Neurolèptic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: eliminant plantilla en anglés. {{Link GA}} → {{Enllaç AB}} |
|||
| (43 revisions intermèdies per 18 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula fàrmac}}
Un '''neurolèptic''' o '''antipsicòtic''' és un [[medicament]] psicodepressor, el qual té efectes farmacològics en el [[sistema nerviós central]] i [[sistema nerviós perifèric|perifèric]] i és utilitzat clínicament en el tractament de les [[psicosi]]s greus. Els neurolèptics actuen trencant literalment una sèrie de reaccions químiques en cadena que provoquen un excés de [[dopamina]] en el [[cervell]]. L'excés del [[neurotransmissor]] dopamina, provoca símptomes de mania, eufòria, acceleració, increment de l'energia mental i, en casos molt accentuats, al·lucinacions. La seva acció és bloquejar els receptors D dopaminèrgics fonamentalment, tot i que també modulen molts tipus de receptors (serotoninèrgics, histamínics, muscarínics, adrenèrgics, etc.) Com que bloquegen els receptors dopaminèrgics, la dopamina disminueix. La tendència d'aquests [[psicofàrmacs]] és la regulació i l'estabilització del sistema dopaminèrgic.
== Origen ==
En l'argot psiquiàtric, els antipsicòtics, també anomenats '' antipsicòtics clàssics, típics '' o '' [[tranquil·litzants majors]]'', s'identifiquen sota el terme de neurolèptics, del grec ''neuro'', "nervi", i ''lepto'', "lligar". El seu descobriment va ser casual.
El doctor francès [[Henri Laborit]] realitzava estudis amb substàncies que poguessin antagonitzar els estat de xoc quan va descobrir la [[clorpromazina]], un fàrmac capaç de produir certa [[somnolència]] i disminuir les reaccions davant estímuls ambientals sense ocasionar la pèrdua total de la [[Consciència (psicologia)|consciència]].
Se sol dir que el seu descobriment va ser accidental. Tanmateix aquesta afirmació ignora l'estat de la ciència en els anys 40 i 50del {{segle|XX|s}} i la forma d'investigar els efectes dels medicaments que s'estaven sintetitzant en aquelles dates. En realitat hauríem de dir que el descobriment de la seva acció antipsicòtica va ser resultat de l'observació detallada dels seus efectes en pacients no psiquiàtrics (Henri Laborit) i del seu assaig posterior en pacients psicòtics (els psiquiatres francesos [[Jean Delay]] i [[Pierre Deniker]]).<ref> Kandel, ER (2007). ''A la recerca de la memòria : El naixement d'una nova ciència de la ment.'' ('' In Search of Memory ''). Ed Katzung, pàg. {{ISBN|84-935432-8-4}}, 9788493543280.</ref>
El 1952 [[Jean Delay]] i [[Pierre Deniker]], dos dels psiquiatres més reconeguts de la seva època, van començar a assajar la clorpromazina, administrant a alguns dels seus pacients. Els resultats van ser qualificats d'extraordinaris, especialment per l'impacte que va tenir el fàrmac en [[psiquiatria]], i en especial pel que fa al tractament de l'[[esquizofrènia]]. El nombre de pacients que requeriríen hospitalització en institucions mentals es va reduir notòriament, amb la qual cosa la psiquiatria va trobar un fonament més biològic en l'explicació de l'esquizofrènia.<ref> Bertram G., Ed.[[McGraw - Hill]], Basic & Clinical Pharmacology, 2007.</ref> El 1958 Janssen va descobrir les propietats antipsicòtiques de l'[[haloperidol]] i a partir de llavors van seguir explorant els usos antipsicòtics d'altres substàncies similars.
A les dècades posteriors es van sintetitzar nombrosos compostos antipsicòtics amb eficàcia equivalent i amb poques diferències en la seva toxicitat. No va ser fins als anys 1990 quan s'aconsegueix reunir un grup de fàrmacs anomenats antipsicòtics "atípics" amb certs avantatges sobre els anteriors (per exemple, el control de símptomes reduïa els riscos d'efectes adversos), fàrmacs que s'han convertit en els predominants als països desenvolupats.
El descobriment dels beneficis del [[liti]] va resultar ser una combinació d'una hipòtesi incorrecta i extremada bona fortuna en la selecció d'una dosificació correcta. Tot i que la clorpromazina s'usa en el present ocasionalment, juntament amb la [[reserpina]], són drogues que han estat suplantades per agents més recents.
== Farmacologia ==
=== Classificació ===
==== Antipsicòtics típics o clàssics ====
* La seva acció antipsicòtica s'exerceix en bloquejar els receptors dopaminèrgics D2.
* Són eficaços sobre els símptomes positius de l'esquizofrènia.
* Tenen molts efectes adversos, sobretot [[efectes extrapiramidals | extrapiramidals]].
Grups:<ref name="AEMPS">[http://www.aemps.gob.es/cima/fichasTecnicas.do?metodo=detalleForm AEMPS]. 2016.</ref>
:; Derivats de la [[fenotiazina]]: N'hi ha de tres tipus diferents :
::* Alifàtics: [[clorpromazina]] (Largactil), [[levomepromazina]] (Sinogan) <!--, [[trifluoroperazina]].-->
<!--, ::* [[Piperidina|Piperidíniques]]: Són les fenotiazines menys potents. [[tioridazina]], [[periciazina]]..-->
::* [[Piperazina|Piperazíniques]]: Contenen un [[grup hidroxil]], són molt lipofíliques i per tant tenen més potència. [[trifluoperazina]] (Eskazine).
:; Derivats de la [[butirofenona]]: [[haloperidol]]: Poca activitat [[adrenèrgic|adrenèrgica]] o [[Muscarina| muscarínica]]. La seva presentació farmacèutica és d'alliberament lent.
<!--, :; Derivats del [[tioxantè]]: [[tiotixè]].-->
==== [[Antipsicòtics atípics]] o de 2a generació ====
* La seva acció antipsicòtica s'exerceix no només per l'antagonisme dels receptors [[dopaminèrgic]]s D2, sinó també pels de [[serotonina]], [[Histamina|histamínics]] i [[Muscarina|muscarínics]].
* Presenten un espectre d'eficàcia més gran, incloent-hi els símptomes negatius i positius.
* Ocasionen menys efectes adversos incloent una baixa incidència d'efectes extrapiramidals, a més d'una mínima afectació de la [[prolactina]] i altres hormones.
Grups:<ref name="AEMPS"/>
:; Derivats de [[benzamida]]: [[amisulprida]] ([[Medicament genèric|EFG]], Solian), amb augment significatiu de la [[prolactina]], i diferents accions a dosis baixes vs. altes.
:; Derivats de la [[dibenzodiacepina]]: Pocs efectes extrapiramidals, la seva acció és antagònica, predominantment sobre els receptors 5HT2. [[clozapina]] (EFG, Leponex, Nemea), [[olanzapina]] (EFG, Zyprexa),
:; Derivats del [[benzisoxazol]]: Produeixen mínima sedació i tenen baix risc d'efectes extrapiramidals. [[risperidona]] (EFG, Risperdal), el seu metabòlit [[paliperidona]] (EFG, Invega, Xeplion); [[ziprasidona]] (EFG, Zeldox).<!--, [[iloperidona]]-->.
:; Derivats de la piperazina: [[aripiprazol]] (EFG, Abilify), [[quetiapina]] (EFG, Seroquel).
:; Derivats de l'[[oxepina]]: [[asenapina]] (Sycrest)
=== Mecanisme d'acció i formes d'ocupació ===
Els neurolèptics es poden administrar per [[via oral]], [[via sublingual|sublingual]], [[via intramuscular|intramuscular]] o [[via endovenosa|endovenosa]] segons sigui el cas i el producte comercial. En arribar al cervell ocupen els receptors del neurotransmissor conegut com a dopamina i en alguns casos també els de la serotonina. Actuen com antagonistes bloquejant els seus efectes i produeixen un estat de tranquil·litat i indiferència immediates, és per això que el 1952 el primer científic a experimentar amb ells els va qualificar d'autèntics "lobotomizadors químics".
La major part dels neurolèptics són forts bloquejadors dels receptors postsinàptics ''D2'' del [[sistema nerviós central]], especialment en el sistema frontal-[[mesolímbic]]. També s'ha descobert una [[densitat]] augmentada de receptors de dopamina en exàmens [[post-mortem]] del cervell de pacients esquizofrènics. Per això s'ha estipulat que l'esquizofrènia pot ser causada per una excessiva activitat dopaminèrgica. Addicionalment, hi ha medicaments que, com la [[levodopa]] i les [[amfetamina|amfetamines]], agreugen l'esquizofrènia o produeixen noves psicosis en alguns pacients.
No obstant això, hi ha altres possibilitats, ja que no tots els antipsicòtics són completament eficaços en el tractament de l'esquizofrènia, i en alguns pacients no tenen cap efecte terapèutic. S'ha notat també que alguns dels més recents fàrmacs tenen una feble associació amb els receptors D2 i, no obstant això, són més efectius que els que són més afins pel receptor.
=== Usos terapèutics ===
No es coneix encara el fonament molecular de l'esquizofrènia i altres trastorns psicòtics, tot i que les evidències apunten a una síndrome multifactorial. Almenys un [[gen]] ha estat associat a l'esquizofrènia en certes regions del món, el gen que codifica la ''[[neuregulina 1]]''. Els psiquiatres prescriuen neurolèptics especialment en quadres clínics d'[[esquizofrènia]], [[paranoia]], [[psicosi]] orgànica/ques i/o funcionals. Hi ha quadres clínics en els quals estan severament contraindicats, com és el cas de la [[Demència de cossos de Lewy]].
Els neurolèptics o tranquil·litzants majors també tenen ús disseminat a [[medicina veterinària]] com a agents tranquil·litzants, sedants o hipnòtics, segons la dosi, ja que disminueixen l'excitabilitat nerviosa sense arribar a l'embotament de la consciència ni generar [[somnolència]]. Disminueixen l'acció motora i es redueix el llindar de [[convulsió]].
Els antipsicòtics i [[benzodiazepina|benzodiazepines]] són prescrits a les persones institucionalitzades en residències de gent gran '''sense tenir una indicació adequada per al seu ús'''.<ref>[Http://www.ncbi.nlm.nih.gov / pubmed/20808119 Stevenson DG, Decker SL, Dwyer LL, Huskamp HA, Grabowski DC, Metzger ED, Mitchell SL. Antipsychotic and benzodiazepine utilitzeu among nursing home residents : findings from the 2004 National Nursing Home Survey. Am J Geriatr Psychiatry. 2010 juny 22 .]</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* [http://www.ncbi.nlm.nih.gov:80/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=PubMed&list_uids=12356650&dopt=Abstract Jones, HM, & Pilowsky, LS (2002) ] Dopamine and antipsychotic drug action revisited. '' British Journal of Psychiatry '', 181, 271-275. (en anglès)
* Escohotado, A. (1995). '' Història general de les drogues '', t. II. Ed Aliança, Espanya.
* Velasco, A. (2004). '' ' Farmacologia clínica i terapèutica mèdica '''. McGraw Hill - Interamericana. Colòmbia.
* Bowmand, W. C. (1984). '' ' Farmacologia : Bases bioquímiques i patològiques '''. Aplicacions Clíniques. 2a. ed. Ed Interamericana. Mèxic.
* Goodman i Gilman (1996). '' ' Les bases farmacològiques de la terapèutica '''. 9a. ed., vol. I. McGraw - Hill - Interamericana. Mèxic.
== Enllaços externs ==
* [Http://www.farmanuario.info Farmanuario ] Informació sobre medicaments i fàrmacs per a professionals de la salut. (en castellà)]
* [Http://www.forumclinic.org/enfermedades/esquizofrenia FORUMCLINIC : Informació sobre neurolèptics per a pacients i familiars en espanyol i en català amb vídeos, notícies i fòrums] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080605022800/http://www.forumclinic.org/enfermedades/esquizofrenia |date=2008-06-05}}
{{Commonscat}}
{{Viccionari-lateral|neurolèptic}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Neuroleptic}}
[[Categoria:Antipsicòtics| ]]
| |||