Begur: diferència entre les revisions

També escrit com '''Bagur''' a partir del {{segle|XIV}},<ref name="enciclopedia"/> per la variació en la transcripció de la [[vocal neutra]], està documentat a l'edat mitjana com ''Begurio,'' probablement el nom llatinitzat d'un cèltic ''Becuro''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Bofarull i Terrades |nom=Manuel|enllaçautor=Manuel Bofarull Terrades |títol=Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. |editorial=Millà |lloc=Barcelona |data=1991 |pàgines=p.43 |isbn=84-7304-186-0}}</ref>

El municipi, de 21 km², és molt accidentat: la pràctica totalitat del terme és ocupada per un conjunt de turons anomenats en conjunt el [[massís de Begur]], amb el [[Puig de Son Ric|cim de son Ric]] a 323 m.s.n.m.<ref name="enciclopedia"/> Està vertebrat al voltant del [[castell de Begur]], amb la vila al seu migdia (200 m.s.n.m),<ref name="enciclopedia"/> tots dos situats a dalt d'un turó just al nord de son Ric, a 2,3 km del [[cap de Begur]] (antigament d'[[Cala d'Aiguafreda|Aiguafreda]]) a l'est i 2,7 km del [[Cap sa Sal|cap de sa Sal]] al nord-est. La vila és el centre administratiu del terme i concentra 2.724 dels 4.258 begurencs censats (2009).<ref name="enciclopedia"/>

Al vessant nord-oest del turó de la vila, hi ha una pedrera encara en actiu i una duna interior anomenada ''sorres de Begur'',<ref name="enciclopedia"/> que s'estén fins al mas fortificat de [[ses Garrites]], a prop dels [[masos de Pals]], on comença la [[Empordà|plana empordanesa]], una plana al·luvial creada pel delta del riu [[Ter]]. Al nord-est del turó, la vall de sa Riera separa els caps de la costa de l'interior, desembocant en la [[platja de sa Riera]],<ref name="enciclopedia"/> la més gran i turística del municipi, que es troba flanquejada al nord per la [[cala de l'Illa Roja]] i la [[platja del Racó]], fitant amb la [[platja de Pals]]. Tot just al sud-est de sa Riera arrenca la reserva marítima de [[ses Negres]], una abrupta costa rocosa que culmina al sud amb el [[Cap sa Sal|cap de sa Sal]].<ref name="enciclopedia"/> Des d'aquí, i al llarg de la costa, una sèrie de cales —producte de petits torrents que naixen al massís— permeten l'existència de petits nuclis de població que d'antuvi es dedicaven a la pesca i avui dia, al turisme,<ref name="enciclopedia"/> sovint amb un creixement urbà residencial significant als últims decennis: [[cala d'Aiguafreda|Aiguafreda]], [[Sa Tuna]], [[platja Fonda (Begur)|platjaPlatja Fonda]], [[cala de Fornells (Begur)|Fornells]] i [[cala d'Aiguablava|Aiguablava]]. En aquesta última es troba el [[Parador de Turisme Aiguablava|parador de turisme]] homònimd'Aiguablava; mentre que al nord hi ha l'[[Apartaments Cap sa Sal|hotel de Cap sa Sal]] al cap homònim.<ref name="enciclopedia"/>

L'origen de Begur es remunta a un assentament [[Ibers|iber]] situat on actualment es troba el castell i que data del {{segle |VI aC|-}}.<ref name=ibers>[http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93481/165112 El poblament ibèric costaner del Baix Empordà i el seu paisatge, Antoni Rojas Rabaneda, 2007]</ref> La primera referència documentada al lloc, si bé sense anomenar-se encara Begur, data de l'any 889 i és la concessió d'una possessió, que corresponia a una part del terme, al monestir de [[Sant Pau de Fontclara]], feta pel rei franc [[Odó I de França|Odó]].<ref name="enciclopedia"/>

L'economia de Begur es basava tradicionalment en el conreu de cereals i olives i en la vinya.<ref name="enciclopedia"/> Tot i així, la [[Fil·loxera de la vinya|fil·loxera]] posà fi a l'activitat vinícola a mitjan {{segle|XIX}}.<ref name="enciclopedia"/> Una altra activitat important era aquella lligada al [[Coralls|corall]], però a partir del {{segle |XIX}} perdé lloc davant de l'aprofitament del [[suro]], que arribà a la màxima esplendor el 1880, amb 400 treballadors i 25 factories.<ref name="enciclopedia"/> Al llarg del {{segle|XX}}, i especialment a partir de 1950, totes aquestes activitats han cedit protagonisme al turisme; i en alguns casos han desaparegut del tot.<ref name="enciclopedia"/> La pesca ha estat una activitat practicada des de temps remots pels begurencs, si bé mai d'una forma important.<ref name="enciclopedia"/>

A banda del [[castell de Begur]], també són d'interès monumental les diverses torres de defensa situades dins del nucli vell. Aquestes torres es van aixecar durant els [[segle XVIsegles {{Romanes|segles XVI]]}} i [[segle XVII{{Romanes|XVII]]}}, per protegir-se de la [[Pirateria marítima|pirateria]] barbaresca.<ref name="historia"/> Encara se’n conserven quatre: la torre de Can Marquès, la de Sant Ramon (o d'en Caixa), la d'Hermanac de Can Pi, i la de Pella i Forgas.<ref name="historia">[{{Ref-web |url=http://www.begur.cat/turisme/cat/historia.php |títol=Begur.cat/turisme/historia] |consulta=2015-07-02 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20131016123327/http://www.begur.cat/turisme/cat/historia.php |arxiudata=2013-10-16}}</ref>

Cal destacar, també, l'església gòtica de [[Sant Pere de Begur|Sant Pere]] i edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles.<ref name="historia"/> A [[Esclanyà]] destaquen el castell, del {{segle|XIV}}, del qual queda només una torre, i l'església de Sant Esteve.<ref name="historia"/>

La [[Casa del Doctor Miret]], la [[Casa Añó]], [[Can Rogera]] i la [[Capella de Sant Ramon]]<ref>{{Ref-web|url=httphttps://invarquit.cultura.gencat.cat/Cercacard/Fitxa?index=0&consulta=&codi=6820|títol=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|consulta=24/08/2020|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> són edificis del municipi inclosos en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].

També és significatiu el nombre de construccions modernistes que hi van aixecar, a la darreria del {{segle |XIX}} i a principis del XXI, els anomenats ''[[indians]]'', begurencs que van travessar l'[[oceà Atlàntic]] per anar a fer fortuna al continent [[Amèrica|americà]], sobretot a [[Cuba]].<ref name="historia"/> Anualment, des del 2004, a principi de setembre, se celebra la ''Fira d'Indians'', que cada any té un tema central diferent a partir del qual es fan les activitats a l'aire lliure, sempre amb l'objectiu principal de recordar el passat indià o cubà de Begur.<ref>[http://www.firaindians.com/ Fira d'Indians]</ref>

Finalment, els nuclis costaners, especialment el de [[Sa Tuna]], conserven cases, [[escar|escars]] i altres edificis relacionats amb la vida tradicional dels pescadors que hi habitaven entre el {{segle |XVIII}} i el {{segle|XX}}.<ref name="enciclopedia"/>

* [[Josep Elies i Bosquets]] ({{segle|XIX|s}}): advocat, va participar en la [[guerra del Francès]] i va ser síndic de [[Barcelona]] ([[1821]]-[[1823]]).

* [[Lluís Puig i Ferriol]] ([[1932]] - ): és un jurista [[Catalunya|català]].

Fitxer:HotelAntic Aiguahotel BlavaCap -Sa Begur - CatalunyaSal.jpg|Edifici i hotel a [[Cap de sa Sal]] ([[cala d'Aiguafreda|Aiguafreda]])

FileFitxer:Cala d'Aiguafreda -Aiguablava, Begur - Catalunya.JPGjpg|Cala d'AiguafredaAiguablava

* [http://www.radiobegur.com Web Ràdio Begur] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160126013516/http://www.radiobegur.com/ |date=2016-01-26}}