Mosset: diferència entre les revisions

{{Infotaula geografia política}}

Aquest poble pertanyia a l'associació [[Les Plus Beaux Villages de France|Els pobles més bonics de França]].,<ref>[{{Ref-web |url=http://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org/fr/mosset-0 |títol=Els pobles més bonics de França: Mosset] |consulta=2010-10-21 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120214013638/http://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org/fr/mosset-0 |arxiudata=2012-02-14 }}</ref> però ha perdut aquesta atribució l'any 2016 a causa de l'incompliment d'alguns dels requisits.

Forma el terme tota la vall alta de la Castellana, antigament anomenada Vall de Molig, cosa que fa que l'orientació de la comuna sigui bàsicament de ponent a llevant. Els límits comunals són muntanyes i carenes de forforça altitud, atès que marquen el límit de conques: al nord, les conques de la Tet i de l'[[Aglí]]; al nord-oest i oest, la de la Tet i la de l'[[Aude (riu)|Aude]]. Els punts més alts són a l'extrem de ponent, on es troben el roc d[[el Madres]], de 2.471 m alt, i el [[Roc Negre (Mosset)|Roc Negre]], de 2.459, proper a llevant de l'anterior. En el Madres s'inicia, cap al nord i després cap al nord-est, la carena al nord-oest i nord de la qual es troba la conca de l'Aude. Del Madres, seguint la [[Serra de Madres]], va cap al Malpàs i el [[Pic del Bernat Salvatge]], de 2.415,5 m alt, el [[Coll de Jau]], de 1.504,6, el [[El Dormidor (Mosset)|Dormidor]], de 1.844, la Serra d'Escales i el triterme entre [[Montfort de Bolzana]], [[Rabollet]] i Mosset. Tot seguit, comença el límit amb la conca de l'Aglí, que passa per la [[Creu de Marqueixanes]], de 1.311,6, el [[Roc de les Quaranta Creus]], de 1.355,4, i la carena que passa pel Piló del Curat i arriba al vessant sud-est del [[Pic del Rosselló]], on s'acaba aquest termenal. Tota aquesta línia és alhora el límit dels [[Països Catalans]] amb [[Occitània]].

L'actual poble de Mosset es formà en el lloc on hi havia el Vilar de Corts a partir del 1175, en abandonar l'emplaçament antic, on encara hi ha les restes de l'església de [[Sant Julià Vell de Mosset|Sant Julià Vell]]. El lloc de Corts està documentat des del 1068: ''villa de Cortis in valle Mossed''. Fou Pere de Domanova, senyor de Rodés qui hi bastí el [[Castell de Mosset|castell]], ja que n'havia obtingut permís de [[Alfons el Cast|Alfons I]], i poc després era infeudat al senyor de Mosset, que fou vassall primer dels Domanova i després, per transmissió dotal, als Canet. La parròquia fou traslladada de Sant Julià Vell a l'actual església parroquial de [[Sant Julià i Santa Basilissa de Mosset|Sant Julià i Santa Basilissa]] el {{segle |XIV}}, quan es bastí el nou edifici parroquial. L'antic poble fou abandonat, i actualment només romanen, molt desfetes, les ruïnes de l'església vella.

A Mosset hi ha també, prop del portal de Comagelada, la capella de [[Santa Maria de Vedrinyans]], o de Comagelada, popularment, ''la Capelleta'', que serví sovint al llarg del {{segle |XVII}} per a les reunions del Consell de la Vila.

És situat<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.365386021309649,42.65480259900565&z=17&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes Breses en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> al sud-oest d'aquest poble, i també al sud-oest d'on hi havia hagut el nucli primigeni de Mosset, a [[Sant Julià Vell de Mosset|Sant Julià Vell]] i del monestir de [[Santa Maria de Corbiac]], a 2  quilòmetres en línia recta del primer i a 750  metres dels altres dos llocs. És molt a prop del termenal amb [[Campome]] i d'una de les fargues que hi havia a Mosset, l'anomenada actualment Farga de Campome (malgrat ser dins del terme de Mosset). En l'actualitat és un petit veïnat d'hàbitat parcialment dispers d'a penes mitja dotzena de cases. Històricament, era el lloc nadiu de la nissaga dels senyors de Mosset. Tenia la seva església, [[Sant Esteve de Breses]], actualment en ruïnes.

El veïnat de [[la Querola]] és situat 400  metres<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.3450076129103614,42.66444762213064&z=18&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes La Querola en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> al sud-oest del nucli de Mosset, principalment a la riba dreta de la [[Castellana (Tet)|Castellana]], pràcticament a sota del poble.

El priorat de [[Santa Maria de Corbiac]] és situat<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.363685242836001,42.6598937148803&z=18&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes Corbiac en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> a l'esquerra de la Castellana, al sud-est de Mosset i davant i al nord-est de [[Sant Julià Vell de Mosset|Sant Julià]], que és a la dreta del riu. El lloc, a més de ser seu del priorat, fou el bressol d'una altra de les famílies nobles de Mosset: els Corbiac, establerts a [[Marcèvol]] i a [[Vinçà]] a partir del {{segle |XIII}}. Just al sud d'aquest priorat, a la dreta de la [[Castellana (Tet)|Castellana]], hi hagué el poble vell de Mosset, abans que es traslladés al seu emplaçament actual.

Situada a ponent de Mosset, i lleugerament al nord, la Farga de Baix fou una important farga del terme mossetà. Tot i que el nom no és del tot exacte (la Farga de Campome és encara més avall, dins del terme de Mosset), la Farga de Baix sí que és la de més avall de dues existents en els entorns del mateix lloc (l'altra és desapareguda). És a prop<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.3388127519617887,42.67264192794755&z=18&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes La Farga de baix en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> del poble de Mosset, a una distància de 950  metres, i encara més a prop del cementiri d'aquesta població.

El monestir cistercenc de [[Santa Maria de Jau]], fundat amb el nom de ''Santa Maria de Clariana'' dónadona nom a un ampli sector del terme de Mosset, que constitueix ben bé la part nord-occidental del terme i inclou l'extrem del terme, del [[Coll de Jau]] cap a llevant. El monestir era<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.27219779221752,42.683301803432215&z=18&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes El monestir de Santa Maria de Jau en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> a prop d'aquest coll, en un lloc on la carretera D - 14 fa un doble revolt molt recargolat que passa pel bell mig de les ruïnes del monestir.

El més abundant, entre les construccions aïllades del terme mossetà, són els [[cortal]]s. Entre els conservats, alguns en ruïnes i els ja desapareguts, a Mosset hi ha el Cortal Arròs, el d'Ancel, o d'en Costa-seca, el de Covaset, o d'en Parès, el de Falgueres de Baix, el de la Barrera, o d'en Mas, o d'en Joan Vila, el de la Barretina, el de la Peiralada, abans, de l'Argelers, el de la Mafià, el de la Margarida, o del Macarandon, o de l'Escanyer, el de la Peirera, o d'en Grau, el de la Pinçona, abans d'en Borrell, el de la Solana, el de l'Assens, el de la Teuleria, el del Basinet, o d'en Taurinyà, el del Coll Esclusa, el del Conc, o d'en Fabre de Baix, abans, d'en Portell, el del Descasat, abans Rabasses o d'en Radondi, el de ''Léon'', o Vila, el de l'Escanyer, o de la Rebolleda, un altre Cortal de l'Escanyer, el de les Escaneres, o d'en Taurinyà, el del Figataire, un altre del Figataire, o d'en Not, el del Pajau, abans d'en Dimon, el del Pinatxo, o d'en Corcinós, el del Riberal, el dels Avellans, abans d'en Brusi, el dels Catai, abans també d'en Brusi, el dels Galivern, abans d'en Parès, el del Solà Blanc, abans d'en Bosquet, o Mas de Montseriu, o d'en Bosquet, el del Solà de Breses, el del Tistó del Bogallar, el del Vellut, o del Garrigó d'en Mas, abans, del Cordat, el d'en Bosquet, dos d'anomenats Cortal d'en Brusi, el d'en Cassin, el d'en Cerdà, o d'en Lloansí, el d'en Clarà, tres d'anomenats Cortal d'en Climenç, o de Cantecó, el tercer, el d'en Corcinós, el d'en Corró, el d'en Duran, o de la ''Denise'', el d'en Fabra, dos d'anomenats Cortal d'en Gaser, el d'en Galant, o Jacobí, el d'en Garrigó, abans d'en Ribera, el d'en Grau, un altre d'en Grau, abans d'en Fabra, el d'en Guibert, el d'en Jepota, o d'en Vila (dos de diferents amb aquests noms), el d'en Maiens, o d'en Corcinós, abans d'en Pompidor, el d'en Manzinga, el d'en Mariner, o d'en Julià, abans, d'en Rufiandis, un altre d'en Mariner, el d'en Monceu, el d'en Monner, el d'en Not, o de Picatera, el d'en Pajau (dos de diferents), el d'en Panxa, el d'en Pascaló, un altre d'en Pascaló, o Casa d'en Brusi, el d'en Pere Andreu, o d'en Corcinós, el d'en Radondí, abans d'en Soler, un altre d'en Radondí, el d'en Ribera, un altre d'en Ribera, o de Mascardà, el d'en Salvat, el d'en Serres (dos de diferents), el d'en Soler, el d'en Tistó, o d'en Salvat, abans d'en Corties, el d'en Trabis, o d'en Vila-seca, el d'en Verdier, un altre d'en Verdier, o del Martí de la Confitura, un tercer d'en Verdier, abans Cortal dels Frares, al monestir de Jau, el de ''Pierre'', el de Sant Bartomeu, abans d'en Querol, el de Terralls, abans d'en Terralls, el de Queraut, el Cortal Galant, abans del Mossonet (dos de diferents), el Cortal Gravàs, o del Cabrit, abans Climenç, el Cortal Oliver, els Cortals de la Tremoleda, els del Bogallar, o d'en Carcinós, els de l'Illa, els del Riberal, els d'en Borregot, o de l'Andreu, abans d'en Lavilla, els d'en Corcinós, els d'en Galderic del Castell, o del Riberal, abans d'en Rufiandis, els d'en Martí, els d'en Verdier de Campome, el Cortal Surjús, o dels Caçaires, abans d'en Fabra, el Cortal Timan, abans d'en Parès, la Farguina, abans Cortal d'en Remaurí, la Granja, o Cortal d'en ''Domingo'' Dimon, abans Cortal d'en Prats, Xo'n Grill, o Cortal del Grill, abans Cortal d'en Cortia, Xo'n Patoixa, o Cortal d'en Taurinyà, o Cortal Gibert, Xo'n Pere, o Cortal d'en Pere de Molig, o Cortal Peirer, abans d'en Seguí, (els tres darrers en ruïnes) i Xo'n Quers, o Cortal d'en Quers.

Alguns són del tot en ruïnes, com el de la Caunieta, o d'en Radondi, el del la Coma, el de la Creu, o d'en Salies, el de l'Adela, abans, de Montseriu, el de la Jacoba, abans d'en Climenç, el del Còrrec del Moltó, el de les Salines, abans d'en Julià o d'en Garrigot, el del Pegot, o Radondí, abans Pajau. el del Prat de l'Orri, o d'en Cantier, abans, d'en Monceu, el dels Gil, el de Montrepòs, el d'en Bosquet, abans, d'en Cossei, el d'en Cercó, o d'en Vila, el d'en Climenç (diferent dels anteriors), el d'en Cortia, abans del Galant, el d'en Dimon, el d'en Fabra (diferent de l'anterior), el d'en Fogàs, o d'en Corcinós, o d'en Cortia, el d'en Graner, abans, d'Estarder o d'en Sales, el d'en Melcior, o de la Serradera, abans d'en Garriguet, el d'en Monner, diferent de l'anterior, o d'en Mateu, el d'en París, abans d'en Cossei, el d'en Rossa, el d'en Verdier, o d'en Rossa, abans d'en Joanet, el d'en Vidal, abans de Montseriu o d'en Dimon, el Cortal Gomès, abans també d'en Dimon, els Cortals del Carlet, abans d'en Radondí, els de Montseriu, o d'en Fabra, abans d'en Climenç, els d'en Combó, el Cortal Vell del Cabrit, l'anomenat, senzillament, el Pujol i la Teuleria, o Cortal d'en Quel, abans d'en Climenç. D'altres són desapareguts, i hi roman el topònim, com a nom ja antic: Cortal del Congost, o d'en Verdier, dos d'anomenats d'en Bori, el d'en Bosquet (diferent dels anteriors d'aques nom), el d'en ''Chenaud'', el d'en Climenç (també diferent dels anteriors), el d'en Mallol, el d'en Mas, el d'en Rufiandis (dos de diferents), el d'en Serres (a més dels dos anteriors d'aquest nom), el d'en Soler, o del Garrigó, un altre d'en Soler (tots dos diferents del primer esmentat).

=== HidrologiaHidrografia ===

La Castellana es forma a l'extrem sud-oest del terme de Mosset, en el vessant sud-est del [[Pic del Bernat Salvatge]] i en el nord d[[el Madres]], a tocar dels termes comunals catalans de [[Censà]] i [[Noedes]], i del límit entre els [[Països Catalans]] i [[Occitània]], ran dedels lescomuns comunesoccitans occitanesdel d[[elEl Bosquet (País de Salt)|Bosquet]] i [[Conòsol]], del districte de [[Limós]] i del cantó de [[Quilhan]], totes dues del ''parçan'' (comarca) del País de Saut llenguadocià. Es forma a partir de les Nou Fonts de Castellana.

Cada cop més inclinat cap al sud-est, el riu deixa enrere Mosset per adreçar-se al lloc de [[Corbiac]], que deixa a l'esquerra, després passa entre Jonqueres, a l'esquerra, i Breses, a la dreta, fins que arriba a un meandre doble, on hi ha la població de [[Campome]]. Just en arribar al cementiri d'aquest poble, que queda a la dreta del riu, la Castellana surt de Mosset i entra en el terme de Campome. El cementiri de Campome és encara en terme de Mosset, just al límit dedels lesdos dues comunescomuns, així com la Farga de Campome, a l'esquerra del curs d'aigua. En el tram entre Corbiac i Campome rep l'afluència dels dos còrrecs de la Cometa, el del Vernet, amb el de la Peiralada i el de Padern, per l'esquerra, i els de Breses i del Planal de les Falgueres per la dreta. A l'extrem sud-est del terme de Mosset hi ha alguns còrrecs que s'inicien en el terme de Mosset, però aflueixen en la Castellana ja en terme de Campome: per l'esquerra, el Còrrec del Castanyer i el del Menat, i per la dreta, els de la Caseta, o Caixeta, en el tram final anomenat de les Escomes, i el de les Serrianes.

L'activitat tradicional en el camp de la indústria havia estat el treball del ferro a les fargues existents a la vall del riu, de les quals encara en queden algunes, tot i que ja no en la seva activitat original; foren implantades, quasi totes, al llarg de l'[[Edatedat Modernamoderna]]. També havien estat importants les pedreres de marbre i de talc. Actualment, la principal indústria és la del turisme, que ha donat molt vida al poble, tant des del punt de vista econòmic com d'activitat humana i cultural. Una petita estació d'esquí s'havia instal·lat a [[Coll de Jau (estació d'esquí)|Coll de Jau]], però l'experiència no reeixí.

=== Edat Mitjanamitjana ===

Les notícies més antigues de Mosset es troben al {{segle |X}}, quan un privilegi del rei [[Lotari I de França|Lotari]] concedeix en un privilegi un alou ''in villa Mosseto'' a [[Sant Miquel de Cuixà]] l'any 958, que confirmen els papes [[Joan XIII]] el 968 i [[Sergi  IV]] el 1011. Possiblement es tracta de l'alou de [[Breses]], que el 1019 era venut per [[Abat Oliba|Oliba]], abat de Cuixà, amb el permís del seu germà, el comte [[Guifré II de Cerdanya|Guifré]] i del seu nebot, també Guifré, arquebisbe de Narbona. L'adquisidorEl comprador era el que fou senyor de Breses, d'on arrencà la família que serien més tard barons de Mosset, una de les baronies més importants de la regió. Així, arriba fins a Arnau IV de Mosset, un dels principals vassalsvassalls de [[Jaume III de Mallorca]], que tingué un paper polític molt destacat al Rosselló. Tanmateix, a la seva mort es produïren canvis dinàstics, atès que en morir el 1355 Arnau IV de Mosset (dit també Ademar IV<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Fluvià|nom=Armand de|títol=Nobiliari general català, vol. II-B|data=2023|editorial=Institució Catalana de Genealogia i Heràldica|pàgines=64}}</ref>) heretava la baronia Arnau de Saga, nebotel d'Arnauseu IVgendre<ref dename=":0" Mosset./> Arnau de Saga la transmetia a la seva filla Beatriu, muller de Berenguer d'Oms. El 1374 els dos darrers la venien a Andreu de Fenollet, [[Vescomtat d'Illa|vescomte d'Illa]] i [[Vescomtat de Canet|de Canet]]. Dotze anys més tard, Andreu de Fenollet llegà la baronia de Mosset a Huguet de Santa Pau, juntament amb la [[Torre de Mascardà]] i [[Castell de Paracolls|Paracolls]]. El 1446, la baronia de Mosset passava, també a causa d'un matrimoni, als de Cruïlles, en mans dels quals estava al final de l'Edat Mitjana.

Dels de Cruïlles, altre cop a través de l'aportació en dot, dels de Cruïlles passà el 1675 a Joan de Margarit, marquès d'Aguilar, que van conservar la baronia fins a la [[Revolució Francesa]].

{| border="0" width= class="wikitable" cellspacing="2" cellpadding="2"

! colspan="15" bgcolorstyle="background:#eeeeee"eee; text-align=":center;" | Evolució [[demogràfica]] de <span style="color:#0000D0;">Mosset</span> entre 1365 i 1789

! alignstyle="text-align:center;" |1365

! alignstyle="text-align:center;" |1378

! alignstyle="text-align:center;" |1470

! alignstyle="text-align:center;" |1515

! alignstyle="text-align:center;" |1553

! alignstyle="text-align:center;" |1709

! alignstyle="text-align:center;" |1720

! alignstyle="text-align:center;" |1767

! alignstyle="text-align:center;" |1774

! alignstyle="text-align:center;" |1789

| align="center" |75 f

| align="center" |45 f

| align="center" |58 f

| align="center" |25 f

| align="center" |21 f

| align="center" |174 f

| align="center" |98 f

| align="center" |990 h

| align="center" |1.033 h

| align="center" |250 f

{| align="centre" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999; background: #f3fff3;"

|- style="text-align=:center width=;"60"| 1.187

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 1.297061

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 1.333190

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 1.261158

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 1.283187

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 1.257297

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="bordermargin:auto; border:1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999; background: #f3fff3;"

|- style="background: #ddffdddfd;"

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 1.260

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 1.214

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 1.208

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 1.129

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 1.063

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 968

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 962

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 849

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 859

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="bordermargin:auto; border:1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999; background: #f3fff3;"

|- style="background: #ddffdddfd;"

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 803

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 820

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 804

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 673

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 616

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 566

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 491

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 445

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 384

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="bordermargin:auto; border:1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999; background: #f3fff3;"

|- style="background: #ddffdddfd;"

! 1962 !! 1968 !! 1975 !! 1982 !! 1990 !! 1999 !! 2004 !! 2009 !! 2014

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 330

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 289

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 269

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 234

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 266

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 293

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 307

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 295

| alignstyle=center "width="60:60px;"| 295

{| align="left" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="borderfloat:left; border:1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999; background: #f3fff3;"

|- style="background: #ddffdddfd;"

| style="text-align=:center; width="60:60px;"| 300

{| class="bellataula"wikitable

| Baptiste Joseph Marty || 1912 - 1919

[[Fitxer:Cantó 13 dels Pirineus Catalans petit.png|thumb|400pxminiatura|esquerra|Mapa del Cantó dels Pirineus Catalans]]

A les eleccions cantonals del 2015 Mosset ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'[[Angostrina i Vilanova de les Escaldes]], [[Bolquera]], [[Dorres]], [[Èguet]], [[Eina (Cerdanya)|Eina]], [[Enveig]], [[Er (Cerdanya)|Er]], [[Estavar]], [[Font-romeu, Odelló i Vià]], [[la Guingueta d'Ix]], [[Llo]], [[Naüja]], [[Oceja]], [[Palau de Cerdanya]], [[Porta (Cerdanya)|Porta]], [[Portè]], [[Sallagosa]], [[Santa Llocaia]], [[Targasona]], [[la Tor de Querol]], [[Ur (Cerdanya)|Ur]] i [[Vallcebollera]], de la comarca de l'[[Alta Cerdanya]], [[els Angles]], [[Font-rabiosa]], [[Formiguera]], [[Matamala (comuna del Capcir)|Matamala]], [[Puigbalador]] i [[Ral (Capcir)|Ral]], de la del [[Capcir]], i les viles de [[Montlluís]], [[Prada]] i [[Vilafranca de Conflent]] i els pobles d'[[Aiguatèbia i Talau]], [[la Cabanassa]], [[Campome]], [[Canavelles]], [[Catllà]], [[Caudiers de Conflent]], [[Censà]], [[Clarà i Villerac]], [[Codalet]], [[Conat]], [[Escaró]], [[Eus]], [[Fontpedrosa]], [[Jújols]], [[la Llaguna]], [[Els Masos]], [[Molig]], Mosset, [[Noedes]], [[Nyer]], [[Oleta i Èvol]], [[Orbanyà]], [[Orellà]], [[Planès]], [[Ralleu]], [[Rià i Cirac]], [[Sant Pere dels Forcats]], [[Sautó]], [[Serdinyà]], [[Soanyes]] i [[Toès i Entrevalls]], de la del [[Conflent]], amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Mosset és un poble extraordinàriament actiu en el món cultural. D'una banda, la bellesa del poble i de la seva vall ha atret nombrosos artistes de procedències diverses, que fan estada a Mosset de forma permanent o estacionària. Hi destaquen els pintors Christophe Blanpain,<ref>{{format ref}} http://blanpainchristophe.blogspot.com.es/</ref> francès, Albert Heijdens,<ref>{{format ref}} http://albertheijdens.nl/fr/ {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170917073442/http://albertheijdens.nl/fr/ |date=2017-09-17 }}</ref> neerlandès, fundador de l'''Òpera de Mosset'', Gwen Joy Royston,<ref>{{format ref}} http://www.gwenjoyroyston.com/index.html</ref> gal·lesa, Bob Royston, pintor en dues o tres dimensions i escultor, també gal·lès, Jerôme Wolf, Gilles Graell, François Majorel, l'escriptor Miquel Perpinyà, la cantant Muriel Perpigna-Falzon i el guitarrista Jacques Mestres, dit Jako. Tots plegats asseguren una activitat artística rellevant en el poble.

* L’antigaL'antiga estació d’esquíd'esquí de [[Coll de Jou (estació d'esquí)|Coll de Jou]].

* [[Philippe Arbos|Philippe d’Arboçd'Arboç]] (1882 - 1956), geògraf nord-català.

=== Bibliografia ===

* {{ref-llibre |cognom=Becat |nom=Joan |capítol=97 - Mosset |títol=Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló | editorial=Terra Nostra |lloc=Perpinyà |data=2015 |pàgines= |col·lecció=Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII |isbn=ISSN 1243-2032 |ref= }}

* {{ref-llibre|cognom=Coromines |nom=Joan |enllaçautor=Joan Coromines i Vigneaux |capítol=Mosset |títol=Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana | editorial=Curial Edicions Catalanes i ''la Caixa'' |lloc=Barcelona |data=1996 |pàgines= |col·lecció=Onomasticon Cataloniae, V L - N |isbn=84-7256-844-X |ref= }}

* {{ref-llibre|cognom=Kotarba |nom=Jérôme |cognom2=Castellvi |nom2=Georges |cognom3=Mazière |nom3=Florent [directors] |capítol= |títol=Les Pyrénées-Orientales 66 | editorial=Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme |lloc=Paris París|data=2007 |pàgines= |col·lecció=Carte Archeologique de la Gaule |isbn=2-87754-200-5 |ref= }}

* {{ref-llibre |cognom=Pélissier |nom=Jean-Pierre |enllaçautor= |capítol= |títol=Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales |editorial=CNRS |lloc=Paris París|data=1986 |pàgines= |col·lecció= |isbn=2-222-03821-9 |ref= }}

* {{ref-llibre |cognom=Ponsich |nom=Pere |enllaçautor=Pere Ponsich i Rondes |cognom2=Lloret |nom2=Teresa |cognom3=Gual |nom3=Raimon |capítol=Mosset |títol=Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya |editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1985 |pàgines= |col·lecció=Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15 |isbn=84-85194-60-8 |ref= }}

=== Enllaços externs ===

* [http://mosset.fr/ Pàgina web de l'Oficina de Turisme de Mosset] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20220311163016/https://mosset.fr/ |date=2022-03-11 }}