Marbre de Carrara: diferència entre les revisions

Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de [[Juli Cèsar]] ([[48 aC|48]] - [[44 aC|44 aC]]), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de [[Roma]] i de moltes cases patrícies. El [[Panteó d'Agripa]] i la [[Columna de Trajà]] estan realitzats amb aquest material. L'exportació es realitzava pel port de [[Luni (Itàlia)|Luni]], i d'aquí ve el seu nom de "''Marmo lunense''".

A partir del [[segle V]], l'activitat extractiva es va aturar arran de les [[invasions bàrbares]]. Després, a causa del desenvolupament del [[cristianisme]], el marbre va tenir una gran demanda per a la construcció i la decoració interna dels edificis religiosos. La fervent activitat de les pedreres es deu principalment als "mestres", com el cas dels [[escultor]] éss [[Giovanni Pisano | Giovanni]] i [[Nicola Pisano]], qui l'utilitzenutilitzaren per les seves obres a la [[Itàlia]] Central, com ena la [[Catedral de Siena]] amb el seu [[púlpit]] gòtic octogonal.

Va ser el marbre preferit per [[Miguel Ángel]] en les seves escultures, quequi personalment seleccionava els blocs per fer les seves obres, excepte en el cas de ladel sevaseu [[David de Miquel Àngel | David]]: aquest era originalment un bloc de Carrara que va passar de mà en mà per altres escultors ([[Agostino di Duccio]] i [[Antonio Rossellino]]) i va acabar finalment ena l'estudi de Miquel Àngel, a qui no li va importar laque tingués petites deficiències d'origen del mateix.