Nadia Boulanger: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

Revisió del 21:05, 9 gen 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.608.028 edits m Manteniment de plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió de 18:10, 3 set 2024 modifica desfés Pilardenou999 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 28.061 edits m referència Etiqueta: editor visual
(40 revisions intermèdies per 20 usuaris que no es mostren)
Línia 1: {{Infotaula persona}} '''Juliette Nadia Boulanger''' ([[París]], [[16 de setembre]] del [[1887]] - [[París]], [[22 d'octubre]] del [[1979]]) va ser una ~~professora de música~~[[pedagoga]], [[director d'orquestra\|directora d'orquestra]] i, [[compositor\|compositora]]a [[Francesos\|francesa]]. Va ensenyar molts dels principals compositors i músics del segle XX, i també va actuar ocasionalment com a [[pianista]] i [[organista]].<ref>{{Ref-web\|url=http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/160978/\|títol=Boulanger, Nadia (1887-1979)\|consulta=3 de setembre\|editor=PARES. Ministeri de Cultura - Govern d'Espanya}}</ref><ref>{{Ref-llibre\|títol=Lennox Berkeley and Friends: Writings, Letters and Interviews\|url=https://books.google.cat/books?id=XW6OKu19T88C&lpg=PA45&dq=Nadia%20Boulanger%20composer%20conductor%20pianist&hl=ca&pg=PA45#v=onepage&q=Nadia%20Boulanger%20composer%20conductor%20pianist&f=false\|editorial=Boydell Press\|data=2012\|isbn=978-1-84383-785-5\|llengua=en\|nom=Lennox\|cognom=Berkeley}}</ref> == Biografia == Nadia Boulanger va nàixer al si d'una família de quatre generacions de músics. Va començar a estudiar [[orgue]] i composició a l'edat de nou anys. Des del [[1903]], va esdevenir organista suplent de [[Gabriel Fauré]] a l'església de la Madeleine. Al [[Conservatori de París]], va ser alumna de [[Louis Vierne]] i va fer uns estudis brillants: als 16 anys, va obtenir els primers premis d'orgue, acompanyament i composició. El [[1908]], va endur-se el Segon Gran [[Prix de Rome]] de composició. Durant els seus inicis a l'educació musical va comptar amb l'encoratjament de son pare, [[Ernest Boulanger\|Ernest]] ([[1815]]-[[1900]]), guanyador del galardó més prestigiós de la música francesa, el Prix de Roma, en 1835, era un [[compositor d'òpera]], [[director d'orquestra]] i professor de cant que havia aconseguit l'èxit i exercia la docència en el [[~~cant~~Conservatori de París]]. La seva àvia, [[Marie-Julie Halligner\|Marie-Julie Hallinger]], nascuda gairebé cent anys abans, havia estat una de les cantants mas celebres de la seva època. Quan la ~~seua~~seva germana, [[Lili Boulanger\|Lili]], va morir l'any [[1918]] a l'edat de 24 anys, Nadia va declarar que mai més no compondria i es va consagrar a la direcció musical, la difusió de l'obra de la ~~seua~~seva germana i sobretot a la pedagogia. Va portar la seua fabulosa carrera de professora fins a la seua mort, als 93 anys. Havent sabut utilitzar mètodes i tècniques moderns —per exemple l'[[ordinador]]—, Nadia Boulanger va ser, durant més de 70 anys, un dels professors de composició més influents del {{segle\|XX}}, comptant entre els seus deixebles diverses generacions de compositors americans, com ara [[Aaron Copland]], [[Philip Glass]] i el mexicà [[Alejandro Kahan]],<ref name="Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana">[[Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana]] ''Volum. Nº. 6, pàg. 642'' ({{ISBN\|84-8048-303-2}})</ref> pioner de la [[música minimalista]] i l'anglo-italià [[Raffaello de Banfield]].<ref name="SARPE v. 104">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 84. ({{ISBN\|84-7291-226-4}})</ref> Boulanger va ensenyar als [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]] i [[Anglaterra]], treballant amb acadèmies de música com la [[Juilliard School]], la [[:en:Yehudi_Menuhin_School\|Yehudi Menuhin School]], la [[:en:Longy_School_of_Music\|Longy School]], el [[Royal College of Music]] i la [[Royal Academy of Music]], però la seva base principal durant la major part de la seva vida va ser el pis de la seva família a París, on va ensenyar durant la major part de les set dècades des del començament de la seva carrera fins a la seva mort a l'edat de 92 anys. Havent sabut utilitzar mètodes i tècniques moderns —per exemple l'[[ordinador]]—, Nadia Boulanger va ser, durant més de 70 anys, un dels professors de composició més influents del {{segle\|XX}}, comptant entre els seus deixebles diverses generacions de compositors solistes, arranjadors i directors, incloent, [[Aaron Copland]], [[Philip Glass]], Alejandro Kahan,<ref name="Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana">[[Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana]] ''Volum. Nº. 6, pàg. 642'' ({{ISBN\|84-8048-303-2}})</ref> pioner de la [[música minimalista]], Raffaello de Banfield,<ref name="SARPE v. 104">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 84. ({{ISBN\|84-7291-226-4}})</ref> [[Grażyna Bacewicz]], [[Daniel Barenboim]], [[Lennox Berkeley]], [[İdil Biret]], [[:en:Elliott_Carter\|Elliott Carter]], [[Aaron Copland]], [[John Eliot Gardiner]], [[Philip Glass]], [[:en:Roy_Harris\|Roy Harris]], [[Quincy Jones]], [[Dinu Lipatti]], [[Igor Markevitch]], [[Astor Piazzolla]], [[:en:Virgil_Thomson\|Virgil Thomson]], i [[:en:George_Walker_(composer)\|George Walker]].<ref>{{Ref-web\|títol=American Students of Nadia Boulanger\|url=https://www.nadiaboulanger.org/nb/amstudents.html\|consulta=2024-03-08}}</ref> Nadia Boulanger va ser directora del Conservatori Americà de Fontainebleau des de la seua creació, el [[1921]], fins a la seua mort el [[1979]]. Des de la primera classe, va establir la seua reputació de destacada professora, pel seu profund coneixement de l'[[Harmonia musical\|harmonia]] i la [[sistema tonal\|tonalitat]] occidentals. Era capaç, per exemple, d'explicar com cada acord dels [[preludi (música)\|preludis]] de [[Johann Sebastian Bach\|Bach]] es relaciona amb la música moderna: «Alguns creuen que els joves compositors d'avui dia intenten evitar la consonància. Però què anomenem ''consonància''? Cal recordar que, quan [[Claude Debussy\|Debussy]] era un infant, el secretari del Conservatori li va preguntar un dia si ja havia acabat d'enverinar les orelles dels seus amics amb tota aquella dissonància. Debussy, amb 12 anys, li va respondre: ''Senyor secretari, la dissonància, és avui. La consonància, vindrà demà''».▼ Boulanger va ser la primera dona a dirigir moltes orquestres importants a Amèrica i Europa, incloent-hi les orquestres [[Orquestra Simfònica de la BBC\|BBC Symphony]], [[Orquestra Simfònica de Boston\|Boston Symphony]], [[:en:The_Hallé\|Hallé]] i [[:en:Philadelphia_Orchestra\|Filadèlfia]]. Va dirigir diverses estrenes mundials, incloent-hi obres de Copland i [[Ígor Stravinski\|Stravinski]]. En el transcurs de la seua carrera, milers d'estudiants vinguts de l'estranger per assistir als seus cursos van ser captivats pel seu talent, els seus coneixements i la seua filosofia: «Sóc el vostre més elevat grau de tensió, deia. Escolteu-lo en vosaltres mateixos.» D'entre els catalans, l'il·lustre pedagog [[Ireneu Segarra]], creador del mètode d'escola que duu el seu propi nom, va assistir a les seves classes l'any 1952: ''"D'aquestes classes jo n'esperava, sobretot, poder conèixer la didàctica musical de la professora. Vaig poder-ho aconseguir plenament"'', explica el pare Ireneu en les seves memòries, en què conta una anècdota que dóna llum del tarannà d'aquesta dona: ''"M'ha invitat a assistir a les lliçons de dimecres, d'interpretació i anàlisi d'obres... La qüestió dels honoraris l'ha diferida per a més tard, dient-me:'' "Això és el darrer que s'ha de parlar. Jo estaré molt honorada de poder fer-li aquestes lliçons. Vostè, en canvi, encomani'm a Déu"".▼ === La ~~seua~~seva ~~obra{{CC}}~~vida professional === En 1921 i fins a 1935, Boulanger va començar a ser professora d'harmonia en la recentment inaugurada "French Music School for Americans" oberta en Fontainebleau.<ref>{{Ref-llibre\|títol=Nadia Boulanger: A Life in Music\|url=https://books.google.cat/books?id=no59tOo0cxsC&redir_esc=y\|editorial=W. W. Norton & Company\|data=1998\|isbn=978-0-393-31713-8\|llengua=en inglés\|nom=Léonie\|cognom=Rosenstiel\|pàgines=p. 153}}</ref> Entre els estudiants que van assistir al primer any a Fontainebleau hi havia [[Aaron Copland]].<ref>{{Ref-llibre\|títol=Nadia Boulanger: A Life in Music\|url=https://books.google.cat/books?id=no59tOo0cxsC&redir_esc=y\|editorial=W. W. Norton & Company\|data=1998\|isbn=978-0-393-31713-8\|llengua=en\|nom=Léonie\|cognom=Rosenstiel\|pàgines=p.157}}</ref> A l'inrevés que la seua germana, Nadia Boulanger és més coneguda com a professora i directora d'orquestra que no pas com a compositora. La seua obra més coneguda és el cicle de [[melodia\|melodies]] ''Les heures claires'' (1909-1912), arranjament de [[poema\|poemes]] de [[Émile Verhaeren\|Verhaeren]], composta en col·laboració amb el pianista [[Raoul Pugno]] (1852-1914).▼ Els 5 anys posteriors, Nadia va estar fent Tours impartint classes als [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]] i [[Anglaterra]], així com dirigint grans [[Orquestra\|orquestres]]. Va ser la primera dona a dirigir [[:en:London_Philharmonic_Orchestra\|l'Orquestra Filharmònica de Londres]], en 1936, a dirigir un concert complet de la [[:en:Royal_Philharmonic_Society\|Reial Societat Filharmònica a Londres]], en 1937, [[Orquestra Simfònica de Boston\|l'Orquestra Simfònica de Boston]], en 1938, així com [[:en:New_York_Philharmonic_Orchestra\|l'Orquestra Filharmònica de Nova York]] en el [[Carnegie Hall]], [[:en:Philadelphia_Orchestra\|Orquestra de Filadèlfia]] i [[:en:National_Symphony_Orchestra\|Orquestra Simfònica Nacional de Washington.]] Totes elles en el 1939. Va donar 102 classes en 118 dies en els Estats Units.<ref>{{Ref-llibre\|títol=Nadia Boulanger: A Life in Music\|url=https://books.google.cat/books?id=no59tOo0cxsC&redir_esc=y\|editorial=W. W. Norton & Company\|data=1998\|isbn=978-0-393-31713-8\|llengua=en inglés\|nom=Léonie\|cognom=Rosenstiel\|pàgines=pp. 266-303}}</ref> A causa de la [[Segona Guerra Mundial]] i a la por a un atac alemany contra França, Nadia va emigrar als [[Estats Units d'Amèrica\|Estats Units]] en 1940, on va impartir classes en la Longy School of Music, a Cambridge i en el Peabody Conservatory, a [[Baltimore]].<ref>{{Ref-llibre\|títol=Nadia Boulanger: A Life in Music\|url=https://books.google.cat/books?id=no59tOo0cxsC&redir_esc=y\|editorial=W. W. Norton & Company\|data=1998\|isbn=978-0-393-31713-8\|llengua=en\|nom=Léonie\|cognom=Rosenstiel\|pàgines=pp. 312–323}}</ref> Va deixar Amèrica a finals de 1945, i va tornar a França el gener de 1946. Allà va acceptar un càrrec de professora d'acompanyament au piano al Conservatori de París. El 1953, va ser nomenada directora general de l'Escola Fontainebleau. També va continuar les seves gires a altres països.<ref>{{Ref-llibre\|títol=Nadia Boulanger: A Life in Music\|url=https://books.google.cat/books?id=no59tOo0cxsC&redir_esc=y\|editorial=W. W. Norton & Company\|data=1998\|isbn=978-0-393-31713-8\|llengua=en\|nom=Léonie\|cognom=Rosenstiel\|pàgines=pp. 336-349}}</ref> === Pedagogia === ▲~~Nadia Boulanger va ser directora del Conservatori Americà de Fontainebleau des de la seua creació, el [[1921]], fins a la seua mort el [[1979]].~~ Des de la primera classe, va establir la seua reputació de destacada professora, pel seu profund coneixement de l'[[Harmonia musical\|harmonia]] i la [[sistema tonal\|tonalitat]] occidentals. Era capaç, per exemple, d'explicar com cada acord dels [[preludi (música)\|preludis]] de [[Johann Sebastian Bach\|Bach]] es relaciona amb la música moderna: «Alguns creuen que els joves compositors d'avui dia intenten evitar la consonància. Però què anomenem ''consonància''? Cal recordar que, quan [[Claude Debussy\|Debussy]] era un infant, el secretari del Conservatori li va preguntar un dia si ja havia acabat d'enverinar les orelles dels seus amics amb tota aquella dissonància. Debussy, amb 12 anys, li va respondre: ''Senyor secretari, la dissonància, és avui. La consonància, vindrà demà''». ▲En el transcurs de la seua carrera, milers d'estudiants vinguts de l'estranger per assistir als seus cursos van ser captivats pel seu talent, els seus coneixements i la seua filosofia: «Sóc el vostre més elevat grau de tensió, deia. Escolteu-lo en vosaltres mateixos.» D'entre els catalans, l'il·lustre pedagog [[Ireneu Segarra]], creador del mètode d'escola que duu el seu propi nom, va assistir a les seves classes l'any 1952: ''"D'aquestes classes jo n'esperava, sobretot, poder conèixer la didàctica musical de la professora. Vaig poder-ho aconseguir plenament"'', explica el pare Ireneu en les seves memòries, en què conta una anècdota que ~~dóna~~dona llum del tarannà d'aquesta dona: ''"M'ha invitat a assistir a les lliçons de dimecres, d'interpretació i anàlisi d'obres... La qüestió dels honoraris l'ha diferida per a més tard, dient-me:'' "Això és el darrer que s'ha de parlar. Jo estaré molt honorada de poder fer-li aquestes lliçons. Vostè, en canvi, encomani'm a Déu"". == La seua obra == ▲A l'inrevés que la seua germana, Nadia Boulanger és més coneguda com a professora i directora d'orquestra que no pas com a compositora. La seua obra més coneguda és el cicle de [[melodia\|melodies]] ''Les heures claires'' (1909-1912), arranjament de [[poema\|poemes]] de [[Émile Verhaeren\|Verhaeren]],{{sfn\|Laederich\|2020\|p=33}} composta en col·laboració amb el pianista [[Raoul Pugno]] (1852-1914). Entre la seva obra també trobem: '''Obres vocals'''{{sfn\|Potter\|2001}} * ''Allons voir sur le lac d'argent'' (A. Silvestre), 2 veus, piano, 1905 * ''Ecoutez la chanson bien douce'' ([[Paul Verlaine\|Verlaine]]), veu, orquestra, 1905 * ''Les sirènes'' ([[Charles Grandmougin\|Grandmougin]]), female cor, orquestra, 1905 * ''A l'aube'' (Silvestre), cor, orquestra, 1906 * ''A l'hirondelle'' ([[Sully Prudhomme]]), cor, orquestra, 1908 * ''La sirène'' (E. Adenis/Desveaux), 3 veus, orquestra, 1908 * ''Dnégouchka'' (G. Delaquys), 3 veus, orquestra, 1909 * Més de 30 cançons per a veu piano, entre les que s'inclouen: ''Extase'' ([[Victor Hugo\|Hugo]]), 1901 ''Désepérance'' (Verlaine), 1902 ''Cantique de soeur Béatrice'' ([[Maurice Maeterlinck\|Maeterlinck]]), 1909 ''Une douceur splendide et sombre'' (A. Samain), 1909 ''Larme solitaire'' ([[Heinrich Heine\|Heine]]), 1909 ''Une aube affaiblie'' (Verlaine), 1909 ''Prière'' (Bataille), 1909 ''Soir d'hiver'' (N. Boulanger), 1915 ''Au bord de la nuit, Chanson, Le couteau, Doute, L'échange'' (Mauclair), 1922 ''J'ai frappé'' (R. de Marquein), 1922 '''Obres per a piano i orgue'''{{sfn\|Potter\|2001}} * ''3 pièces'', orgue, 1911, (té un arranjament per a violoncel i piano) * ''3 pièces'', piano, 1914 * ''Pièce sur des airs populaires flamands'', orgue, 1917 * ''Vers la vie nouvelle'', piano, 1917 '''Obres orquestrals'''{{sfn\|Potter\|2001}} * ''Allegro'', 1905 * ''Fantaisie variée'', piano i orquestra, 1912 '''Obres compostes juntament amb Raoul Pugno'''{{sfn\|Potter\|2001}} * ''Les heures claires'' ([[Emil Verhaeren\|Verhaeren]]), veu, piano, 1909 * ''[[La ville morte]]'' ([[Gabriele D'Annunzio\|d'Annunzio]]), òpera, 1910–13 == Premis i guardons == * 1932 Chevalier to the [[Légion d'honneur]]{{sfn\|Potter\|2001}} * 1934 [[Order of Polonia Restituta]]<ref name="kendall2">{{ref-llibre\|cognom=Kendall\|nom=Alan\|títol=The Tender Tyrant – Nadia Boulanger – A Life Devoted To Music\|any=1976\| editorial=Macdonald and Jane's\|pàgines=76}}</ref> * 1962 Foreign Honorary Member of the [[American Academy of Arts and Sciences]]<ref name="AAAS2">{{ref-web\|títol=Book of Members, 1780–2010: Chapter B\|url= http://www.amacad.org/publications/BookofMembers/ChapterB.pdf\| editor=American Academy of Arts and Sciences\|consulta= 29 juliol 2014}}</ref> * 1962 [[Howland Memorial Prize]]<ref>{{ref-web\|cognom1=Hooker\|nom1=Alan\|títol=Griswold Awards Prize to Nadia Boulanger\|url= https://ydnhistorical.library.yale.edu/?a=d&d=YDN19620226-01.1.1&\|website=Yale Daily News Historical Archive\| editor=Yale University\|consulta= 25 març 2021}}</ref> * 1975 Médaille d'Or of the [[Académie des Beaux-Arts]] of the [[Institut de France]]<ref name="spycket2">{{ref-llibre\|cognom=Spycket\|nom=Jerome\|títol=Nadia Boulanger\|any=1993\| editorial=Pendragon Press\|pàgines=160}}</ref> * 1977 Grand officier to the Légion d'honneur<ref name="spycket2" /> * 1977 [[Order of the British Empire]]<ref name="spycket2" /> * 1977 [[Order of St. Charles]] of Monaco{{sfn\|Potter\|2001}} * 1977 [[Order of the Crown of Belgium]]{{sfn\|Potter\|2001}} == Alguns alumnes == ~~{{FR\|data=febrer de 2020}}~~ {{prosa}} Entre els seus nombrosos alumnes, cal esmentar els següents: * [[Robin Orr]],<ref name= "SARPE v. III"> * Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1017. ({{ISBN\|84-7291-226-4}})</ref> {{col-begin}}▼ * [[Alexandre Myrat]]<ref name="Mayrat">http://www.tch.gr/default.aspx?lang=en-GB&page=44&id=2096</ref> {{col-break}}▼ * [[Robin Orr]][9] * [[Alexandre Myrat]][10] * [[Antanas Račiūnas]] * [[Zygmunt Mycielski]] Línia 29 ⟶ 92: * [[Walter Piston]] * [[Leonard Bernstein]] ▲{{col-begin}} ▲{{col-break}} * [[Elliott Carter]] * [[Aaron Copland]] * [[Marius Constant]] * [[Clifford Curzon]] * [[Grazyna Bacewicz]] {{col-break}}▼ * [[Jean Françaix]] * [[Philip Glass]] Línia 42 ⟶ 105: * [[Michel Legrand]] * [[Dinu Lipatti]] * [[Ewa Bukojemska]] ▲{{col-break}} * [[Ígor Markévitx]] * [[Ástor Piazzolla]] Línia 51 ⟶ 114: * [[Ireneu Segarra]] * [[Roy Ellsworth Harris]] {{col-break}}▼ * [[Floro Meliton Ugarte]], argentí * [[Marcelle Soulage]] francesa nascuda al Perú, ▲{{col-break}} * [[Manuel Castillo]] andalús nascut a Sevilla, * [[Gail Kubik]] estatunidenc d'Oklahoma, * [[Luis Lerate Santaella]], andalús nascut a Sevilla, * [[Anthony Carey Lewis]], anglès de les Bermudes.<ref name="SARPE vol. II"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 702. ({{ISBN \|84-7291-255-8}})</ref> * [[Edward Lockspeiser]], londinenc.<ref name="SARPE volum II"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum II, pàg. 727. ({{ISBN \|84-7291-255-8}})</ref> * [[Anna Maria Klechniowska]] * [[Rosa García Ascort\|Rosa García Ascot]] Línia 70 ⟶ 133: == Bibliografia complementària == * {{~~Ref~~ref-llibre \|cognom=~~Rosenstiel~~ Laederich\|nom=~~Léonie~~ A.\|~~títol~~capítol=~~Nadia~~The Strange Fate of Boulanger: Aand ~~Life~~Pugno's in''La ~~Music~~ville morte''\|~~url~~data=~~https://archive.org/details/nadiaboulangerli00rose~~ 2020\|~~edició~~títol=Nadia Boulanger and Her World\|~~llengua~~ editor=~~anglès~~ {{Versaleta\|Brooks}}, J\|~~data=1982~~ \|editorial=~~W.W.~~ ~~Norton~~[[University ~~\|lloc=Nova~~of ~~York~~Chicago ~~\|pàgines=~~Press]] \|isbn= ~~0-393-01495-9~~9780226750859\|llengua=anglès}} * {{Ref-llibre \|cognom=~~Potter~~Rosenstiel \|nom=~~Caroline~~Léonie \|títol=Nadia ~~and~~Boulanger: ~~Lili~~A Life in Music \|url= https://archive.org/details/nadiaboulangerli00rose \|llengua=anglès ~~Boulanger~~\|data=~~2006~~1982 \| editorial=~~Ashgate~~W.W. Norton \|lloc=~~Aldershot~~Nova York \|isbn=~~978-~~ 0-~~7546~~393-~~0472~~01495-39}} * {{Ref-llibre \|cognom=~~Monsaingeon~~ Potter\|nom=~~Bruno~~ Caroline\|títol=~~Mademoiselle:~~Nadia ~~Conversaciones~~and ~~con Nadia~~[[Lili Boulanger]] \|~~url~~data= 2006\|~~edició=~~ ~~\|llengua=castellà \|data=2018 \|~~editorial=~~Acantilado~~ Ashgate\|lloc=~~Barcelona \|pàgines=~~ Aldershot\|isbn=978-840-~~17346~~7546-330472-13}} * {{Ref-llibre \|cognom=Monsaingeon \|nom=Bruno \|títol=Mademoiselle: Conversaciones con Nadia Boulanger \|llengua=castellà \|data=2018 \| editorial=Acantilado \|lloc=Barcelona \|isbn=978-84-17346-33-1}} * {{Ref-llibre\|cognom=Beer\|nom=Anna\|títol=Armonías y suaves cantos. Las mujeres olvidadas de la música clásica.\|llengua=Español\|data=04-2019\|editorial=Acantilado\|lloc=Barcelona\|pàgines=283\|isbn=978-84-17346-61-4}} == Enllaços externs == Línia 81 ⟶ 146: {{ORDENA:Boulanger, Nadia}} [[Categoria:Compositors francesos del segle XX]] [[Categoria:Pedagogs musicals]]▼ [[Categoria:Compositors parisencs]] [[Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris]] Línia 91 ⟶ 154: [[Categoria:Receptors de l'orde de la Corona (Bèlgica)]] [[Categoria:Orde de l'Imperi Britànic]] [[Categoria:Morts a París]] [[Categoria:Professors del Conservatoire de Paris]] [[Categoria:Organistes parisencs]] [[Categoria:Directors d'orquestra parisencs]] ▲[[Categoria:Pedagogs musicals parisencs]] [[Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres]] [[Categoria:Morts el 1979]] [[Categoria:Naixements del 1887]]