Primer Imperi Francès: diferència entre les revisions

|aclaració_mapa = 'L'imperi Francès l'any [[18111812]], en blau clar estan assenyalats els [[estat satèl·lit|estats satèl·lits]] de l'Imperi.

|títol_líder = [[Llista de reis de França|Emperador dels francesos]]

|any_líder1 = [[1804]]-[[1814]], [[1815]]

A [[França]] l'antic règim havia estat enderrocat per les revolucionàries idees republicanes que amenaçaven d'expandir-se arreu d'Europa, això va provocar una immediata reacció dels altres estats formant la primera coalició integrada per l'[[imperi Austríac]], [[Prússia]], l'[[imperiImperi britànicBritànic]], l'[[imperi Espanyol]] i el [[Piemont]] ([[Itàlia]]). La coalició va ser derrotada gràcies al fet que els francesos van fer purgues massives de tots els que estaven en contra de la República ([[Robespierre]]), una gran mobilització general, van reformar l'exèrcit i van adoptar innovadores tàctiques militars. Cal destacar Napoleó com un general de gran qualitat malgrat que va necessitar bastant temps i un esforç humà i econòmic notable per part de la població francesa per poder vèncer a la coalició.

Però l'any [[1798]] es va tornar a formar una poderosa coalició formada per l'[[imperiImperi rusRus]], el [[Imperi britànic|britànic]], l'[[imperiImperi Otomà]], [[Portugal]], [[Nàpols]] i els [[Estats Pontificis]], la qual va ser més efectiva que la primera i el govern corrupte de França regit p[[el Directori]] executiu juntament amb altres factors com ara que l'exèrcit rus estava dirigit per l'eficaç comandant [[Aleksandr Suvórov]], que els dos millors comandants de França no estiguessin disponibles (Napoleó estava a la campanya egípcia per amenaçar l'[[Índia]] Britànica i el ministre [[Lazare Carnot]] ja no era al càrrec) i la ràpida revitalització dels aliats van contribuir a la derrota Francesafrancesa

El [[1799]], Napoleó tornà a França deixant el comandament de la campanya egípcia al seu segon en el comandament, el general [[Kleber]], i aboleix el directori l'any 1799 amb el [[cop d'estat del 18 de Brumari]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Herold |nom=J. Christopher |títol=Bonaparte in Egypt |url=http://books.google.escat/books?id=2pX2c6gbgcIC&pg=PA371&dq=18+Brumaire+november&hl=ca&ei=VCXhTvHGMLKK4gS3lqGaBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q=18%20Brumaire%20november&f=false |llengua=anglès |editorial=Fireship Press |data=2009 |pàgines=p.371 |isbn=1934757764 }}</ref> La situació era desesperada, ja que tan sols es disposava de 300.000 soldats lluitant contra la coalició, però les coses començaren a millorar, a la mort de [[Caterina II de Rússia|Caterina II]], quan els russos es començaren a retirar. Llavors Napoleó va derrotar els austríacs primer a la batalla de Marengo i després a la de Hohenlinden. França, tot i les brillants victòries militars no pogué envair Anglaterra i fou derrotada a la batalla del [[Nil]] i a la de [[Batalla de Trafalgar|Trafalgar]]. En teoria el [[Tractat d'Amiens]] ([[1802]]) posà fi als conflictes entre ambduessambdues potències, però ni l'Imperi britànic ni el França en restaren satisfets i aquest tractat fou incomplert diverses durant només unaun any. Finalment, l'any 1804 Napoleó declarà l'Imperi el 2 de maig de 1804 i el 2 de desembre era coronat a [[París]].

L'abril de 1805, el [[Regne Unit]] i [[Rússia]] van firmar un tractat per expulsar alsels francesos d'Holanda i de Suïssa. Àustria s'hi uní després de l'annexió de la [[GènovaRepública Lígur]] en 1805<ref>{{ref-llibre |títol=The Napoleonic Empire and the New European Political Culture |editorial=Springer |any=2012 |isbn=9781137271396 |url=https://books.google.cat/books?id=MMgIBFA5AcUC&pg=PA202&dq=Ligurian+Republic+1805&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi8y_SOluz5AhUIgc4BHUZRBDIQ6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=Ligurian%20Republic%201805&f=false |autor=M. Broers, P. Hicks, A. Guimera |llengua=anglès}}</ref> per part dels francesos i de la proclamació de Napoleó[[Josep Bonaparte]] com a [[Regne de Nàpols|rei d'Itàliade Nàpols]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Coote |nom=Charles |títol=The history of Europe, from the Treaty of Amiens, in 1802, to the pacification of Paris, in 1815 |pàgines=113 |editorial=Rivington |any=1817 |url=https://books.google.cat/books?id=5U5BAAAAcAAJ&pg=PA111&dq=treaty+amiens+naples&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiXmtD5r4flAhUb4OAKHXL9A0YQ6AEIKDAA#v=onepage&q=treaty%20amiens%20naples&f=false}}</ref> Els francesos van vèncer successivament als austríacs a la batalla d'Ulm i a la d'Austerlitz, on Napoleó, en circumstàncies adverses va fulminar a un poderós exèrcit dirigit per l'emperador del Sacre Imperi Romano-GermànicRomanogermànic [[Francesc I d'Àustria|Francesc II]] i pel tsar [[Alexandre I de Rússia]]. Amb aquesta derrota Àustria perdé Venècia en favor de Napoleó.

Després d'això produí un cert estancament general, ja que, tot i que les tropes franceses havien vençut nombroses vegades alsels russos, la totalitat del seu exèrcit encara no havia entrat en guerra i Napoleó no es refiava encara de les seves possibilitats en una guerra oberta.

La Quarta Coalició ([[1806]]-[[1807]]) de [[Prússia]], [[Saxònia]] i [[Rússia]] contra [[França]] es va formar només uns mesos després del col·lapse de la coalició precedent. El juliol de 1806, l'Emperador de França havia creat la [[Confederació del Rin]], ignorant els petits estats alemanys de la vall del Rin i de l'interior d'Alemanya.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Evans |nom=Robert |cognom2=Wilson |nom2=Peter |títol=The Holy Roman Empire, 1495-1806: A European Perspective |llengua=anglès |editorial=Brill |data=2012 |pàgines=52 |isbn=9004228721}}</ref>

[[Fitxer:France_L-2_(Map administrative divisions of the First French Empire 1812)-fren.svg|thumblang=ca|400pxminiatura|Els 130 departments francesos l'any 1812.]]

La [[Cinquena Coalició]] ([[1809]]) del Regne Unit i Àustria contra França es va formar mentre el Regne Unit s'enfrontava amb França en la Guerra del Francès. De nou, el Regne Unit s'havia quedat sol i l'activitat militar britànica s'havia vist reduïda a una successió de petites victòries a les colònies franceses i altres victòries navals a [[Copenhaguen]] ([[2 de setembre]] de [[1807]]). A terra, només es va intentar la desastrosa Expedició Walcheren ([[1809]]). La lluita es va centrar llavors en la guerra econòmica - Bloqueig Continental contra bloqueig naval. Ambdós costats van entrar en combat tractant de reforçar els seus bloqueigs; els anglesos van combatre els [[Estats Units]] en la Guerra de [[1812]], i els francesos es van enfrontar en la Guerra del Francès a Espanya ([[1808]]-[[1814]]). El conflicte a la [[Penínsulapenínsula Ibèrica]] va començar quan [[Portugal]] va continuar comerciant amb [[Anglaterra]] malgrat les restriccions franceses. Quan tropes espanyoles van vèncer els francesos en la [[batalla de Bailén]], demostrant que una part important del poble espanyol no volia mantenir la seva aliança amb França, les tropes franceses van ocupar gradualment el seu territori fins a entrar a Madrid, la qual cosa va propiciar la intervenció anglesa

Napoleó va recuperar [[Madrid]], i va derrotar espanyols i anglesos, expulsant l'exèrcit anglès de la península. L'atac d'Àustria va agafar desprevingut Napoleó, que estava embolicat en operacions contra el Regne Unit. Això va fer que abandonés la Penínsulapenínsula Ibèrica i no tornés mai més a allà. En la seva absència, i en absència dels seus millors oficials (Davout va romandre a l'est durant la guerra), la situació va canviar, especialment quan gran part de la península espanyola es va rebel·lar contra Napoleó i va iniciar una ferotge guerra de guerrilles victoriosa que en poc temps derrotaria Napoleó amb l'ajuda anglesa.

El [[1810]], l'Imperi Francès va assolir la seva màxima extensió. Napoleó es va casar amb Marie-Louise, una arxiduquessa austríaca, a fi d'assegurar una aliança estable amb Àustria i proporcionar a l'Emperador un hereu, una cosa que la seva primera esposa, Josefina, no havia pogut donar-li. A més de l'Imperi Francès, Napoleó controlava la Confederació Suïssa, La Confederació del Rin, el Gran Ducat de Varsòvia i el Regne d'Itàlia. Els territoris aliats incloïen: el Regne d'Espanya (Josep Bonaparte), el [[regne de WestfaliaWestfàlia]] (Jerònim Bonaparte), el regne de Nàpols (Joachim Murat, germà adoptiu), el [[principat de Lucca i Piombino]] (Fèlix Bacciocchi, germà adoptiu), i els seus antics enemics, Prússia i Àustria

Els aliats de la [[Sisena Coalició]], finalment, van entrar a [[París]] el març de [[1814]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alison |nom=Archibald |títol=History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815 |url=http://books.google.cat/books?id=sPssAAAAYAAJ&pg=PA155&dq=march+1814+paris+occupied&hl=ca&ei=Uc20Tq_KB8WS8gPfvpiNBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=march%201814%20paris%20occupied&f=false |llengua=francès |editorial=Harper & brothers |data=1842 |pàgines=Vol.1, p.155 |isbn= }}</ref> i mitjançant el [[Tractat de Fontainebleau (1814)|Tractat de Fontainebleau]], van acabar amb el domini napoleònic sobre [[Europa]], exiliant l'Emperador a l'[[Illa d'Elba]], i el [[30 de maig]], amb la signatura del [[Tractat de París (1814)|'''Tractat de París''']], [[Lluís XVIII de França|Lluís XVIII]] és nomenat rei de França.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Chapman |nom=Tim |títol=The Congress of Vienna: origins, processes, and results |url=http://books.google.cat/books?id=qTy_CQJsHLMC&pg=PA33&dq=treaty+of+paris+30+May+1814&hl=ca&ei=RY-vTsCGNIiB8gPZsuifAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=treaty%20of%20paris%2030%20May%201814&f=false |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=1998 |pàgines=p.33 |isbn=0415179947 }}</ref>

L'anomenat ''Imperi dels Cent Dies'', no pot ser considerat de cap manera com la reinstauració imperial a [[França]], ja que va ser ràpidament neutralitzat per totes les potències aliades en un període de temps relativament curt, decidides aquestes a no haver d'enfrontar-se mai més amb l'imperialisme francès. Més aviat es tendeix a considerar com una crisi provocada pel carisma de Napoleó i la seva capacitat d'arrossegar amb ell al poble, que no simpatitzava en absolut amb la imposició de la restauració monàrquica dels Borbons. [[Napoleó III]] intentà de recrear el carisma de Napoleó sota el [[Segon Imperi Francès]] ([[1852]]-[[1870]]).

*** [[Tractat de Pressburg]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Stilwell |nom=Alexander |títol=The Trafalgar Companion |url=http://books.google.escat/books?id=9SPR-2qwtSgC&pg=PA11&dq=pressburg+third+coalition&hl=ca&sa=X&ei=byYcU6bwKIOGywO5q4DoCw&ved=0CG0Q6AEwBQ#v=onepage&q=pressburg%20third%20coalition&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2005 |pàgines=33 |isbn=1841768359}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> [[Venècia]] passa a control italià, i el [[Tirol]] a control de [[Baviera]].

*** Es crea formalment la [[Confederació del Rin]] a [[París]], deslligant a nombrosos principats alemanys del [[Sacre Imperi Romà GermànicRomanogermànic]].

*** El [[Sacre Imperi Romano-GermànicRomanogermànic]] queda dissolt per l'Emperador [[Francesc II d'Àustria]].

[[Categoria:GeografiaSegle històricaXIX dea França]]