Laura Nieto Oliver: diferència entre les revisions

'''Laura Nieto Oliver''' ([[Vélez-Rubio]], [[Província d'Almeria|Almeria]], [[16 d'abril]] de [[1907]]<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Hernández Girbal|nom=Florentino|article=Viejas fotografías de mi álbum - Laura Nieto|publicació=Ritmo|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000202917&idImagen=1001431265&posicion=50&presentacion=pagina|data=juliol 1992|pàgines=50}}</ref> - [[Madrid]], [[15 d'abril]] de [[1989]]<ref name=":1" />) fou una cantant lírica andalusa, una de les més reconegudes a Espanya durant la primera meitat del [[{{segle |XX]]}}.

Va néixer al número 2 del carrer Joaquín Carrasco de Vélez-Rubio,<ref name=":1" /> en una família acomodadabenestant d'onze germans, filla de Manuel Nieto Molina i de Laura Oliver Pérez,<ref name=":0">{{Ref-web|url= http://www.revistavelezana.com/wp-content/uploads/2015/06/016BiografiaChacon.pdf|títol=El retiro de Laura Nieto Oliver en Taberno| consulta=24 gener 2012|llengua=castellà| editor=Revista Velezana, 2007, núm. 26, ISSN 1132-7693|data=|pàgina=236-238|nom=Juan Sánchez Martínez|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20200124184347/http://www.revistavelezana.com/wp-content/uploads/2015/06/016BiografiaChacon.pdf|arxiudata=24 de gener 2020}}</ref> amants de la música i del cant líric. Va participar des de molt jove amb algunes de les seves germanes en representacions per a amics i veïns. Va descobrir els seus dots artístics en el Col·legi de la Immaculada de la seva localitat natal i posteriorment es va traslladar a Madrid on va estudiar solfeig, piano i cant, estudiant cant al [[Conservatori de Madrid]] amb la professora Luisa García Rubio.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Anunci de concert al Cómico (Loreto-Chicote)|publicació=Heraldo de Madrid|url= http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0000920550&page=7|data=31 octubre 1929|pàgines=7|lloc=Madrid}}</ref> La primera referència en hemeroteques d'una actuació seva prové d'un acte a la seva localitat natal, el juliol de 1927, quan va cantar uns tangos argentins en casa d'una persona ben coneguda de la població.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=De Vélez-Rubio|publicació=Diario de Almería|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=2147300&idImagen=20799094&posicion=2&presentacion=pagina|data=4 agost 1927|pàgines=2}}</ref> El seu debut professional va tenir lloc en 1929 amb l'Orquestra Filharmònica de [[Bartolomé Pérez Casas]], en una sessió de l'Associació de Cultura Musical de Madrid a la qual Nieto va cantar la part de veu de la cantata ''La Nochebuena del diablo'' del compositor [[Òscar Esplà i Triay|Òscar Esplà]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=De música - Conciertos de la Sociedad Cultural|publicació=El Imparcial|url= http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0001047659&|data=13 juny 1929|pàgines=3}}</ref> Segons la revista mensual ''Atlántico'', Nieto «''una artista molt jove que comença ara la seva carrera, va cantar amb molt de gust les tres cançons de [[Rafael Alberti Merello|Rafael Alberti]] que porta l'obra''».<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Música - La Orquesta Filarmónica en la Asociación de Cultura Musical|publicació=Atlántico|url= http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0026423078&page=85|data=5 juliol 1929|pàgines=86}}</ref> Mesos després es va presentar al Teatro Cómico de Madrid, interpretant cançons de diversos estils.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Novedades teatrales - En el Cómico|publicació=La Opinión|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000231663&idImagen=1001741260&posicion=3&presentacion=pagina|data= 4 novembre 1929|pàgines=3}}</ref> El febrer de 1930 es repetí la interpretació de ''La Nochebuena del diablo'', de nou amb la Orquestra Filharmònica i [[Bartolomé Pérez Casas]] com a director, fent el públic que es repetissin els números cantats.<ref>{{Ref-publicació|cognom=H. Barroso|nom=M.|article=Música y músicos - Orquesta Filarmónica|publicació=La Libertad|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000199881&idImagen=1001379230&posicion=8&presentacion=pagina|data=16 març 1930|pàgines=8}}</ref> Pocs dies més tard va interpretar les ''Canciones playeras'' d'Òscar Esplà amb l'Orquestra Sinfònica de Madrid del mestre [[Enrique Fernández Arbós|Enrique Fernàndez Arbós]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Información musical - España - Orquesta Sinfónica|publicació=Ritmo|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000203216&idImagen=1001456969&aceptar=Aceptar&posicion=11&presentacion=pagina|data=31 març 1930|pàgines=11}}</ref>

Posteriorment, en la primavera de 1930, va entrar al món de la [[sarsuela]] de la mà del compositor i director d'orquestra [[Jacinto Guerrero Torres|Jacinto Guerrero]], incorporant-se a la seva companyia en una gira per [[Argentina]] i [[Uruguai]]. Un altre dels contractats va ser el conegut tenor barceloní [[Tino Folgar]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=A su regreso de América, el maestro Guerreo habla para los lectores de "España"|publicació=España, revista ilustrada|url=http://www.memoriademadrid.es/download.php?nombre=hem_espanarevistailustrada_19301030.pdf&id=./doc_anexos/Workflow/2/149580/hem_espanarevistailustrada_19301030.pdf|data=30 octubre 1930|pàgines=7|format=PDF}}</ref> De retorn a Madrid, l'octubre de 1930, va començar a treballar en la companyia de Pepe Romeu,<ref>José Rizo Navarro, conegut artísticament com a Pepe Romeu (Lorca, 1900 - Alicante, 1985). [http://datos.bne.es/persona/XX1317381.html Dades de la Biblioteca Nacional d'Espanya].</ref> contractada pel Teatre Circ Price de Madrid, de la qual l'empresari era precisament Jacinto Guerrero.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Chismes y cuentos - Mientras tanto...|publicació=La Libertad|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000200103&idImagen=1001381749&posicion=9&presentacion=pagina|data=2 desembre 1930|pàgines=9}}</ref> Abans, però, va passar al Fuencarral, on va cantar ''[[Doña Francisquita]]'' d'[[Amadeu Vives i Roig|Amadeu Vives]], amb una altra companyia, la del mestre José María Tena.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Correo de teatros - Fuencarral|publicació=La Libertad|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000200107&idImagen=1001381799&posicion=11&presentacion=pagina|data=6 desembre 1930|pàgines=11}}</ref> En aquesta companyia figurava contractat un gran tenor: [[Emili Vendrell i Ibars]]. El 23 de desembre de 1930 va participar en el Teatre Circ Price, amb la companyia de Pepe Romeu, en l'estrena d'una sarsuela, ''Los blasones'', amb música del compositor [[Juan Tellería]]. La crítica va destacar l'encert de la seva aportació en l'estrena, tot dient que «''d'un sol cop s'ha col·locat en la fila de les primeres cantants de sarsuela''».<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Price - estreno de "Los blasones"|publicació=La Libertad|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000200125&idImagen=1001382011&posicion=9&presentacion=pagina|data=27 desembre 1930|pàgines=9}}</ref> En gener de 1931 arribaria una nova estrena en el Price, la de ''Los pelaos'', amb música del compositor català [[Benet Morató i Maynou]]. L'abril el rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] abandonà Espanya, proclamant-se la [[Segona República Espanyola]]. El 26 d'abril Laura Nieto va cantar en l'[[Ateneo de Madrid|Ateneu de Madrid]] en la presentació d'una obra d'Òscar Esplà anomenada ''Cant rural a la República Espanyola'', que duia lletra del poeta [[Manuel Machado Ruiz|Manuel Machado]], interpretada per la Banda Republicana (ex Banda de Alabarderos), amb l'assistència del polític [[Manuel Azaña Díaz|Manuel Azaña]] i del militar aviador comandant [[Ramón Franco y Bahamonde|Ramón Franco]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=EL Himno a la República|publicació=La Libertad|url=https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000200227&idImagen=1001383227&posicion=9&presentacion=pagina|data=25 abril 1931|pàgines=9}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://archivo.ateneodemadrid.es/index.php/ZrCYv;isad|títol=1931-04-28. Concierto de la antigua Banda de Alabarderos. Ahora (Madrid)|consulta=25 gener 2020|llengua=castellà|editor=Ateneo de Madrid|dataarxiuurl=https://web.archive.org/web/20200125080658/http://archivo.ateneodemadrid.es/index.php/ZrCYv;isad|arxiudata=2020-01-25}}</ref> Es tractava de presentar un possible Himne de la República. En aquest concert es van interpretar diverses obres d'autors espanyols, acabant amb ''[[La Marsellesa]]'' i l'''[[Himne de Riego]]''.

Per a la temporada estiuenca de sarsuela de Madrid va ser contractada pel mestre Jacinto Guerrero, per a la seva companyia, de la que formava part concom a cantant principal la valenciana [[Selica Pérez Carpio]]. El 12 de juny de 1931 van presentar al Teatre Chueca l'obra ''Campanela'' del mestre Guerrero, en l'estrena madrilenya de l'obra.<ref>L'estrena absoluta va tenir lloc el 25 de gener de 1930 al Teatre Apol·lo de Barcelona.</ref> Seguiria la participació en el mateix teatre en ''[[Marina (Arrieta)|Marina]]'' d'[[Emilio Arrieta]], i la actuació en ''Doña Francisquita'' en el Teatre Calderón. El 22 d'octubre de 1931<ref>Inicialment previst pel dia 15 es va haver d'ajornar i es va celebrar el dia 22.</ref> participà en un homenatge al primer alcalde republicà de Madrid, [[Pedro Rico López]], al Teatre Maria Guerrero, al costat del baríton Francisco Latorre, del tenor [[Hipòlit Lázaro i Higueras|Hipòlit Lázaro]] i de l'actor Luciano Ramallo, que va recitar uns poemes de Pedro Llabrés Rubio en honor del militar [[Ángel García Hernández]], que havia encapçalat l'intent insurreccional republicà conegut com a [[insurrecció de Jaca]], juntament amb [[Fermín Galán]], el 12 de desembre de 1930, sent afusellats el 14 de desembre després d'un ràpid [[consell de guerra]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Homenaje al alcalde|publicació=Hoja oficial del lunes|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=7148956&idImagen=70803156&posicion=4&presentacion=pagina|data=12 octubre 1931|pàgines=4}}</ref>

Aviat arribaria el salt de Laura Nieto a [[Barcelona]], interpretant en el [[Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel)|Teatre Nou]] el 14 de gener de 1932 l'estrena en versió castellana de l'opereta ''Paganini'' de [[Franz Lehár]] en Espanya, en la companyia de Pep Vinyes, a la qual destacava l'actriu i cantant barcelonina [[Enriqueta Serrano]] (1910-1958), que seria l'esposa del compositor basc [[Pablo Sorozábal]], i amb direcció del compositor [[Pablo Luna Carné|Pablo Luna]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Revista de teatres - Teatre Nou: "Paganini"|publicació=Full oficial del dilluns de Barcelona|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000222769&idImagen=1001605070&posicion=3&presentacion=pagina|data=18 gener 1932|pàgines=3}}</ref> La premsa es va fer ressò també de la interpretació solista del violinista [[Eduard Bocquet i Bertran|Eduard Bocquet]] en un fragment de l'opereta. De retorn a Madrid, va participar el 26 de març de 1932 en l'estrena en el Teatre Calderón d'una de les sarsueles més exitoses de tots els temps: ''[[Luisa Fernanda]]'', amb música de [[Federico Moreno Torroba]], fent el personatge de la duquessa Carolina, al costat de Selica Pérez Carpio (Luisa Fernanda), de [[Emili Sagi i Barba]] (Vidal) i de Faustino Arregui (Javier).<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Calderón - "Luisa Fernanda"|publicació=La Libertad|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000200515&idImagen=1001386401&posicion=5&presentacion=pagina|data=27 març 1932|pàgines=5}}</ref> Laura Nieto no va formar part de l'elenc que estrenà aquesta obra a Barcelona, el 3 de maig al [[Teatre Novedades (Barcelona)|Teatre Novedades]], va romandre a Madrid en la companyia del Calderón interpretant al llarg de molts mesos aquesta sarsuela. Entre una i altra representació, va participar el dia 23 d'abril en un acte en benefici del Col·legi d'Orfes de Telègrafs al costat de Selica Pérez-Carpio, Emili Sagi-Barba i Faustino Arregui, cantant ''Doña Francisquita'' d'Amadeu Vives,<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=A beneficio de los huérfanos de Telégrafos|publicació=La Libertad|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000200536&idImagen=1001386632&posicion=4&presentacion=pagina|data=21 abril 1932|pàgines=4}}</ref> a més d'intervenir en diversos concerts, cantant sovint les obres d'Òscar Esplà. A l'octubre es va tornar a presentar la temporada 1932-1933 del Teatre Líric Nacional, que actuava al Calderón, amb la representació de la sarsuela ''Curro Vargas'', amb música de [[Ruperto Chapí Lorente|Ruperto Chapí]]. Nieto va formar part de la llista de cantants de la companyia, al costat de [[Margarita Cueto]], [[Maria Espinalt i Font|Maria Espinalt]], [[Mercè Capsir]], [[Miguel Fleta]] i Hipòlit Lázaro.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Cómicos y autores - Teatro Lírico Nacional|publicació=La Libertad|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000200691&idImagen=1001388352&posicion=10&presentacion=pagina|data=20 octubre 1932|pàgines=10}}</ref> Com a part d'aquesta temporada, el 6 de desembre de 1932 va participar en l'estrena pòstuma de la sarsuela [[Talismán (Vives)|''Talismán'']] d'Amadeu Vives, mort quatre dies abans a Madrid mentre preparava aquesta estrena.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Teatro Lírico Nacional - "Talismán"|publicació=La Libertad|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000200732&idImagen=1001388817&posicion=3&presentacion=pagina|data=7 desembre 1932|pàgines=7}}</ref> A continuació, la companyia del Líric Nacional va emprendre una gira per províncies, amb el mestre director Federico Moreno Torroba, que els portaria en primer lloc, el febrer de 1933, a Santander, i el mateix mes a Saragossa. El mes següent van presentar ''Doña Francisquita'' al [[Teatre Fortuny]] de [[Reus]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Noticiari|publicació=Foment|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=3056361&idImagen=30305826&posicion=3&presentacion=pagina|data=1 març 1933|pàgines=3|lloc=Reus}}</ref> continuant la gira per [[Tarragona]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Anunci del Teatre Tarragona|publicació=La Cruz|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=3051212&posicion=3&presentacion=pagina|data=3 març 1933|pàgines=3|lloc=Tarragona}}</ref> i [[València]] i [[Castelló de la Plana|Castelló]] pocs dies més tard.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Anunci del Teatre Principal de València|publicació=La correspondencia de Valencia|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000247213&idImagen=1001808130&posicion=2&presentacion=pagina|data=2 març 1933|pàgines=2}}</ref> La companyia arribà a [[Alacant]] a finals del mes de març,<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Vida teatral - Zarzuela|publicació=Diario de Alicante|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=6021827&idImagen=60251952&posicion=2&presentacion=pagina|data=17 març 1933|pàgines=2}}</ref> on van representar diverses obres.

El maig la companyia estava de retorn a Madrid, per a la inauguració de la temporada 1933 del Líric Nacional, al Teatre Calderón, amb la interpretació de ''Doña Francisquita''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Los teatros - Calderón - Temporada del Lírico Nacional|publicació=La Libertad|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000200927&idImagen=1001391058&posicion=4&presentacion=pagina|data=3 maig 1933|pàgines=4}}</ref> El juny estrenava Nieto la sarsuela ''La carmanyola'' del músic [[Francisco Alonso]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Los teatros - Lírico Nacional - "La carmañola"|publicació=La Libertad|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000200960&idImagen=1001391447&posicion=3&presentacion=pagina|data=3 juny 1933|pàgines=3}}</ref> Al poc se li atorgava a Laura Nieto el prestigiós premi [[Lucrecia Arana]], que li va lliurar el famós escultor [[Mariano Benlliure]], vidu de l'actriu Lucrecia Arana.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Fotografia del lliurament del premi a casa de Mariano Benlliure|publicació=La Libertad|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000201030&idImagen=1001392269&idBusqueda=482085&posicion=3&presentacion=pagina|data=22 juny 1933|pàgines=3}}</ref> A la tardor es va anunciar la seva participació en la ciutat de [[Palència]] d'un seguit de representacions del Líric Nacional.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Un acontecimiento lírico en el Teatro|publicació=El Diario Palentino|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=2199999&idImagen=21097487&posicion=2&presentacion=pagina|data=21 setembre 1933|pàgines=2}}</ref>

En 1933 va tornar a Almeria per casar-se, el 8 de desembre de 1933, amb el metge Rafael López García, metge titular del poble de [[Taberno]], retirant-se provisionalment dels escenaris.<ref name=":0" /> Van tenir un únic fill, Rafael López Nieto, nascut el 1934. La seva veu continuaria, no obstant, sonant a les emissores de ràdio d'arreu d'Espanya. El juny de 1936 va participar un altre cop en una representació escènica, a Madrid, al Teatre Fontalba, en ''Doña Francisquita'', amb Miguel Fleta i [[Cora Raga]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Espectáculos para hoy - Fontalba|publicació=La Libertad|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000201811&idImagen=1001401252&posicion=10&presentacion=pagina|data=6 juny 1936|pàgines=10}}</ref> El seu marit va ser cridat a files per l'exèrcit republicà l'octubre de 1936, per la comandància d'Alacant.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Ministerio de la Gobernación - Altas como guardias de Infantería|publicació=Gaceta de Madrid|url= https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1936/283/B00270-00271.pdf|data=9 octubre 1936|pàgines=271|format=PDF}}</ref> Laura Nieto enviduà en algun moment durant la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil espanyola]], mentre residia a Madrid. En acabar la guerra, va participar al Teatre Calderón en diverses representacions de ''Luisa Fernanda'' i ''Monte Carmelo'', de Federico Moreno Torroba, estrenada el 17 d'octubre de 1939,<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Teatros - Calderón|publicació=Hoja oficial del lunes de Madrid|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=7149442&idImagen=70803605&posicion=2&presentacion=pagina|data=30 octubre 1939|pàgines=2}}</ref> obra representada a Barcelona per primer cop al Teatre Tívoli, el 14 de gener de 1940, amb Nieto entre els cantants que van participar.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rodríguez Mijares|nom=Enrique|article=Escenarios y pantallas - Novedades de la semana|publicació=Hoja oficial de la provincia de Barcelona|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000223848&idImagen=1001614174&posicion=6&presentacion=pagina|data=15 gener 1940|pàgines=6}}</ref> Uns dies més tard, al mateix escenari, participava en ''Luisa Fernanda'' al costat del famós baríton [[Marcos Redondo Valencia|Marcos Redondo]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rodríguez Mijares|nom=Enrique|article=Escenarios y pantallas - Novedades de la semana|publicació=Hoja oficial de la provincia de Barcelona|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000223850&idImagen=1001614190&posicion=6&presentacion=pagina|data=29 gener 1940|pàgines=6}}</ref> Una nova estrena en la seva carrera arribaria l'abril de 1941 al Teatre Coliseum de Madrid, amb l'obra ''La canción del Ebro'', amb música de Jacinto Guerrero, al costat de [[Pau Vidal i Guinovart|Pau Vidal]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Teatros - Novedades de la semana - Coliseum|publicació=Hoja oficial del lunes de Madrid|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000207362&idImagen=1001492259&idBusqueda=482428&posicion=3&presentacion=pagina|data=31 març 1941|pàgines=3}}</ref> La següent estrena seria la de l'obra ''Verònica'' del mestre [[Joan Dotras i Vila]], el 5 de novembre de 1942 al Teatre Fuencarral de Madrid, amb Emili Vendrell i sota la direcció del compositor.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Anunci del Teatre Fuencarral|publicació=Hoja oficial del lunes de Madrid|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=7149073&idImagen=70803834&posicion=2&presentacion=pagina|data= 2 novembre 1942|pàgines=2}}</ref> El 21 de desembre de 1942 participà en un acte patriòtic, pro [[Divisió Blava]], al [[Gran Teatre del Liceu]] de Barcelona, al costat d'una llarga llista de cantants i actors de l'època.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=El festival organizado por "Solidaridad Nacional" pro aguinaldo de la División Azul|publicació=Hoja oficial de la provincia de Barcelona|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000224002&idImagen=1001615105&posicion=7&presentacion=pagina|data=21 desembre 1942|pàgines=7}}</ref>

A partir d'aquell moment el seu nom no va aparèixer en obres escèniques ni concerts, tret d'algun cas aïllat, com ara un recital al Cercle Medina de Madrid l'abril de 1944, arran del qual el crític comentava que feia molt que Laura Nieto no es deixava escoltar a la capital.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Laura Nieto en el Círculo Medina|publicació=Hoja oficial del lunes de Madrid|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=7149378&idImagen=70805516&posicion=2&presentacion=pagina|data=24 abril 1944|pàgines=2}}</ref> En aquest concert va cantar obres del seu germà Julio Nieto. El febrer de 1947 participà en un concert al costat del músic pianista i compositor [[Javier Alfonso Hernán|Javier Alfonso]], que presentava un seguit de composicions seves a l'Institut Francès de Valladolid.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Información musical - Valladolid|publicació=Ritmo|url= https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1000203404&idImagen=1001461890&posicion=19&presentacion=pagina|data=març de 1947|pàgines=19}}</ref>

Va acabar la seva carrera com a professora de declamació en el Conservatori de Madrid, entrant a formar part del centre l'any 1948 com a auxiliar interina de Cant.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Ordre del 1r de gener de 1948|publicació=Butlletí Oficial de l'Estat|url= https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1948/107/A01419-01419.pdf|data=16 abril 1948|pàgines=1419}}</ref> Prèviament s'havia presentat com a oposicions com a professora del mateix centre, en 1946, però s'havia retirat voluntàriament de les oposicions.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Llista d'opositors admesos per a la càtedra de Cant|publicació=Butlletí Oficial de l'Estat|url= https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1946/105/A02787-02787.pdf|data=15 abril 1946|pàgines=2787}}</ref>