Neurolèptic: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

Revisió del 23:19, 11 juny 2022 modifica Jmarchn (discussió \| contribucions) Autopatrullats 79.146 edits m Nova clau d'ordenació a Categoria:Antipsicòtics: " " usant HotCat ← Edició anterior		Revisió de 16:45, 12 jul 2024 modifica desfés Jmarchn (discussió \| contribucions) Autopatrullats 79.146 edits m →‎Farmacologia
(4 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: {{Infotaula de fàrmac}} Un '''neurolèptic''' o '''antipsicòtic''' és un [[medicament]] psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el [[sistema nerviós central]] i [[sistema nerviós perifèric\|perifèric]] i és utilitzat clínicament en el tractament de les [[psicosi]]s greus. Els neurolèptics actuen trencant literalment una sèrie de reaccions químiques en cadena que provoquen un excés de [[dopamina]] en el [[cervell]]. L'excés del [[neurotransmissor]] dopamina, provoca símptomes de mania, eufòria, acceleració, increment de l'energia mental i, en casos molt accentuats, al·lucinacions. La seva acció és bloquejar els receptors D dopaminèrgics fonamentalment, tot i que també modulen molts tipus de receptors (serotoninèrgics, histamínics, muscarínics, adrenèrgics, etc.) Com que bloquegen els receptors dopaminèrgics, la dopamina disminueix. La tendència d'aquests [[psicofàrmacs]] és la regulació i l'estabilització del sistema dopaminèrgic. Línia 24: Grups:<ref name="AEMPS">[http://www.aemps.gob.es/cima/fichasTecnicas.do?metodo=detalleForm AEMPS]. 2016.</ref> :; Derivats de la [[fenotiazina]]: N'hi ha de tres tipus diferents : ::* Alifàtics: [[clorpromazina]] (Largactil®), [[levomepromazina]] (Sinogan®) <!--, [[trifluoroperazina]].--> <!--, ::* [[Piperidina\|Piperidíniques]]: Són les fenotiazines menys potents. [[tioridazina]], [[periciazina]]..--> ::* [[Piperazina\|Piperazíniques]]: Contenen un [[grup hidroxil]], són molt lipofíliques i per tant tenen més potència. [[trifluoperazina]] (Eskazine®). :; Derivats de la [[butirofenona]]: [[haloperidol]]: Poca activitat [[adrenèrgic\|adrenèrgica]] o [[Muscarina\| muscarínica]]. La seva presentació farmacèutica és d'alliberament lent. <!--, :; Derivats del [[tioxantè]]: [[tiotixè]].--> ==== [[Antipsicòtics atípics]] o de 2a generació ==== * La seva acció antipsicòtica s'exerceix no només per l'antagonisme dels receptors [[dopaminèrgic]]s D2, sinó també pels de [[serotonina]], [[Histamina\|histamínics]] i [[Muscarina\|muscarínics]]. * Presenten un espectre d'eficàcia més gran, incloent-hi els símptomes negatius i positius. Línia 36: Grups:<ref name="AEMPS"/> :; Derivats de [[benzamida]]: [[amisulprida]] ([[Medicament genèric\|EFG]], Solian®), amb augment significatiu de la [[prolactina]], i diferents accions a dosis baixes vs. altes. :; Derivats de la [[dibenzodiacepina]]: Pocs efectes extrapiramidals, la seva acció és antagònica, predominantment sobre els receptors 5HT2. [[clozapina]] (EFG, Leponex®, Nemea®), [[olanzapina]] (EFG, Zyprexa®), :; Derivats del [[benzisoxazol]]: Produeixen mínima sedació i tenen baix risc d'efectes extrapiramidals. [[risperidona]] (EFG, Risperdal®), el seu metabòlit [[paliperidona]] (EFG, Invega®, Xeplion®); [[ziprasidona]] (EFG, Zeldox®).<!--, [[iloperidona]]-->. :; Derivats de la piperazina: [[aripiprazol]] (EFG, Abilify®), [[quetiapina]] (EFG, Seroquel®). :; Derivats de l'[[oxepina]]: [[asenapina]] (Sycrest®) === Mecanisme d'acció i formes d'ocupació === Els neurolèptics es poden administrar per [[via oral]], [[via sublingual\|sublingual]], [[via intramuscular\|intramuscular]] o [[via endovenosa\|endovenosa]] segons sigui el cas i el producte comercial. En arribar al cervell ocupen els receptors del neurotransmissor conegut com a dopamina i en alguns casos també els de la serotonina. Actuen com antagonistes bloquejant els seus efectes i produeixen un estat de tranquil·litat i indiferència immediates, és per això que el 1952 el primer científic a experimentar amb ells els va qualificar d'autèntics "lobotomizadors químics". La major part dels neurolèptics són forts bloquejadors dels receptors ~~post-sinàptics~~postsinàptics ''D2'' del [[sistema nerviós central]], especialment en el sistema frontal-[[mesolímbic]]. També s'ha descobert una [[densitat]] augmentada de receptors de dopamina en exàmens [[post-mortem]] del cervell de pacients esquizofrènics. Per això s'ha estipulat que l'esquizofrènia pot ser causada per una excessiva activitat dopaminèrgica. Addicionalment, hi ha medicaments que, com la [[levodopa]] i les [[amfetamina\|amfetamines]], agreugen l'esquizofrènia o produeixen noves psicosis en alguns pacients. No obstant això, hi ha altres possibilitats, ja que no tots els antipsicòtics són completament eficaços en el tractament de l'esquizofrènia, i en alguns pacients no tenen cap efecte terapèutic. S'ha notat també que alguns dels més recents fàrmacs tenen una feble associació amb els receptors D2 i, no obstant això, són més efectius que els que són més afins pel receptor. === Usos terapèutics === No es coneix encara el fonament molecular de l'esquizofrènia i altres trastorns psicòtics, tot i que les evidències apunten a una síndrome multifactorial. Almenys un [[gen]] ha estat associat a l'esquizofrènia en certes regions del món, el gen que codifica la ''[[neuregulina 1]]''. Els psiquiatres prescriuen neurolèptics especialment en quadres clínics d'[[esquizofrènia]], [[paranoia]], [[psicosi]] orgànica/ques i/o funcionals. Hi ha quadres clínics en els quals estan severament contraindicats, com és el cas de la [[Demència de cossos de Lewy]]. Els neurolèptics o tranquil·litzants majors també tenen ús disseminat a [[medicina veterinària]] com a agents tranquil·litzants, sedants o hipnòtics, segons la dosi, ja que disminueixen l'excitabilitat nerviosa sense arribar a l'embotament de la consciència ni generar [[somnolència]]. Disminueixen l'acció motora i es redueix el llindar de [[convulsió]]. Els antipsicòtics i [[benzodiazepina\|benzodiazepines]] són prescrits a les persones institucionalitzades en residències de gent gran '''sense tenir una indicació adequada per al seu ús'''.<ref>[Http://www.ncbi.nlm.nih.gov / pubmed/20808119 Stevenson DG, Decker SL, Dwyer LL, Huskamp HA, Grabowski DC, Metzger ED, Mitchell SL. Antipsychotic and benzodiazepine utilitzeu among nursing home residents : findings from the 2004 National Nursing Home Survey. Am J Geriatr Psychiatry. 2010 juny 22 .] </ref> == Referències == Línia 60: == Bibliografia == * [http://www.ncbi.nlm.nih.gov:80/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=12356650&dopt=Abstract Jones, HM, & Pilowsky, LS ( 2002 ) ] Dopamine and antipsychotic drug action revisited. '' British Journal of Psychiatry '', 181, 271-275. ( en anglès ) * Escohotado, A. ( 1995 ). '' Història general de les drogues '', t. II. Ed Aliança, Espanya. * Velasco, A. ( 2004 ). '' ' Farmacologia clínica i terapèutica mèdica '''. McGraw Hill - Interamericana. Colòmbia. * Bowmand, W. C. (1984 ). '' ' Farmacologia : Bases bioquímiques i patològiques '''. Aplicacions Clíniques. 2a. ed. Ed Interamericana. Mèxic. * Goodman i Gilman ( 1996 ). '' ' Les bases farmacològiques de la terapèutica '''. 9a. ed., vol. I. McGraw - Hill - Interamericana. Mèxic. == Enllaços externs ==