziyar]], originària de [[Gilan]], que va fundar la dinastia ziyàrida. A la mort de Mardawij el 935, Rayy va passar als [[buwàyhides]] i fou part del feu d'[[Imad-ad-Dawla]] (932-946) i de [[Rukn al-Dawla]] (946-976) a la mort del qual es va dividir en dues branques una de les quals va governar a Rayy amb [[Fakhr-ad-Dawla]] (976-980), passant llavors a la branca de [[Muàyyid-ad-Dawla]] d'[[Isfahan]] i [[Hamadan]] però el 984 va retornar a Fakhr-ad-Dawla (984-997) i després a [[Majd-ad-Dawla]] (997-1029). Sota aquest darrer el samànida [[Ismaïl II ibn Nuh al-Múntasir]] (999-1005) va fer un darrer intent d'ocupar Rayy (1000) però va fracassar. El 1027 Madj al-Dawla va demanar suport a [[Mahmud de Gazni]] que ho va aprofitar per apoderar-se del seu domini (1029). La dominació [[gaznèvida]] fou breu però poc profitosa; [[càrmates]] i [[mutazalites]] foren perseguits i molts llibres destruïts. El 1035 els seljúcides van devastar la ciutat i la van ocupar el 1042. El darrer [[buwàyhida]], [[Al-Màlik ar-Rahim]] (1048-1055) va morir a Rayy, presoner al castell de Tabarak (el 1058 o el 1063 segons les fonts). També a Rayy va morir el sultà [[Toghril Beg I]] el 1063.
| |||