Ésser humà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 5 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5 |
|||
| (12 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 3:
{{Infotaula ésser viu
| item = Q15978631
| periode = {{RegFos|[[Plistocè inferior]]|[[Holocè|recent]]}}<ref name=
| imatge = Cape Dombey people.jpg
| peu = [[Home]]s i [[dones]] de diferents edats
Línia 28:
== Història ==
[[Fitxer:Rodin le penseur.JPG|miniatura
[[Fitxer:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg
[[Fitxer:Homininis.PNG|miniatura|Arbre filogenètic]]
[[Fitxer:Map-of-human-migrations.jpg|miniatura|Mapa de les primeres [[migració humana|migracions humanes]] segons la [[genètica de poblacions]] basades en la comparació d'[[ADN mitocondrial]]. Les unitats representen milers d'anys fins al present (dades controvertides).]]
Línia 39:
El primer membre dels [[catarrins]], l'infraordre al qual pertany ''H. s. sapiens'', existí durant l'[[estatge faunístic]] [[Rupelià]] ([[Oligocè]]), fa 34-28 milions d'anys. Els primers catarrins presents en el [[registre fòssil]] són el [[propliopitec]] i l'[[egiptopitec]], possibles [[avantpassat comú|avantpassats comuns]] dels [[hominoïdeus]] (incloent-hi els éssers humans) i els [[cercopitecoïdeus]], anomenats vulgarment «micos del Vell Món».<ref name=Cameron2004>{{ref-llibre|autor=David W. Cameron|títol=Hominid adaptations and extinctions||consulta= 6 novembre 2011|any=2004|editorial=UNSW Press|isbn=978-0-86840-716-6|pàgina=76 |llengua=anglès}}</ref>
El procés de [[bipedisme|bipedització]] té els seus orígens en certs [[primats]] de principis del [[Miocè]], quan es troben les primeres espècies bípedes, com ''[[Oreopithecus bambolii]]''. Tanmateix, l'anatomia dels peus d'aquesta espècie era bastant diferent de la d'altres primats. El [[bipedisme]] era aparentment una característica comuna d'''[[Orrorin]]'' i l'[[ardipitec]].<ref name=Brunet2002>{{ref-publicació|autor=Brunet, M. ''et al''. |títol=A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa |url=http://www.nature.com/nature/journal/v418/n6894/full/nature00879.html |publicació=Nature |volum=418 |exemplar=6894 |pàgines=145-151 |any=2002 |pmid=12110880 |doi=10.1038/nature00879 |llengua=anglès}}</ref> El procés que conduí al bipedisme representava un avantatge evolutiu perquè permetia tenir les mans lliures per fabricar [[Eina (utensili)|eines]] simples, perquè els homínids gasten molta menys [[energia]] caminant a dues potes que a quatre i perquè permet portar objectes durant la marxa i veure-hi més lluny.
El fet de tenir característiques arborícoles, com les mans prènsils o els ulls frontals, han fet possible l'evolució. Les mans han estat essencials per construir eines i treballar-hi durant milers d'anys, un avantatge per sobreviure i perdurar. Els ulls frontals han ajudat els éssers humans a sobreviure en poder rotar el cap, visualitzar coses que estan més llunyanes i que la informació arribi com més aviat millor al cervell. Tota aquesta conjunció complexa però perfecta, que funciona bé tota junta, dona peu a l'[[evolució de l'ésser humà]].
Línia 45:
Aquest procés evolutiu ha estat influït per esdeveniments, a vegades subtils, però molt importants. Per exemple, quan les selves que cobrien el món a principis del [[Cenozoic]] començaren a retrocedir i, a causa del creixement demogràfic, els hàbitats quedaren superpoblats, els grups d'humans i altres homínids es veieren forçats a recórrer distàncies importants per trobar noves fonts d'aliment. Un altre exemple és la pèrdua de la capacitat de metabolitzar certs nutrients, com la [[vitamina C]] (a causa d'una mutació que impedeix als [[simis]] generar aquesta vitamina per si sols). Aquesta pèrdua hauria estat compensada per una mutació favorable que permeté a ''Homo sapiens'' una metabolització òptima del [[midó]], absent en altres primats, accedint així a una ràpida i econòmica font d'energia especialment necessària per al cervell.
Segons el [[registre fòssil]], els éssers humans d'anatomia moderna aparegueren a l'[[Àfrica]] fa aproximadament 130.000 anys, encara que els estudis de [[biologia molecular]] indiquen que l'avantpassat comú de totes les poblacions humanes modernes visqué fa uns 200.000 anys.<ref>[http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/sap.htm Human Ancestors Hall: ''Homo Sapiens''] {{Webarchive |url=https://web.archive.org/web/20071015030431/http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/sap.htm |date=2007-10-15 }} (consultat el 13 octubre [[2006]]) (en anglès)</ref> Durant el [[paleolític mitjà]] i principis del [[paleolític superior]] es produïren diversos esdeveniments independents de [[mestussatge entre humans arcaics i moderns]], incloent-hi [[neandertal]]s, [[denissovans]] i diversos homínids no identificats.<ref>{{cite news |last=Woodward |first=Aylin |title=A handful of recent discoveries have shattered anthropologists' picture of where humans came from, and when |date=5 gener 2020 |work=Business Insider |access-date=6 gener 2020 |url=https://web.archive.org/web/20220425025406/https://www.businessinsider.com/discoveries-change-picture-of-human-history-evolution-2020-01|language=anglès}}</ref>
Els parents vius més propers d{{'}}''Homo sapiens'' són les dues espècies de ximpanzés: el [[ximpanzé comú]] (''Pan troglodytes'') i el [[bonobo]] (''Pan paniscus''). La seqüenciació completa del seu genoma ha revelat que, després de 6,5 milions d'anys d'evolució independent, les diferències entre el ximpanzé i l'ésser humà són només deu vegades superiors a les que hi ha entre dues persones no relacionades i deu vegades menors de la que hi ha entre rates i ratolins. La coincidència suggerida entre les seqüències de DNA dels éssers humans i els ximpanzés s'estén entre un 95% i un 99%.<ref>Frans de Waal: ''Bonobo''. Berkeley: University of California Press, 1997. {{ISBN|0-520-20535-9}}
Per reflectir el fet que els éssers humans i els [[ximpanzés]] comparteixen gran part de la seva [[genètica|herència genètica]] i que humans i ximpanzés són més propers entre ells que amb qualsevol altra espècie actual, s'ha proposat incloure'ls en un mateix [[tàxon]], fins i tot amb propostes que han tingut un determinat ressò mediàtic, com la d'incloure els ximpanzés dins el gènere ''Homo'',<ref name=Britten>{{ref-publicació|autor=Britten RJ|article=Divergence between samples of chimpanzee and human DNA sequences is 5%, counting indels |url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633|publicació=Proc Natl Acad Sci U S A|any=2002|pàgines=13633-5|volum=99|exemplar=21|id={{PMID|12368483}}|consulta=2006-12-09|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080504094001/http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633|arxiudata=2008-05-04}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor =Wildman D, Uddin M, Liu G, Grossman L, Goodman M|títol =Implications of natural selection in shaping 99,4% nonsynonymous DNA identity between humans and chimpanzees: enlarging genus Homo.|url =http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181|publicació =Proc Natl Acad Sci U S A|volum =100|exemplar =12|pàgines =7181-8|any =2003|id ={{PMID|12766228}}|consulta =2006-12-09|arxiuurl =https://web.archive.org/web/20080515215618/http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181|arxiudata =2008-05-15}}</ref> o la d'incloure els éssers humans en el gènere ''Pan'' (ximpanzés), de manera que l'espècie humana s'anomenaria ''Pan sapiens'', com ho proposà l'[[antropologia|antropòleg]] i divulgador [[Jared Diamond]].<ref>[http://www.bornfree.org.uk/primate/primnews030521.htm ''Welcome to the family''] {{Webarchive |url=https://web.archive.org/web/20070202224628/http://www.bornfree.org.uk/primate/primnews030521.htm |date=2007-02-02 }} {{en}}</ref> L'opció més acceptada per la comunitat científica ha estat la de formar la [[tribu (biologia)|tribu]] dels [[homininis]], que inclou humans i ximpanzés, però no els [[goril·les]], que en són els parents més propers.
Un crani d'homínid descobert a [[Txad]] l'any 2001, descrit com a ''[[Sahelanthropus tchadensis]]'', fou datat pel [[paleontòleg]] Michel Brunet a fa aproximadament set milions d'anys, cosa que podria indicar una divergència anterior.<ref>{{ref-publicació|autor = Brunet, M.; Guy, F.; Pilbeam, D.; Mackaye, H.; Likius, A.; Ahounta, D.; Beauvilain, A.; Blondel, C.; Bocherens, H.; Boisserie, J.; De Bonis, L.; Coppens, Y.; Dejax, J.; Denys, C.; Duringer, P.; Eisenmann, V.; Fanone, G.; Fronty, P.; Geraads, D.; Lehmann, T.; Lihoreau, F.; Louchart, A.; Mahamat, A.; Merceron, G.; Mouchelin, G.; Otero, O.; Pelaez Campomanes, P.; Ponce De Leon, M.; Rage, J.; Sapanet, M.; Schuster, M.; Sudre, J.; Tassy, P.; Valentin, X.; Vignaud, P.; Viriot, L.; Zazzo, A.; Zollikofer, C.|títol=A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa |url=http://www.nature.com/nature/journal/v418/n6894/full/nature00879.html|publicació = Nature|volum =418|exemplar =6894|pàgines =145-51|any =2002|pmid =12110880|doi =10.1038/nature00879}}</ref> Tanmateix, el descobridor d'aquest [[fòssil]], Alan Beauvilain, ha posat en dubte aquesta datació, adduint que el mètode utilitzat per Brunet per estimar l'antiguitat del crani podria haver donat resultats incorrectes.<ref>{{ref-web| url = http://es.noticias.yahoo.com/afp/20080902/ten-francia-chad-ciencia-paleontologia-5823964.html| títol = El descubridor del homínido más antiguo del mundo pone en duda su edad| consulta =02-09-2008| autor = [[AFP]]}}</ref>
[[Fitxer:Farmer plowing.jpg|miniatura|esquerra|L'arribada de l'[[agricultura]] impulsà la fundació d'assentaments humans estables]]
=== Desenvolupament de la civilització ===
{{article principal|Civilització|Història universal}}
El punt de vista més acceptat entre els antropòlegs actuals és que ''Homo sapiens'' sorgí a la [[sabana]] africana fa uns 200.000 anys com a descendent d{{'}}''Homo erectus''. Fa 40.000 anys s'estengué per [[Euràsia]] i [[Oceania]] ([[migracions humanes prehistòriques]]) [[mestussatge entre humans arcaics i moderns|intercanviant gens]] en diverses ocasions amb els [[neandertal]]s
L'ésser humà ha canviat poc anatòmicament al llarg de la història, de manera que la seva evolució és, fonamentalment, de tipus cultural. Fins fa uns 10.000 anys, la majoria d'humans eren caçadors i recol·lectors. Generalment vivien en petits grups nòmades coneguts com a societats de bandes. L'adveniment de l'[[agricultura]] impulsà la [[revolució neolítica]], car produí un excedent alimentari que possibilità la creació d'assentaments permanents, la [[domesticació]] d'animals i l'ús d'[[Eina (utensili)|eines]] de [[metall]]. L'agricultura també fomentà el [[comerç]] i la cooperació i, progressivament, contribuí a crear una [[societat]] més complexa.
Línia 85:
{{article principal|Anatomia humana|genètica humana}}
El cos humà varia de manera substancial. Tot i que la mida del cos és determinada en gran part pels [[gen]]s, també rep una influència significativa de factors ambientals com la [[dieta]] i l'[[activitat física]]. L'alçada normal d'un ésser humà adult és d'entre 1,5 i 1,8 metres, tot i que varia segons la població i de la zona geogràfica, entre altres factors.<ref>{{ref-publicació|autor = de Beer H.|títol=Observations on the history of Dutch physical stature from the late-Middle Ages to the present|publicació = Econ Hum Biol|volum =2|exemplar =1|pàgines =45-55|any =2004|pmid =15463992|doi =10.1016/j.ehb.2003.11.001}} {{en}}</ref><ref>"Pygmy". ''Britannica Concise Encyclopedia''. Encyclopædia Britannica, Inc. (2006). (en anglès)</ref> El pes normal està entre 76 i 83 kg pels mascles i entre 54 i 64 kg en les femelles.<ref>[http://www.articleworld.org/index.php/Human_weight Human weight] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200503145725/http://www.articleworld.org/index.php/Human_weight |date=2020-05-03 }} {{en}}</ref> El [[pes]] també pot variar geogràficament.
Les poblacions que viuen a l'àrtic, com els [[inuits]], tenen una capa de greix sota la pell que els ajuda a conservar millor la calor del cos. A més, tenir una silueta rodona redueix la pèrdua de calor corporal, cosa que contribueix a la supervivència de les poblacions que viuen en latituds fredes. En canvi, altres poblacions que han acabat vivint en climes més càlids han perdut aquest greix innecessari.<ref name="RacimoGokhman2016">{{ref-publicació|cognom1=Racimo|nom1=F.|cognom2=Gokhman|nom2=D.|cognom3=Fumagalli|nom3=M.|cognom4=Ko|nom4=A.|cognom5=Hansen|nom5=T.|cognom6=Moltke|nom6=I.|cognom7=Albrechtsen|nom7=.|cognom8=Carmel|nom8=L.|cognom9=Huerta-Sánchez|nom9=E.|last10=Nielsen|first10=R.|títol= Archaic adaptive introgression in TBX15/WARS2|publicació=Molecular Biology and Evolution|any=2016|pàgines=msw283|issn=0737-4038|doi=10.1093/molbev/msw283|llengua=anglès}}</ref>
Línia 111:
La probabilitat d'un part reeixit augmentà significativament durant el {{segle|XX|s}} als països més desenvolupats amb l'adveniment de noves tecnologies mèdiques. En canvi, l'[[embaràs]] i el [[part natural]] són relativament perillosos a les regions subdesenvolupades, amb [[índexs de mortalitat]] maternals aproximadament 100 vegades més elevats que als països desenvolupats.<ref name="Rush">{{ref-publicació|autor = Rush D|títol=Nutrition and maternal mortality in the developing world|publicació = Am J Clin Nutr|volum =72|exemplar =1 Suppl|pàgines =212 S-240 S|any =2000|pmid =10871588|llengua=anglès}}</ref>
Als països desenvolupats, els infants solen pesar 3-4 [[kg]] i mesurar 50-60 [[centímetre|cm]] al moment del naixement.<ref>{{ref-web | url= http://www.childinfo.org/statsbyarea.html | títol= Monitoring the situation of children and women |
L'esperança de vida dels primers ''Homo sapiens'' era de 20 o 25 anys, i en el millor dels casos de 40 o 50 anys. Actualment, hi ha diferències significatives en l'[[esperança de vida]] arreu del món. El món desenvolupat presenta una tendència d'envelliment, amb la [[mediana]] al voltant de 40 anys. Al món en desenvolupament l'edat mitjana és d'entre 15 i 20 anys. L'esperança de vida al naixement a [[Hong Kong]] i la [[República Popular de la Xina|Xina]] és de 84,8 anys per les dones i 78,9 pels homes, mentre que a [[Eswatini]] és de 31,3 anys pels dos sexes, principalment a causa de la [[sida]].<ref>Revista ''[[Newsweek]]'' (2 juliol 2007) (en anglès)</ref>
Línia 177:
S'ha atribuït a la gran [[intel·ligència]] dels éssers humans i a la complexitat de la seva [[societat]] el fet que existeixin conductes sexuals més elaborades que en qualsevol altre animal, incloent-hi moltes pràctiques que no estan relacionades directament amb la reproducció.
[[Fitxer:Warren Cup BM GR 1999.4-26.1 n2.jpg|miniatura|esquerra|Home romà mantenint relacions sexuals amb un jove adolescent.]]
L'elecció sexual es fa normalment basant-se en normes culturals molt variades. Les restriccions sovint venen determinades per creences religioses o normes socials. Un investigador pioner en aquest camp fou [[Sigmund Freud]], que creia que els éssers humans neixen amb una [[perversitat polimòrfica]], terme que fa referència a l'habilitat per obtenir gratificació sexual més enllà de les normes socials. Segons Freud, les persones passen per cinc etapes del desenvolupament psicosexual. L'individu pot patir fixacions en qualsevol d'aquestes etapes a causa de la vivència de traumes. Per [[Alfred Kinsey]], un altre influent investigador sexual, la gent pot situar-se a qualsevol punt d'una escala contínua d'orientació sexual, amb només una petita minoria plenament [[heterosexual]] o [[homosexual]]. Estudis recents en [[neurologia]] i [[genètica]] suggereixen que la gent pot néixer amb un tipus determinat d'orientació sexual, però no existeix un consens entre els especialistes sobre la qüestió.<ref>
L'espècie humana és pràcticament l'única que manté un zel sexual continu, tot i que en els ximpanzés i sobretot els bonobos s'observa una conducta sexual similar. Tanmateix, a causa de la dificultat de viure practicant relacions sexuals constantment, existeix un mecanisme evolutiu compensatori, la [[sublimació]], associada a l'existència del [[llenguatge]] i del pensament simbòlic. La sublimació pot comportar l'existència de la [[repressió]], en el sentit [[freudià]] del terme, una oposició que s'origina a l'inconscient. En aquest sentit, l'ésser humà és un animal pulsional.
Línia 238:
Encara que aquestes tècniques podien ser transmeses per la [[tradició oral]], el desenvolupament de l'[[escriptura]] (un altre tipus de tecnologia) feu possible transmetre la informació de generació en generació i d'una regió a l'altra, amb una quantitat i precisió més grans. Aquest conjunt d'innovacions possibilitaren l'inici de les civilitzacions amb les seves corresponents normes i acords socials, cada vegada més complexes. Finalment, això comportà la institucionalització de la tecnologia, acompanyada d'una millor comprensió del funcionament del món.
La ciència ocupa actualment un espai central dins la cultura humana. En temps més recents, la [[física]] i l'[[astrofísica]] han trobat un àmbit comú en el qual es coneix com la cosmologia física, la branca del coneixement que intenta comprendre l'[[Univers]] mitjançant l'observació i l'experimentació. Aquest procés ha permès elaborar teories com la que considera que l'Univers s'inicià amb una gran explosió, el [[
=== Races i ètnies ===
Línia 245:
Els humans sovint es classifiquen en [[races]] i [[ètnies]], tot i que la validesa de les races humanes com a veritables classificacions biològiques és discutible.<ref>{{ref-publicació| autor = Royal C, Dunston G|títol=Changing the paradigm from 'race' to human genome variation|url=http://www.nature.com/ng/journal/v36/n11s/full/ng1454.html|publicació = Nat Genet|volum =36|exemplar =11 Suppl|pàgines = S5-7|any =2004|pmid =15508004|doi =10.1038/ng1454}} {{en}}</ref> Les categories racials es basen tant en el [[llinatge]] com en característiques visibles, especialment en el [[color de la pell]] i en determinats trets facials. Aquestes categories també poden transmetre informació sobre caràcters biològics no visibles, com per exemple el risc de desenvolupar malalties específiques.<ref>{{ref-publicació|autor = Risch, N.; Burchard, E.; Ziv, E.; Tang, H.|any =2002|títol=Categorization of humans in biomedical research: genes, race and disease|publicació = Genome Biology|volum =3|exemplar =7|pàgines = comment2007.2001 - comment2007.2012|pmid=12184798|doi =10.1186/gb-2002-3-7-comment2007}} {{en}}</ref>
Actualment, l'anàlisi del material [[genètic]] disponible i la descoberta de noves proves arqueològiques afavoreix un únic origen recent dels actuals humans a l'[[Àfrica
=== Societat, govern i política ===
| |||