Llinda: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Stonehenge Inside Facing NE April 2005.jpg|thumb|250pxminiatura|Llinda de [[pedra]] a [[Stonehenge]]]]

Una '''llinda''', '''llindar de la porta''' o '''pas de la porta''' és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos [[Muntant|muntants]] o rebranques. És l'element superior que permet obrir forats en els [[paret|murs]] per conformar portes i finestres.<ref name="HunterKiffmeyer2004">{{ref-llibre|autor=Kaki Hunter|nom2=Donald |cognom2=Kiffmeyer|títol=Earthbag building: the tools, tricks and techniques|url=http://books.google.cat/books?id=5TLCbGmcGLUC&pg=PA103 |consulta= 15 octubre 2011|data= 19 novembre 2004|editorial=New Society Publishers |isbn=978-0-86571-507-3 |pàgines=103–}}</ref> Per extensió, l'[[arquitectura]] o construcció, que fa servir llindes per cobrir els espais en els edificis s'anomena arquitectura arquitravada o construcció arquitravada. La que utilitza [[Arc (arquitectura)|arcs]] o voltes s'anomena arquitectura voltada.

En elAl centre del ventall és on se sofreixen els majors esforços, que són de [[esforç de compressió|compressió]] en la cara superior i de [[tracció]] en la inferior. Habitualment els més difícils de suportar són els esforços de tracció, i per això la patologia més habitual en les llindes són les fissures o forats que pugen des de la cara inferior. Els millors exponents d'arquitectura arquitravada són els edificis monumentals [[antiga Grècia|clàssics grecs]] i de l'[[antic Egipte]].

[[Fitxer: Arquitrau.jpg|thumbminiatura|esquerra|Esquema mostrant la transferència de forces de la llinda als pilars]]

[[Fitxer:93 - Machu Picchu - Juin 2009.jpg|thumb|250pxminiatura|Llinda de pedra a [[Machu Picchu]].]]

[[Fitxer:Guardar-te-voldria.jpg|thumbminiatura|esquerra|Llinda [[Llinda de Can Ballestoles]], [[Santa Pau]], La Garrotxa]]

[[Fitxer:L-Entlastungsbogen.png|450px|thumb|222pxminiatura|Exemples de llindes.]]

Per a una llinda de tipus [[arquitrau]] (com la de la imatge de la dreta), és a dir, aquella en què els seus extrems es recolzen sobre dos elements verticals (deixant el típic espai lliure enmig), les majors [[tensió mecànica|tensions]] s'acumulen sobre la secció transversal central. En aquest cas, la tensió sobre la llinda, si el gruix és petit en relació a la longitud, es pot calcular a partir de la [[Biga_(construcció)#Teoria de bigues d'Euler-Bernoulli |teoria de bigues d'Euler-Bernouilli]] per a la [[flexió mecànica]] de [[Biga (construcció)|bigues]]. Si el gruix és d'una mida apreciable en relació a la longitud cal emprar la [[flexió_mecànica#Teoria de Timoixenko|teoria de Timoixenko]], que considera igualment l'efecte de l'[[esforç tallant]]. En aquest segon cas, la flexió fa que la part superior de la llinda estigui [[esforç de compressió|comprimida]], i la part inferior estigui [[tracció|traccionada]].

Els materials rígids com les roques (el [[formigó]] i altres materials de tipus ceràmic) suporten pitjor els esforços de tracció que els de compressió, de manera que la [[patologia]] més habitual en les llindes pètries són les [[fissura|fissures]] que sorgeixen des de la part inferior de la cara inferior i progressen fins a la part superior.

== NotaReferències ==