Manuel Carnicer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Retoc categoria
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Manuel Carnicer''' ([[Alcanyís]], [[1790]] - [[Miranda de Ebro]], [[1835]]) fou brigadier i Comandant General d'Aragó de l'exèrcit carlí durant la [[Primera Guerra Carlina]], i protagonista de l'alçament a l'[[Aragó]] i al Maestrat el [[1833]] contra la regència de [[Maria Cristina]].
 
Va ingressar de molt jove en el RealReial Cos de Guàrdies Valones. Va arribar al grau de capità el [[1822]], i anteriorment havia participat en la [[Guerra del Francès]] del [[1808]]. Posteriorment, va participar en les campanyes realistes (1822-1823) servint en el 2on2n Regiment de Caçadors de la Guàrdia Real.
 
Per les seves conviccions reialistes va ser apartat de l'exèrcit retirant-se a [[Alcanyís]], on va restar fins a la mort de [[Ferran VII]]. Va ser llavors quan va prendre partit en favor del Pretedent [[Carles Maria Isidre de Borbó]]. Quan va començar l'aixecament carlí, va reunir set guerrillers i va proclamar Carles V, recorrent amb ells els pobles d'[[Herbés]], la [[Pobleta de Morella]] i [[Ortells]], arribant a les portes de [[Morella]] amb 22 homes i intimant la fortalesa a la seva rendició. A la mort de [[Rafael Ram de Viu]], Baró d'Herbés, Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al [[Baix Aragó]] i el [[Maestrat (País Valencià)|Maestrat]].
 
Quan anava a la Caserna Reial del Pretendent per a rebre grau i ordres, havent deixat el coronel [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]] el comandament interí de les seves tropes, va ser detingut per les forces cristines a [[Miranda de Ebro]] i va ser afusellat allí mateix el [[6 d'abril]] del [[1835]].