Marzban: diferència entre les revisions

'''Marzban''' fou un títol [[Pèrsia|persa]] equivalent a [[governador]] de província fronterera, usat al període [[sassànida]]. Anteriorment els governadors es deien [[sàtrapa|sàtrapes]]. Literalment vol dir "Guardià de la Marca" equivalent a marquès, delde l'avèstic marəza i el part ''mrz'', que vol dir frontera, més "pat", protegir. La forma antiga fou marzpan que va passar a l'armeni com a ''marz'' o ''marzpan'' (i el derivat marzpanutiun ) i al siríac com a ''marzbana''. La forma neo persa ({{segle |VI}}) marzban va passar a l'àrbàrab com a '''marzuban''' (plural ''mazariba'' o ''mazarib''). D'aquesta paraula van derivar:

* ''Marzaba'', com a verb equivalent a nomenar un marzuban, i com a nom, la tasca d'un marzuban

* ''Marzubani'', adjectiu relatiu al mazurban

Els marzpans eren funcionaris estretament subjectes a l'autoritat reial, encara que sovint per la distància i les comunicacions complexes gaudien d'una real autonomia en el seu territori de govern. El títol està testimoniat al {{segle |IV}}.

El primer esmentat fou el ''marzpan'' de Beth Aramaye, sota [[Sapor II]] (Shapur II 310-379). Posteriorment es van crear els de Firuz Shapur ([[Anbar]]) i el de l'[[Eufrates]]. Al segle V apareix un ''marzpan'' a [[Nisibin]] que el [[504]] manava 7000 homes i un altraaltre governava [[Amida (Armènia)|Amida]] (setge bizantí 504/505). Sota [[Cosroes I el Just]] (Khusraw I Anushirwan, 531-579) l'imperi es va dividir en quarts i els ''marzpan'' foren uns funcionaris militars i administratius d'alt rang, per darreradarrere del [[Ishpabadh|''ispahbadh'']] i del ''patkostan'', i per damunt del ''sharidj'' (cap de districte); sembla que al segle VI hi havia una categoria de grans ''marzbans'' o ''marzpans'' que residien a la capital i eren generals o ambaixadors dependents directament del rei. Al segle VII els àrabs esmenten ''marzbans'' a [[al-Hira]], [[Hadjaral-Hassà|al-Hadjar]], [[Al-Jazira|Djazira]], [[Babil]], [[Khutarniyya]] i [[Balad]].

Els caps locals que van organitzar la resistència a la conquesta musulmana foren anomenats ''marzbans'' (Anbar, [[Madhar]] o [[Maysan]], [[Dasht-i Maysan]], [[Susa (Iran)|Susa]], [[Isfahan]], [[Rayy]], [[Ardabil]], [[Fars]], [[Kirman]], [[Zarandj]], [[Nishapur]], [[Tus]], [[Sarakhs]] i [[Merv]]. Encara que esés posiblepossible que alguns fossin ''marzbans'' o grans ''marzbans'', el nom els fou donat de manera genèrica pel seu caràcter de caps militars.<ref> a Fars el títol autèntic era ''shahridj'', a Isfahan ''padhghosban'', a Zarandj (Sistan) ''[[ishpabadh]]'', i a [[Gran Khorasan|Khurasan]] ([[Nishapur]], [[Tus]], [[Sarakhs]] i [[Merv]]) ''kanarang''.</ref> Al príncep [[heftalita]] d'[[Herat]], [[Badghis]] i [[Pushang]] se l'anomena com a ''marzban''. A Merv el nom de marzban va romandre per a un funcionari local iranià encarregat de recaptar els impostos als [[zoroastrians]]. També s'anomenava ''marzban'' al ''ishpabadh'' de [[Tabaristan]], i a altres nobles locals de rang inferior a aquesta regió. El títol de ''marzuban'' fou adoptat per alguns governadors perses com al-Marzuban ibn Wahriz, al [[Iemen]], però no va subsistir al domini musulmà.

== Nota ==

==Referència Bibliografia ==

* René Grousset, ''Histoire d'Armenie''