Romania: diferència entre les revisions

Les invasions del {{segle|V}} fins al {{segle|XIII}} configuraren un tapís [[multiculturalitat|multicultural]] molt ric en diversitat als territoris de l'antiga Dàcia. Així, la presència de [[gèpids]], [[avar]]s, [[pobles eslaus|eslaus]], [[petxenegs]], [[cumà|cumans]], [[alà|alans]], [[tàtar]]s, [[hongarès|hongaresos]] i [[magiars]] van marcar considerablement les particularitats d'aquest territori.

 

 

L'avanç dels turcs [[otomà|otomans]] al llarg del {{segle|XIV}} per la [[península balcànica|península Balcànica]] i el domini que en van fer a la primera meitat del {{segle|XV}}, juntament amb la caiguda de [[Constantinoble]] ([[1453]]), va situar en un crítica posició els febles estats romanesos medievals. Al llarg de la segona meitat del {{segle|XV}}, finalment els [[Turquia|turcs]] van dominar els romanesos i aquests passaren a estar integrats dins de l'[[Imperi Otomà]], tot i que els prínceps romanesos (voivodes) varen passar a ser [[vassall]]s del [[sultà]] d'[[Istanbul]], al qual havien de retre [[Homenatge (feudalisme)|homenatge]] i pagar un [[tribut]]. En aquest context, es desenvolupà la societat romanesa (tot i que encara és aviat per referir-nos a la identitat romanesa en aquests segles), el poble dominat pels turcs i l'elit dirigent havent de retre [[vassallatge]] als [[musulmà|musulmans]]. A canvi de pagar el tribut anual a la [[porta d'or]], es mantenia una certa tolerància religiosa i s'enviava els fills dels nobles romanesos perquè fossin educats a Istanbul, assegurant-se així els otomans la fidelitat dels futurs prínceps romanesos. Per la seva banda, Transsilvània esdevenia el camp de batalla d'un dèbil Regne d'Hongria, que aviat sucumbiria davant els otomans, passant també Transsilvània a estar sota domini turc.

[[Fitxer:ro1948.gif|miniatura|Escut de Romania vigent del 8 de gener al 30 de juny de 1948]]

 

 

El [[1948]], el conjunt de partits que es van presentar junts a les eleccions es van unificar en el Partit dels Treballadors i es va decretar la [[nacionalització]] dels bancs, les [[propietats agràries]] i de la [[propietat privada]]. També van començar les persecucions dins d'aquells elements socials acusats de burgesos. Molts ciutadans romanesos van ser empresonats a les nombroses presons que els comunistes van construir arreu del territori romanès. La majoria d'intel·lectuals, polítics i molts professionals i persones de gran vàlua van ser represaliats i perseguits, així com una bona part de la població romanesa, que va ser víctima de la violència física o psicològica que exerciren els comunistes per instaurar el seu règim. Aquesta persecució també va afectar alguns líders comunistes com [[Ana Pauker]] i [[Lucreţiu Pătrăşcanu]], que van ser empresonats pel president del govern i home fort del règim, [[Gheorghe Gheorghiu-Dej]], que seguia els dictats que es donaven des de [[Moscou]]. L'any [[1958]] les tropes soviètiques van abandonar territori romanès i l'any [[1964]], davant de les pressions exteriors, es van tancar les presons i la major part dels presoners polítics van ser alliberats. L'any [[1965]] va morir [[Gheorghe Gheorghiu-Dej]] i va ser elegit secretari general del PCR [[Nicolae Ceauşescu]], un home amb molt poca cultura però que representava l'esperit del comunista que sense una formació sòlida aconseguia arribar al capdamunt del sistema comunista.