Segona Guerra Balcànica: diferència entre les revisions

|campanya1=

|batalles1= [[Primera Guerra Balcànica]] - '''Segona Guerra Balcànica'''

 

Els combats van durar trenta-tres dies i van començar amb una ofensiva búlgara que aviat va donar pas a contraofensives [[Sèrbia|sèrbies]] i [[Grècia|gregues]]. La intransigència territorial búlgara, que no es va avenir a acceptar la possessió grega de [[Salònica]] per mantenir la seva aliança amb Grècia, ni a cedir la [[Dobrudja Meridional]] per evitar l'atac romanès que va decidir la contesa, van facilitar la derrota final.{{Sfn|Hall|2000|p=127}} Encara que els búlgars van aconseguir contenir finalment gairebé tots els avenços serbo-grecs, l'entrada en el conflicte de Romania primer i de l'Imperi otomà més tard va garantir la seva derrota. El Govern de [[Sofia]] no es va assegurar tampoc el suport decidit de Rússia, que podia haver evitat els atacs de romanesos i otomans.{{Sfn|Hall|2000|p=127}} Tampoc va comptar amb el suport de les potències, perdut per l'atac als seus antics aliats que va desencadenar la guerra.{{Sfn|Hall|2000|p=128}}

Fitxer:Vasil Radoslavov 1915.jpg|[[Vasil Radoslavov]], austròfil, va succeir Danev quan aquest va dimitir per la falta de suport rus i la davant la imminència de la derrota militar. Va haver de negociar la pau i va acostar al país a Àustria-Hongria i Imperi alemany Alemanya.

</gallery>{{Imatge múltiple|direcció=horizontal|amplada4=350|fons peu=|amplada3=495|alineació capçalera=left}}

 

* Bulgària no havia assignat al front macedoni el nombre de tropes estipulat en l'aliança, la qual cosa havia obligat Sèrbia a realitzar un major esforç i havia suposat un incompliment de les obligacions búlgares.

* Bulgària havia ocupat major territori traci de l'esperat, en part amb ajuda sèrbia, i per aquest motiu hauria d'estar disposada a cedir part de Macedònia a Sèrbia.

 

 

Grecs i serbis van començar una campanya de nacionalització dels territoris sota el seu control.{{harvnp|Constant|1980|p=269}} Es van tancar escoles búlgares a Macedònia, es van prohibir els serveis religiosos en [[búlgar]] i es va perseguir a l'[[Organització Interna Revolucionària de Macedònia|OIRM]].{{Sfn|Constant|1980|p=269}} A l'abril Bulgària va sol·licitar l'arbitratge del [[Nicolau II de Rússia|tsar de Rússia]] en la seva disputa amb Sèrbia per Macedònia, conforme al que es disposa en el tractat d'aliança serbo-búlgar.{{harvnp|Constant|1980|p=273}} Rússia va acceptar, però va suggerir als búlgars cedir part del territori promès en el tractat d'aliança a Sèrbia, la qual cosa va disgustar al Govern búlgar.{{Sfn|Constant|1980|p=273}} La confiança de Sofia en la neutralitat russa va minvar, però el nou gabinet de [[Stoyan Danev]],{{Sfn|Constant|1980|p=273}} que va succeir a [[Ivan Geshov]] després de la seva dimissió el 30 de maig de 1913,{{Sfn|Helmreich|1938|p=355}}{{harvnp|Leontaritis|1974|p=11}} va continuar sol·licitant la mediació russa (demanada novament el 19 de maig).{{harvnp|Leontaritis|1974|p=11}} El nou primer ministre búlgar s'havia convençut de la impossibilitat de mantenir la Lliga i que la guerra s'havia fet inevitable entre els antics aliats.{{Sfn|Constant|1980|p=273}} Una última entrevista amb el primer ministre serbi, [[Nikola Pašić]], no va servir per a resoldre les diferències entre les dues nacions.{{harvnp|Helmreich|1938|p=355}} Danev, per part seva, insistia a cenyir-se estrictament a les clàusules del concert subscrit amb Sèrbia l'any anterior.{{harvnp|Helmreich|1938|p=355}}

Fitxer:Eleftherios Venizelos, portrait 1935.jpg|[[Elefteris Venizelos]], primer ministre grec, va advocar per començar aviat les converses de pau una vegada assegurat el territori desitjat per Grècia.

</gallery>{{Imatge múltiple|direcció=horizontal|amplada=150|fons peu=|alineació capçalera=left}}

 

Mentrestant, continuaven a Londres les negociacions entre la Lliga i l'Imperi Otomà, marcades per les desavinences entre els antics aliats.{{Sfn|Constant|1980|p=269}} El representant búlgar desitjava la ràpida conclusió del tractat amb l'Imperi per poder traslladar el gruix de les seves tropes a Macedònia, a la qual cosa els delegats serbis i grecs s'oposaven per evitar-ho.{{Sfn|Constant|1980|p=269}} L'endemà de la signatura del [[Tractat de Londres (1913)|Tractat de Londres]], Sèrbia i Grècia van signar un tractat d'aliança secret contra Bulgària (1r de juny de 1913{{Sfn|Constant|1980|p=274}}{{Sfn|Hall|2000|p=109}}{{Sfn|Helmreich|1938|p=347}}) en el qual s'estipulava el repartiment de Macedònia segons el país ocupant en aquell moment.{{Sfn|Constant|1980|p=270}}{{Sfn|Helmreich|1938|p=347}} Van començar més converses secretes per aconseguir el suport de l'Imperi Otomà que no van fructificar.{{Sfn|Constant|1980|p=274}}{{Sfn|Leontaritis|1974|p=10}} Davant de l'augment clar de la tensió, el 8 de juny el tsar va aconsellar als monarques búlgar i serbi que sol·licitessin formalment el seu arbitratge per evitar un conflicte entre els dos països;{{Sfn|Helmreich|1938|p=356}} mentre que [[Ferran de Bulgària]] va reiterar el seu desig de cenyir-se als termes de l'aliança, [[Pere I de Sèrbia]] va sol·licitar una revisió{{Sfn|Helmreich|1938|p=356}} del tractat.{{Sfn|Constant|1980|p=274}}{{Sfn|Helmreich|1938|p=357}} Encara que les respostes no van satisfer completament al Govern rus, aquest va convidar a les parts a exposar les seves posicions i acudir a [[Sant Petersburg]] per negociar un acord.{{Sfn|Helmreich|1938|p=357}} Mentrestant, en les negociacions bilaterals, Danev va continuar intentant que els serbis acceptessin l'arbitratge rus d'acord amb el tractat d'aliança, mentre que Pašić es va negar a consentir aquesta condició i va expressar el seu desig d'una negociació sense condicions prèvies i una resolució simultània del repartiment territorial al sud entre Bulgària i Grècia.{{Sfn|Helmreich|1938|p=358}}

 

* El 1r Exèrcit del general Kutinchev cobria el nord del front, entre [[Ciutat de Vidin|Vidin]] i [[Berkovitsa]].

* El 5è Exèrcit comandat pel general Stefan Toshev estava distribuït al voltant de [[Kiustendil]] i Radomir.

* El 4t Exèrcit, amb el general Kovachev al comandament, cobria la línia [[Strumitsa]]-[[Štip]]-[[Kočani]].

Sèrbia comptava amb 300.000 soldats davant de les línies búlgares, comandades pel [[voivoda]] [[Radomir Putnik]].{{Sfn|Hall|2000|p=108}} La resta del seu Exèrcit, uns 48.000 homes, es trobava a la difusa frontera amb Albània.{{Sfn|Hall|2000|p=108}} En el front macedoni, les forces sèrbies es van dividir en quatre grups:{{Sfn|Hall|2000|p=109}}

 

* El «grup occidental» comptava amb uns vint batallons i es va disposar a prop de la mal definida frontera albanesa.{{Sfn|Hall|2000|p=109}}

 

 

== El conflicte ==

!'''Cronograma de la segona guerra balcànica (29 de juny 1913–10 d'agost de 1913){{refn|Bulgària i l'Imperi otomà van signar una pau separada a Constantinoble el 30 de setembre de 1913.|group="nota"}}'''

|-

PlotArea = left:40 right:10 top:10 bottom:10

DateFormat = dd/mm/yyyy

Period = from:01/05/1913 till:12/08/1913

#ScaleMajor = unit:day increment:1 start:01/05/1913

#ScaleMinor = unit:day increment:1 start:1

 

Colors =

 

Define $dx = 20 # shift text to right side of bar

 

mark:(line,white)

at:08/06/1913 text:8 de junio - El zar Nicolás aconseja a Serbia y Bulgaria solicitar~ la mediación rusa.

at:20/06/1913 text:20 de junio - Danev solicita la neutralidad benevolente de Rumanía~ en caso de conflicto.

</timeline>

|}

 

=== Ordre d'atac i confusió a Sofia ===

 

=== El pla búlgar ===

Montenegro va enviar les seves tropes a reforçar les unitats sèrbies.{{Sfn|Constant|1980|p=280}} En menys de dues setmanes des del començament dels combats, Bulgària —l'agressora a ulls de la comunitat internacional— es trobava envoltada de països enemics.{{Sfn|Constant|1980|p=280}} A l'oest Sèrbia va derrotar a les unitats búlgares després d'una setmana de combats durs al [[Vardar]], al sud les forces gregues avançaven i al nord els romanesos, gairebé sense oposició,{{Sfn|Crampton|2009|p=52}} havien travessat el [[Danubi]] i marxaven sobre [[Sofia]].{{Sfn|Constant|1980|p=280}} Els romanesos no van patir baixes en combat, però van perdre 6.000 homes pel [[còlera]].{{Sfn|Hall|2000|p=118}} Malgrat la relativa estabilització dels fronts serbi i grec, els búlgars no comptaven amb unitats per aturar l'avenç romanès, que va ser el que va decidir la sort de la guerra.{{Sfn|Hall|2000|p=118}} L'11 de juliol, les forces gregues van prendre contacte amb les sèrbies a Macedònia.{{Sfn|Hall|2000|p=114}} Aquest mateix dia, l'Armada grega ocupava [[Kavala (ciutat)|Kavala]].{{Sfn|Hall|2000|p=115}}

 

 

 

=== Últimes contraofensives búlgares i armistici ===

El 18 de juliol els búlgars encara van aconseguir rebutjar un atac serbi al [[Bregalnica]] i infligir baixes importants als atacants prop de [[Kalimantsi]] i mantenir les seves posicions fins al final de la guerra.{{Sfn|Hall|2000|p=121}}

 

 

 

== Conseqüències ==

 

La delegació montenegrina, sense reclamacions territorials amb Bulgària, es va limitar a interessar-se per la divisió del [[Sanjaq de Novi Pazar]] amb Sèrbia, que li va resultar finalment favorable.{{Sfn|Hall|2000|p=124}}

 

 

Les guerres balcàniques van influir profundament en el curs posterior de la història d'Europa. El desmantellament de l'Imperi otomà i de Bulgària va originar tensions igualment perilloses al sud-est europeu. Bulgària va abandonar la seva anterior proximitat a Rússia davant la falta de suport rus en la disputa serbo-búlgara pel control de Macedònia{{harvnp|Hall|2011|p=302}} i va tractar d'aconseguir llavors el suport de la [[Triple Aliança (1882)|Triple Aliança]] per a les seves aspiracions territorials.{{harvnp|Hall|2011|p=303}} Sèrbia es va convertir en el principal enemic dels nacionalistes búlgars, puix que va aconseguir el gruix del territori macedoni desitjat per Bulgària.{{Sfn|Yokell|2010|p=16}}

 

Els tractats de pau van facilitar la formació d'un Estat Serbi fort{{harvnp|Hall|2000|p=125}} i ambiciós, però també van infondre temor i un ressentiment antiserbi en el veí [[Imperi Austrohongarès]]. El [[1914]], l'assassinat de [[Francesc Ferran d'Àustria]], [[Llista de governants d'Àustria|arxiduc d'Àustria]] i hereu del tron imperial, va proporcionar a Àustria-Hongria un pretext per a envair Sèrbia, la qual cosa va motivar l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]].

 

== Notes ==

* {{Ref-llibre|nom=Edward J.|cognom=Erickson|enllaçautor=1|títol=Defeat in Detail: The Ottoman Army in the Balkans, 1912-1913| editorial=Praeger|any=2003|pàgines=403|isbn=9780275978884}}

* {{Ref-publicació|cognom=Hall |nom=Richard C. |llengua=anglès| doi=10.1111/j.1540-6563.2011.00293.x|article=Bulgaria in the First World War|any=2011|revista=The Historian|volum=73|exemplar=2|pàgines=300–315|url= http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1540-6563.2011.00293.x/abstract;jsessionid=D00BE86B46A87BB821DAAD74E9F5CB8D.d02t02?deniedAccessCustomisedMessage=&userIsAuthenticated=false}}

* {{Ref-llibre|cognom=Hall|nom=Richard C.|enllaçautor=1|títol=Bulgaria's road to the First World War|llengua=anglès|any=1996| editorial=East European Monographs|isbn=088033357X|pàgines=374}}

* {{Ref-llibre|cognom=Helmreich|nom=Ernst Christian|títol=The Diplomacy of the Balkan Wars, 1912-1913|llengua=anglès|any=1938| editorial= [[Harvard University Press]] |isbn=9780674209008|pàgines=524}}

* [[Guerres balcàniques]]

* [[Primera Guerra Balcànica]]

 

{{commonscat}}

[[Categoria:Guerres del segle XX]]

[[Categoria:Segle XX a Europa]]

[[Categoria:Segle XX a Turquia]]

[[Categoria:Guerres dels Balcans]]