Ésser humà: diferència entre les revisions

| periode = {{RegFos|[[Plistocè inferior]]|[[Holocè|recent]]}}<ref name=PaleoDB-ReferènciaRefPD>{{RefPD | consulta = 20 desembre 2022 | títol = Homo sapiens | fitxa = 83088}}</ref>

[[Carl von Linné]] encunyà el nom científic dels éssers humans l'any 1758.<ref name="Systema naturae">Von Linné, C. (1758): ''Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis'' (10a ed.). La descripció d{{'}}''Homo sapiens'' que aportà fou: ''Nosce te ipsum'' («Coneix-te a tu mateix»).</ref> En donar-li el nom ''sapiens'' ('savi' o 'perceptiu'), Linné es referia al caràcter més destacat dels éssers humans en comparació amb els altres animals, que és la seva capacitat mental.<ref>{{ref-publicació|autor=Jones R |títol=Neurogenetics: What makes a human brain? |publicació=Nature Reviews Neuroscience |volum=13 |pàgina=655 |any=2012 |pmid=22992645 |doi=10.1038/nrn3355 |exemplar=10|llengua=anglès| issn=1471-003X }}</ref>

[[Fitxer:Rodin le penseur.JPG|miniatura|esquerra|''[[El pensador]]'' de [[Rodin]] ]]

[[Fitxer:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|esquerra|miniatura|L'''[[home de Vitruvi]]'', de [[Leonardo da Vinci|Leonardo]] ]]

Segons el [[registre fòssil]], els éssers humans d'anatomia moderna aparegueren a l'[[Àfrica]] fa aproximadament 130.000 anys, encara que els estudis de [[biologia molecular]] indiquen que l'avantpassat comú de totes les poblacions humanes modernes visqué fa uns 200.000 anys.<ref>[http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/sap.htm Human Ancestors Hall: ''Homo Sapiens''] {{Webarchive |url=https://web.archive.org/web/20071015030431/http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/sap.htm |date=2007-10-15 }} (consultat el 13 octubre [[2006]]) (en anglès)</ref> Durant el [[paleolític mitjà]] i principis del [[paleolític superior]] es produïren diversos esdeveniments independents de [[mestussatge entre humans arcaics i moderns]], incloent-hi [[neandertal]]s, [[denissovans]] i diversos homínids no identificats.<ref>{{cite news |last=Woodward |first=Aylin |title=A handful of recent discoveries have shattered anthropologists' picture of where humans came from, and when |date=5 gener 2020 |work=Business Insider |access-date=6 gener 2020 |url=https://web.archive.org/web/20220425025406/https://www.businessinsider.com/discoveries-change-picture-of-human-history-evolution-2020-01|language=anglès}}</ref>

Els parents vius més propers d{{'}}''Homo sapiens'' són les dues espècies de ximpanzés: el [[ximpanzé comú]] (''Pan troglodytes'') i el [[bonobo]] (''Pan paniscus''). La seqüenciació completa del seu genoma ha revelat que, després de 6,5 milions d'anys d'evolució independent, les diferències entre el ximpanzé i l'ésser humà són només deu vegades superiors a les que hi ha entre dues persones no relacionades i deu vegades menors de la que hi ha entre rates i ratolins. La coincidència suggerida entre les seqüències de DNA dels éssers humans i els ximpanzés s'estén entre un 95% i un 99%.<ref>Frans de Waal: ''Bonobo''. Berkeley: University of California Press, 1997. {{ISBN|0-520-20535-9}} </ref><ref>{{ref-web |url=http://www.2think.org/bonobo.shtml|títol=Bonobo; The Forgotten Ape<!--Títol generat per bot-->}} ({{en anglès)}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Britten RJ|article=Divergence between samples of chimpanzee and human DNA sequences is 5%, counting indels |url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633|publicació=Proc Natl Acad Sci U S A|any=2002|pàgines=13633-5|volum=99|exemplar=21|pmid=12368483|doi=10.1073/pnas.172510699|consulta=2006-12-09|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080504094001/http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633|arxiudata=2008-05-04}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor =Wildman, D.; Uddin, M.; Liu, G.; Grossman, L.; Goodman, M.|títol =Implications of natural selection in shaping 99,4% nonsynonymous DNA identity between humans and chimpanzees: enlarging genus Homo|url =http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181|publicació =Proc Natl Acad Sci U S A|volum =100|exemplar =12|pàgines =7181-8|any =2003|pmid =12766228|doi =10.1073/pnas.1232172100|consulta =2006-12-09|arxiuurl =https://web.archive.org/web/20080515215618/http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181|arxiudata =2008-05-15}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor = Ruvolo M|títol=Molecular phylogeny of the hominoids: inferences from multiple independent DNA sequence data sets |url=http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/reprint/14/3/248|publicació = Mol Biol Evol|volum =14|exemplar =3|pàgines =248-65|any =1997|pmid =9066793}}</ref>

Per reflectir el fet que els éssers humans i els [[ximpanzés]] comparteixen gran part de la seva [[genètica|herència genètica]] i que humans i ximpanzés són més propers entre ells que amb qualsevol altra espècie actual, s'ha proposat incloure'ls en un mateix [[tàxon]], fins i tot amb propostes que han tingut un determinat ressò mediàtic, com la d'incloure els ximpanzés dins el gènere ''Homo'',<ref name=Britten>{{ref-publicació|autor=Britten RJ|article=Divergence between samples of chimpanzee and human DNA sequences is 5%, counting indels |url=http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633|publicació=Proc Natl Acad Sci U S A|any=2002|pàgines=13633-5|volum=99|exemplar=21|id={{PMID|12368483}}|consulta=2006-12-09|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080504094001/http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633|arxiudata=2008-05-04}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor =Wildman D, Uddin M, Liu G, Grossman L, Goodman M|títol =Implications of natural selection in shaping 99,4% nonsynonymous DNA identity between humans and chimpanzees: enlarging genus Homo.|url =http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181|publicació =Proc Natl Acad Sci U S A|volum =100|exemplar =12|pàgines =7181-8|any =2003|id ={{PMID|12766228}}|consulta =2006-12-09|arxiuurl =https://web.archive.org/web/20080515215618/http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181|arxiudata =2008-05-15}}</ref> o la d'incloure els éssers humans en el gènere ''Pan'' (ximpanzés), de manera que l'espècie humana s'anomenaria ''Pan sapiens'', com ho proposà l'[[antropologia|antropòleg]] i divulgador [[Jared Diamond]].<ref>[http://www.bornfree.org.uk/primate/primnews030521.htm ''Welcome to the family''] {{Webarchive |url=https://web.archive.org/web/20070202224628/http://www.bornfree.org.uk/primate/primnews030521.htm |date=2007-02-02 }} ({{en anglès)}}</ref> L'opció més acceptada per la comunitat científica ha estat la de formar la [[tribu (biologia)|tribu]] dels [[homininis]], que inclou humans i ximpanzés, però no els [[goril·les]], que en són els parents més propers.

Un crani d'homínid descobert a [[Txad]] l'any 2001, descrit com a ''[[Sahelanthropus tchadensis]]'', fou datat pel [[paleontòleg]] Michel Brunet a fa aproximadament set milions d'anys, cosa que podria indicar una divergència anterior.<ref>{{ref-publicació|autor = Brunet, M.; Guy, F.; Pilbeam, D.; Mackaye, H.; Likius, A.; Ahounta, D.; Beauvilain, A.; Blondel, C.; Bocherens, H.; Boisserie, J.; De Bonis, L.; Coppens, Y.; Dejax, J.; Denys, C.; Duringer, P.; Eisenmann, V.; Fanone, G.; Fronty, P.; Geraads, D.; Lehmann, T.; Lihoreau, F.; Louchart, A.; Mahamat, A.; Merceron, G.; Mouchelin, G.; Otero, O.; Pelaez Campomanes, P.; Ponce De Leon, M.; Rage, J.; Sapanet, M.; Schuster, M.; Sudre, J.; Tassy, P.; Valentin, X.; Vignaud, P.; Viriot, L.; Zazzo, A.; Zollikofer, C.|títol=A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa |url=http://www.nature.com/nature/journal/v418/n6894/full/nature00879.html|publicació = Nature|volum =418|exemplar =6894|pàgines =145-51|any =2002|pmid =12110880|doi =10.1038/nature00879}}</ref> Tanmateix, el descobridor d'aquest [[fòssil]], Alan Beauvilain, ha posat en dubte aquesta datació, adduint que el mètode utilitzat per Brunet per estimar l'antiguitat del crani podria haver donat resultats incorrectes.<ref>{{ref-web| url = http://es.noticias.yahoo.com/afp/20080902/ten-francia-chad-ciencia-paleontologia-5823964.html| títol = El descubridor del homínido más antiguo del mundo pone en duda su edad| consulta =02-09-2008| autor = [[AFP]]}}</ref>

El punt de vista més acceptat entre els antropòlegs actuals és que ''Homo sapiens'' sorgí a la [[sabana]] africana fa uns 200.000 anys com a descendent d{{'}}''Homo erectus''. Fa 40.000 anys s'estengué per [[Euràsia]] i [[Oceania]] ([[migracions humanes prehistòriques]]) i, finalment, arribà a [[Amèrica]]mestussatge faentre unshumans 14.500 anys.<ref>Wolman,arcaics Davidi (2008).moderns|intercanviant «[http://news.nationalgeographic.com/news/2008/04/080403-first-americans.html Fossil Feces Is Earliest Evidence of N. America Humansgens]]» ''National Geographic'' (en anglès)</ref>diverses ''Homoocasions sapiens''amb desplaçàels ''[[Homo neanderthalensisneandertal]]'' i altres espècies descendents ds,<ref>{{'}}''Homoref-publicació erectus'',|títol=Recurrent quegene haviaflow habitatbetween [[Euràsia]]Neanderthals faand unsmodern doshumans milionsover d'anys.the Elpast domini200,000 d{{'}}''Homoyears sapiens''|publicació=Science es|data=12 fonamentàJuliol probablement2024 en|volum=385 un|exemplar=6705 major|consulta=31 èxitjuliol reproductiu2024 i|autor=Liming laLi, sevaTroy superioritatJ. aComi, l'horaRob deF. competir pelsBierman, recursosJoshua naturalsM. MalgratAkey la|llengua=en}}</ref> seva[[denissovans]] intel·ligència,i l'actualdiversos ''Homohomínids sapiens''no téidentificats,<ref>{{cite unanews capacitat|last=Woodward craniana|first=Aylin menor|title=A quehandful laof derecent l'anticdiscoveries [[neandertal]]have (shattered anthropologists''H. neanderthalensis''). Elspicture antropòlegsof dedueixenwhere quehumans elscame Homofrom, sapiensand tenienwhen una|date=5 bonagener qualitat2020 de|work=Business vida,Insider perquè|access-date=6 vangener ser2020 capaços d’expandir|url=https://web.archive.org/web/20220425025406/https://www.businessinsider.com/discoveries-sechange-picture-of-human-history-evolution-2020-01}}</ref> eni tots els àmbitsfinalment, iarribà unaa espècie[[Amèrica]] nofa esuns pot14.500 anys.<ref>Wolman, expandirDavid si(2008). primer«[http://news.nationalgeographic.com/news/2008/04/080403-first-americans.html noFossil s’asseguraFeces sobreviure;Is aEarliest més,Evidence esof potN. confirmarAmerica gràciesHumans]» a''National lGeographic''anàlisi de les seves(en dents, ja que tenien una bona alimentació.anglès)</ref>

|consulta=5-07-2008|editor=U.S. Census Bureau, Population Division/International Programs Center}} ({{en anglès)}}</ref> els éssers humans són una de les espècies més nombroses de grans mamífers. La majoria d'humans viuen a [[Àsia]] (61%); la resta viuen a [[Amèrica]] (14%), [[Àfrica]] (14%), [[Europa]] (11%) i [[Oceania]] (0,5%). Els humans poden viure de manera permanent a tots els [[continents]] de la [[Terra]] tret de l'[[Antàrtida]]<ref>Alguns governs hi mantenen equips d'investigació permanents.</ref> i actualment també tenen una presència contínua a l'[[espai exterior|espai]], en òrbites baixes al voltant de la Terra. Hi ha hagut una presència contínua d'éssers humans a l'espai des del 31 d'octubre del 2000, amb les estades d'astronautes a l'[[Estació Espacial Internacional]].

L'activitat humana ha tingut un efecte dramàtic sobre el [[medi ambient]]. S'ha hipotetitzat sobre el paper de la [[predació]] humana en l'extinció de nombroses espècies d'éssers vius. Els humans es troben a l'àpex de la [[cadena alimentària]] i rarament són caçats; per aquest motiu se'ls considera superdepredadors.<ref>''[[Scientific American]]'' (1998). [http://www.csulb.edu/~kmacd/346IQ.html "Evolution and General Intelligence: Three hypotheses on the evolution of general intelligence"]. (en anglès)</ref> Actualment es creu que són els principals contribuïdors al canvi climàtic<ref>{{ref-web| url = http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/007.htm| consulta = 30-05-2007| títol = Climate| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20070601014140/http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/007.htm| arxiudata = 2007-06-01}} ({{en anglès)}}</ref> i es creu que seran un contribuïdor essencial a l'[[extinció de l'Holocè]], una extinció que, en cas de continuar en la seva proporció actual, es calcula que destruirà la meitat de totes les espècies al llarg del segle vinent.<ref>American Association for the Advancement of Science. [http://atlas.aaas.org/index.php?sub=foreword Foreword] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080304110611/http://atlas.aaas.org/index.php?sub=foreword |date=2008-03-04 }}. ''AAAS Atlas of Population & Environment''.</ref><ref>Wilson, E.O. (2002). a ''The Future of Life''. (en anglès)</ref>

El cos humà varia de manera substancial. Tot i que la mida del cos és determinada en gran part pels [[gen]]s, també rep una influència significativa de factors ambientals com la [[dieta]] i l'[[activitat física]]. L'alçada normal d'un ésser humà adult és d'entre 1,5 i 1,8 metres, tot i que varia segons la població i de la zona geogràfica, entre altres factors.<ref>{{ref-publicació|autor = de Beer H.|títol=Observations on the history of Dutch physical stature from the late-Middle Ages to the present|publicació = Econ Hum Biol|volum =2|exemplar =1|pàgines =45-55|any =2004|pmid =15463992|doi =10.1016/j.ehb.2003.11.001}} ({{en anglès)}}</ref><ref>"Pygmy". ''Britannica Concise Encyclopedia''. Encyclopædia Britannica, Inc. (2006). (en anglès)</ref> El pes normal està entre 76 i 83 kg pels mascles i entre 54 i 64 kg en les femelles.<ref>[http://www.articleworld.org/index.php/Human_weight Human weight] (en{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200503145725/http://www.articleworld.org/index.php/Human_weight anglès)|date=2020-05-03 }} {{en}}</ref> El [[pes]] també pot variar geogràficament.

Les diferències en el cabell i en la pell humana venen determinades per la presència d'un pigment anomenat [[melanina]]. La variabilitat de la pell va des d'un [[marró]] molt fosc a un [[rosa]] molt pàl·lid, mentre que els cabells, a més del [[negre]] (força habitual), varia al voltant del ros, el marró i el [[vermell]],<ref>{{ref-publicació|autor=Rogers, Alan R.; Iltis, David i Wooding, Stephen|any=2004|article=Genetic variation at the MC1R locus and the time since loss of human body hair|publicació=Current Anthropology|volum=45|exemplar=1|pàgines=105-108|doi=10.1086/381006}} ({{en anglès)}}</ref> sempre en funció de la quantitat de melanina, un pigment protector molt eficaç contra la [[radiació solar]]. Molts investigadors creuen que una pell més fosca és una adaptació evolutiva que proporciona una millor protecció contra la [[radiació ultraviolada]].

Als països desenvolupats, els infants solen pesar 3-4 [[kg]] i mesurar 50-60 [[centímetre|cm]] al moment del naixement.<ref>{{ref-web | url= http://www.childinfo.org/statsbyarea.html | títol= Monitoring the situation of children and women |consulta consulta= 30-05-2007 | obra= Childinfo | editor= [[Unicef]] | arxiuurl= https://web.archive.org/web/20080527060953/http://www.childinfo.org/statsbyarea.html | arxiudata= 2008-05-27 }} ({{en anglès)}}</ref> Tanmateix, un pes baix en néixer és habitual als països en procés de desenvolupament i contribueix als nivells alts de [[mortalitat infantil]] en aquestes regions.<ref>{{ref-publicació|autor = Khor G|títol=Update on the prevalence of malnutrition among children in Asia|publicació = Nepal Med Coll J|volum =5|exemplar =2|pàgines =113-22|any =2003|pmid =15024783|llengua=anglès}}</ref> Indefensos després del naixement, els éssers humans continuen creixent durant alguns anys i solen assolir la maduresa sexual a l'edat de 12-15 anys. Les dones es continuen desenvolupant físicament aproximadament fins als 18 anys, mentre que el desenvolupament masculí continua fins al voltant dels 21 anys. La vida humana es pot dividir en una sèrie d'etapes: [[infantesa]], [[adolescència]], adultesa jove, adultesa i [[vellesa]]. Tanmateix, la durada d'aquestes etapes varia segons la cultura i períodes temporals. En comparació amb els altres primats, els éssers humans experimenten una embranzida de creixement particularment ràpid durant l'adolescència, quan la mida del cos augmenta un 25%. Els ximpanzés, per exemple, només creixen un 14%.<ref name="Rush"/>

Els primers ''Homo sapiens'' vivien en [[societat caçadora-recol·lectora|societats caçadores-recol·lectores]], és a dir, que empraven un sistema per adquirir menjar que combinava la [[caça]] i la recol·lecció d'aliments com ara [[fruits]], [[Cariopsi|grans]], [[tubercles]] i [[bolets]]. D'altra banda, es creu que els éssers humans ja utilitzaven el [[foc]] com a recurs per preparar i coure el menjar des dels temps en què es diferenciaren d{{'}}''Homo erectus''.<ref>{{ref-web| url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/3670017.stm| consulta =13 gener 2009| títol= Nature|autor = Paul Rincon| editor= BBC News| data =29-04-2004}} ({{en anglès)}}</ref>

Els humans són [[omnívors]], és a dir, són capaços de consumir tant productes [[vegetals]] com [[animals]]. Això ha estat confirmat per l'observació que, tant si segueixen una dieta exclusivament [[carnivorisme|carnívora]] com una de totalment vegetal, poden patir determinades [[malalties]] causades per una carència de nutrients. Per exemple, una dieta completament carnívora pot provocar l'[[escorbut]] (deficiència de [[vitamina C]]), mentre que una dieta únicament vegetal pot provocar una manca de [[vitamina B₁₂]].<ref>{{ref-web| url = http://www.vegansociety.com/html/food/nutrition/| títol = Nutrition| consulta = 14-02-2007| editor = Vegan Society| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20070205045758/http://www.vegansociety.com/html/food/nutrition/| arxiudata = 2007-02-05}} ({{en anglès)}}</ref> Tanmateix, les dietes [[vegetarianisme|vegetarianes]] i [[veganistes]] ben dissenyades, sovint amb suplements de vitamina B₁₂, poden satisfer completament les necessitats nutritives de totes les etapes de la vida.<ref>{{ref-publicació| publicació=Journal of the American Dietetic Association| any=2003| volum=103| exemplar=6| pàgines=748-765| article=Vegetarian Diets| doi=10.1053/jada.2003.50142}}[http://www.eatright.org/cps/rde/xchg/ada/hs.xsl/advocacy_933_ENU_HTML.htm Exemplar en línia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160126043408/http://www.eatright.org/cps/rde/xchg/ada/hs.xsl/advocacy_933_ENU_HTML.htm |date=2016-01-26 }} ({{en anglès)}}</ref>

La dieta humana queda ben reflectida a la cultura i ha donat lloc al desenvolupament de la [[bromatologia]] (ciència dels aliments). En general, una persona pot sobreviure de dos a vuit setmanes sense menjar, segons la quantitat de [[greix]] emmagatzemat al cos, mentre que la supervivència sense [[aigua]] es limita normalment a tres o quatre dies. La manca de menjar continua sent un problema seriós, amb unes 300.000 persones que cada any moren de fam.<ref>[http://www.who.int/healthinfo/bod/en/index.html Death and DALY estimates for 2002 by cause for WHO Member States] Organització Mundial de la Salut. Consultat el 29-10-2006. (en anglès)</ref> La desnutrició infantil també està molt estesa i contribueix a l'elevat percentatge de malalties a les poblacions que pateixen fam.<ref>{{ref-publicació|autor = Murray C i Lopez A|títol=Global mortality, disability, and the contribution of risk factors: Global Burden of Disease Study|publicació = Lancet|volum =349|exemplar =9063|pàgines =1436-42|any =1997|pmid =9164317|doi =10.1016/S0140-6736(96)07495-8}} ({{en anglès)}}</ref>

El cervell humà és el més intel·ligent de totes les espècies conegudes. Tot i que molts animals són capaços de crear estructures i utilitzar eines simples, principalment a través de l'instint i la imitació, la tecnologia humana és molt més complexa i es troba en un procés constant de desenvolupament i millora. Fins i tot les eines i estructures humanes més antigues són molt més avançades que qualsevol que hagi estat creada pels altres animals.<ref>[[Carl Sagan|Sagan, Carl]] (1978). ''The Dragons of Eden''. A Ballantine Book. {{ISBN|0-345-34629-7}} ({{en anglès)}}</ref> L'antropologia moderna ha corroborat la proposició de [[Charles Robert Darwin|Darwin]]: «la diferència en la ment entre els éssers humans i els animals més intel·ligents rau, naturalment, en el grau».<ref name="AnthropologyTodayApr07">Jonathan Benthall ''[http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1467-8322.2007.00494.x Animal liberation and rights] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190103054908/http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1467-8322.2007.00494.x |date=2019-01-03 }}'' Anthropology Today], vol 23 núm 2, pàg. 1 – abril del 2007 (en anglès)</ref> La seva intel·ligència ha fet als humans tan independents de l'entorn que ja no necessiten caçar, ni construir cabanes cada pocs dies, ni ser nòmades, a diferència dels australopitecs o els neandertals.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Corbella|nom=Josep|títol=Sàpiens: el llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència|edició=3a|data=2017|editorial=la butxaca|lloc=Barcelona|pàgines=176|isbn=9788499301006}}</ref>

[http://ww2.lafayette.edu/~allanr/mirror.html lafayette.edu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091201124815/http://ww2.lafayette.edu/~allanr/mirror.html |date=2009-12-01 }} ({{en anglès)}}</ref> prova que estudia si un animal és capaç de reconèixer el seu propi reflex com una imatge de si mateix. L'octubre del 2006, tres elefants del [[Bronx Zoo]] també superaren aquest test.<ref>{{ref-publicació|títol=Self-recognition in an Asian elephant|publicació = Proc Natl Acad Sci U S A|pmid =17075063}} ({{en anglès)}}</ref> Molts nens superen la prova a l'edat de 18 mesos.<ref>[http://www.ulm.edu/~palmer/ConsciousnessandtheSymbolicUniverse.htm Consciousness and the Symbolic Universe], del Dr Jack Palmer, consultat el 17-03-2006. (en anglès)</ref> Tanmateix, la utilitat d'aquest test com a prova fiable de l'existència de [[consciència (psicologia)|consciència]] ha estat discutida, car pot ser més una qüestió de grau que una clara divisió de capacitats. S'ha entrenat [[mones]] perquè apliquin regles abstractes a determinades tasques.<ref>[http://web.mit.edu/newsoffice/2001/abstract-0718.html Researchers home in on how brain handles abstract thought], consultat el 29-07-2006 (en anglès)</ref>

L'elecció sexual es fa normalment basant-se en normes culturals molt variades. Les restriccions sovint venen determinades per creences religioses o normes socials. Un investigador pioner en aquest camp fou [[Sigmund Freud]], que creia que els éssers humans neixen amb una [[perversitat polimòrfica]], terme que fa referència a l'habilitat per obtenir gratificació sexual més enllà de les normes socials. Segons Freud, les persones passen per cinc etapes del desenvolupament psicosexual. L'individu pot patir fixacions en qualsevol d'aquestes etapes a causa de la vivència de traumes. Per [[Alfred Kinsey]], un altre influent investigador sexual, la gent pot situar-se a qualsevol punt d'una escala contínua d'orientació sexual, amb només una petita minoria plenament [[heterosexual]] o [[homosexual]]. Estudis recents en [[neurologia]] i [[genètica]] suggereixen que la gent pot néixer amb un tipus determinat d'orientació sexual, però no existeix un consens entre els especialistes sobre la qüestió.<ref> Buss, David M. (2004). ''The Evolution of Desire: Strategies of Human Mating''. Edició revisada. Nova York: Basic Books. (en anglès)</ref><ref> Thornhill, R.; Palmer, C. T. (2000). ''A Natural History of Rape. Biological Bases of Sexual Coercion.'' Cambridge: MIT Press. (en anglès)</ref>

La capacitat dels éssers humans de transmetre conceptes, idees i nocions mitjançant la [[parla]] i l'[[escriptura]] és un fet excepcional entre els éssers vius. A diferència dels sistemes de [[comunicació]] d'altres primats, que són molt tancats, el llenguatge humà és molt obert i flexible i guanya en varietat en funció de les necessitats. Així, té la qualitat del desplaçament, és a dir, pot utilitzar paraules per representar coses i esdeveniments que no es troben en el mateix moment i el mateix lloc.<ref name="Revolution">{{ref-llibre|autor = Collins, Desmond |títol=The Human Revolution: From Ape to Artist|any =1976|pàgines = pàg.208}} ({{en anglès)}}</ref> A més, la [[tecnologia]] ha possibilitat la transmissió de vastos volums de dades a grans distàncies a través de xarxes de dades i programes com la [[Internet]]. Les xarxes de transmissió de dades són importants per continuar desenvolupant la comunicació humana, com passà al {{segle|XV|s}} amb la invenció de la [[impremta]].

Algunes de les qüestions principals que tracta giren al voltant de la vida i la mort, amb creences sobre el que hi ha després de mort: la [[vida després de la mort]], l'[[origen de la vida]] (font de nombrosos[[mite]]s sobre la creació), la [[cosmologia religiosa|naturalesa de l'universUnivers]], el [[escatologia|destí final]] i el que és [[moral]] o immoral. En moltes religions, un element comú per trobar resposta a aquestes preguntes són les [[divinitat]]s, o bé un únic [[Déu]] o bé diverses [[deïtat]]s; tot i això, no totes les religions són [[teisme|teistes]], sinó que n'hi ha que tracten el tema amb més ambigüitat, particularment les religions orientals.

La ciència ocupa actualment un espai central dins la cultura humana. En temps més recents, la [[física]] i l'[[astrofísica]] han trobat un àmbit comú en el qual es coneix com la cosmologia física, la branca del coneixement que intenta comprendre l'[[Univers]] mitjançant l'observació i l'experimentació. Aquest procés ha permès elaborar teories com la que considera que l'Univers s'inicià amb una gran explosió, el [[Big Bangbig-bang]], ara fa ~13.700 (±0,2) milions (10⁹10⁹) d'anys. Des d'aquest moment inicial i fins al seu mateix final, els científics creuen que tota la història de l'Univers segueix una progressió ordenada governada per les lleis de la física.

Els humans sovint es classifiquen en [[races]] i [[ètnies]], tot i que la validesa de les races humanes com a veritables classificacions biològiques és discutible.<ref>{{ref-publicació| autor = Royal C, Dunston G|títol=Changing the paradigm from 'race' to human genome variation|url=http://www.nature.com/ng/journal/v36/n11s/full/ng1454.html|publicació = Nat Genet|volum =36|exemplar =11 Suppl|pàgines = S5-7|any =2004|pmid =15508004|doi =10.1038/ng1454}} ({{en anglès)}}</ref> Les categories racials es basen tant en el [[llinatge]] com en característiques visibles, especialment en el [[color de la pell]] i en determinats trets facials. Aquestes categories també poden transmetre informació sobre caràcters biològics no visibles, com per exemple el risc de desenvolupar malalties específiques.<ref>{{ref-publicació|autor = Risch, N.; Burchard, E.; Ziv, E.; Tang, H.|any =2002|títol=Categorization of humans in biomedical research: genes, race and disease|publicació = Genome Biology|volum =3|exemplar =7|pàgines = comment2007.2001 - comment2007.2012|pmid=12184798|doi =10.1186/gb-2002-3-7-comment2007}} ({{en anglès)}}</ref>

Actualment, l'anàlisi del material [[genètic]] disponible i la descoberta de noves proves arqueològiques afavoreix un únic origen recent dels actuals humans a l'[[Àfrica Orientaloriental]].<ref>{{ref-publicació|autor= Hua Liu, [''et al'']|títol=A Geographically Explicit Genetic Model of Worldwide Human-Settlement History|url = http://www.journals.uchicago.edu/AJHG/journal/issues/v79n2/43550/43550.html|publicació= The American Journal of Human Genetics|volum=79|pàgines=230-237|any=2006|doi =10.1086/505436|format = juny de 2008 – ^{[http://scholar.google.cat/scholar?hl=ca&lr=&q=intitle%3AA+Geographically+Explicit+Genetic+Model+of+Worldwide+Human-Settlement+History&as_publication=The+American+Journal+of+Human+Genetics&as_ylo=2006&as_yhi=2006&btnG=Search Cerca a Google Scholar] ({{en anglès)}}}}}</ref> Existeixen estudis que demostren que els éssers humans del continent africà estan més diferenciats des del punt de vista genètic.<ref>{{ref-publicació|autor = Jorde L, Watkins W, Bamshad M, Dixon M, Ricker C, Seielstad M i Batzer M|títol =The distribution of human genetic diversity: a comparison of mitochondrial, autosomal, and Y-chromosome data|url =http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=10712212|publicació = Am J Hum Genet|volum =66|exemplar =3|pàgines =979-88|any =2000|pmid =10712212|doi =10.1086/302825|consulta =2008-08-08|arxiuurl =https://web.archive.org/web/20190916004305/https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1288178/?tool=pubmed|arxiudata =2019-09-16}} ({{en anglès)}}</ref> Malgrat aquesta diversitat evident, les seqüències de gens humanes són extraordinàriament homogènies en comparació amb les de molts altres animals.<ref name="REGWG"> "[http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1275602 The Use of Racial, Ethnic, and Ancestral Categories in Human Genetics Research] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190916004305/http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1275602 |date=2019-09-16 }}" del "Race, Ethnicity, and Genetics Working Group". ''Am J Hum Genet.'' 2005, '''77'''(4): 519-532. (en anglès)</ref><ref>"[http://www.fiu.edu/~biology/pcb5665/RACEgen.pdf Deconstructing the relationship between genetics and race] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071201172350/http://www.fiu.edu/~biology/pcb5665/RACEgen.pdf |date=2007-12-01 }}" Michael Bamshad, Stephen Wooding, Benjamin A. Salisbury i J. Claiborne Stephens. ''Nature Genetics'' (2004) '''5''':598-609 (en anglès)</ref><ref>"[http://www.nature.com/ng/journal/v36/n11s/f ull/ng1438.html Implications of biogeography of human populations for 'race' and medicine]" de Sarah A Tishkoff & Kenneth K Kidd. ''Nature Genetics'' '''36''', S21 - S27 (2004) (en anglès)</ref><ref>"[http://www.nature.com/ng/journal/v36/n11s/full/ng1435.html Genetic variation, classification and 'race']" de Lynn B Jorde & Stephen P Wooding. ''Nature Genetics' '''36''', S28 - S33 (2004) (en anglès)</ref> Ha quedat corroborat que la variació genètica dins de «grups racials» raneja entre un 5 i un 15% de la variació total existent entre grups racials.<ref>{{ref-publicació|títol =The use of racial, ethnic, and ancestral categories in human genetics research|url =http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=16175499|publicació = Am J Hum Genet|volum =77|exemplar =4|pàgines =519-32|any =2005|pmid =16175499| doi =10.1086/491747|consulta =2008-08-08|arxiuurl =https://web.archive.org/web/20190916004305/https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1275602/?tool=pubmed|arxiudata =2019-09-16}} ({{en anglès)}}</ref> Tanmateix, encara hi ha un intens debat sobre aquest tema.<ref>{{ref-publicació|autor=Edwards A |títol=Human genetic diversity: Lewontin's fallacy |publicació=Bioessays |volum=25 |exemplar=8 |pàgines=798-801 |any=2003 |pmid=12879450 |doi=10.1002/bies.10315}}</ref><ref>Keita, S. O. Y.; Kittles, R. A.; Royal, C. D. M.; Bonney, G. E.; Furbert-Harris, P.; Dunston, D. M.; Rotimi, C. M. (2004). "Conceptualizing human variation", '''Nature Genetics''' 36, S17 - S20 (2004) {{doi|10.1038/ng1455}} ({{en anglès)}}</ref> D'altra banda, sovint s'ha constatat que els grups ètnics estan més connectats per lligams lingüístics, culturals, ancestrals i nacionals o regionals. L'autoidentificació amb un grup ètnic es basa principalment en el parentiu. La raça i l'etnicitat poden conduir a un tractament social diferencial i causar un impacte en la pròpia identitat social i, fins i tot, arribar al [[racisme]].

La [[societat]] és el sistema d'organitzacions i institucions que sorgeixen de la interacció entre individus. Dins la societat, un [[estat]] és una comunitat [[política]] organitzada que ocupa un territori definit, amb un govern organitzat i una sobirania interna i externa. És fonamental el dret d'un estat a reivindicar la independència respecte a altres estats, que fan possible establir acords internacionals, entre d'altres. L'estat també es pot definir en altres termes com, per exemple, els que feu servir [[Max Weber]] el 1918: «Un estat és una comunitat humana que s'atribueix el monopoli de l'ús legítim de la força física dins d'un territori».<ref>[[Max Weber]]. [http://www.mdx.ac.uk/www/study/xweb.htm ''Max Weber's definition of the modern state 1918''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20020612070242/http://www.mdx.ac.uk/www/study/xWeb.htm |date=2002-06-12 }}, 1918, (consultat el 17-03-2006) (en anglès).</ref>