Arran (regió): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- d'Azerbaidjan + de l'Azerbaidjan, - d'Azerbaidjan + de l'Azerbaidjan) |
m Corregit: havien sotmés a > havien sotmès a |
||
Línia 6:
Fins al 387 aquesta zona era part integrant d'Armènia amb les provincies d'Artshakh, Uti i Paitakaran, però en aquest any, en el repartiment entre bizantins i sassànides, les dos primeres probvincies van passar a Albània ([[Aghuània]]) i la tercera a Persia. La població tant de les unes com de les altres estava molt barrejada i al segle VII encara parlava una llengua anomenada rani (que encara es parlava a Bardaa al segle X). A la caiguda dels sassànides els senyors locals es van sotmetre als khàzars.
Les primeres incursions àrabs es van fer sota la direcció de Salman ben Rabia i Habib ben Maslama, al final de califat d'Umar. Al començament del califat d'Uthman es van sotmetre les principals ciutats: [[Baylakan]], [[Bardaa]], [[Kabala]] i [[Shamkor]]. Els musulmans però van estar en guerra contra els prínceps locals i els [[khàzars]] que feren incursions freqüents a la zona. Sota el califa Abd al-Malik ben Marwan (685–705) els cristians de l'Arran (Aghuània), que s'havien
Els omeies van designar governadors, entre ells a [[Maslama ben Abd al-Malik]] nomenat per Hisham el [[725]]) que va establir guarnicions permanents, principalment a [[Badjarwan]] i a [[Bardaa]] que fou el centre de la lluita contra els khàzars. Entre el [[731]] i el [[744]] sota el govern de [[Merwan ben Muhammad]] (darrer califa omeia) els khàzars foren rebutjats definitivament.
| |||