Estoc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 5 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5 |
|||
| (4 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 6:
Existeix una arma [[Italia|italiana]] anomenada ''spada da lato'' (espasa de costat) que designa una arma semblant a l'estoc i hauria aparegut al mateix temps que a Espanya.<ref>{{Ref-web|títol=Evoluzione della Spada da Lato - Sala d'Arme Achille Marozzo|url=https://www.achillemarozzo.it/articoli/armioffensive/evoluzionespada.php|consulta=2021-04-07|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210420060631/https://www.achillemarozzo.it/articoli/armioffensive/evoluzionespada.php|arxiudata=2021-04-20}}</ref>
En [[castellà]] l'arma s'anomena ''espada ropera'', aquest terme apareix escrit per primera vegada a les ''[[Coplas de la panadera]]'' de [[Juan de Mena]]. Aquest nom designa una espasa que s'utilitza amb la roba, per vestir-se, per tant podia designar qualsevol arma d'ús civil, però amb el temps va acabar referint-se només a l'estoc.<ref>{{Ref-web|títol=Armas {{!}} Escuela de Esgrima|url=http://www.esgrimaalcorcon.es/armas|consulta=2021-04-07|llengua=es|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210419164222/http://www.esgrimaalcorcon.es/armas|arxiudata=2021-04-19}}</ref> D'''espada ropera'' sorgeixen la paraula francesa ''rapière'', l'anglesa ''rapier'' i l'alemanya ''rappier''. Totes designen el mateix tipus d'espasa que l'estoc. S'ha de tenir en compte que en aquells temps, a [[Espanya]], [[Itàlia]] i [[França]], un estoc s'hauria anomenat simplement ''espasa'', ja que era el tipus predominant. Algunes persones, com [[George Silver]], van desaprovar el seu potencial tècnic i l'ús de dol que se li va donar.<ref>{{Cita web |url=http://www.pbm.com/~lindahl/paradoxes.html |título=Paradoxes of Defence, by George Silver (1599) |sitioweb=pbm.com}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.umass.edu/renaissance/lord/pdfs/Silver_1599.pdf |título=Archived copy |fechaacceso=2015-04-11 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20170629204633/http://www.umass.edu/renaissance/lord/pdfs/Silver_1599.pdf |fechaarchivo=2017-06-29 |archive-url=https://web.archive.org/web/20170629204633/http://www.umass.edu/renaissance/lord/pdfs/Silver_1599.pdf |archive-date=2017-06-29 }}</ref>
Permetent reaccions ràpides i amb un llarg abast, l'estoc s'adaptava bé al combat civil als segles {{segle|XVI}} i {{segle|XVII}}. A mesura que les espases tallants i estocades d'estil militar van continuar evolucionant per satisfer les necessitats al camp de batalla, l'estoc va continuar evolucionant per satisfer les necessitats del combat civil i el decòrum, i finalment es va tornar més lleugera, més curta i menys incòmoda d'utilitzar. Va ser llavors quan l'estoc va començar a donar pas a la [[colichemarde]], que més tard va ser reemplaçada per l'[[Espasí (arma)|espasí]] que més tard va ser reemplaçada per l'[[espasa (esgrima)|espasa d'esgrima]]. Notablement, hi va haver algunes «espases roberes de guerra» que presentaven un full relativament ample muntat en una empunyadura d'estoc típica durant aquesta època. Aquestes espases híbrides es van usar a l'exèrcit o fins i tot al camp de batalla. [[Gustau II Adolf]] portava una espasa que es va fer servir en la [[Guerra dels Trenta Anys]] i és un exemple típic de l′«estoc de guerra».
Per a l'any 1715, l'estoc havia estat reemplaçat en gran
{{VT|Història de l'espasa}}
Línia 28:
== Parts de l'espasa ==
=== Empunyadura ===
Les espases roberes sovint tenen empunyadures complexes i àmplies dissenyades per protegir la mà que empunya l'espasa. Els anells s'estenen cap endavant des del travesser. En algunes mostres posteriors, els anells estan coberts amb plaques de metall, i de vegades es van convertir en les empunyadures de copa de molts estocs posteriors. Tot just hi va haver mostres que presentessin plaques que cobrissin els anells abans del {{segle|XVII||s}}. Moltes empunyadures inclouen un arc de artells que s'estén cap avall des del travesser que protegeix l'empunyadura, que generalment era de fusta embolicada amb corda, cuir o filferro. Un gran [[Empunyadura#Pom|pom]] (sovint decorat) assegura l'empunyadura a l'arma i proporciona una mica de pes per equilibrar la fulla llarga.
Linha 56 ⟶ 55:
L'escola espanyola d'esgrima amb estoc es denomina [[Verdadera Destresa|veritable destresa]], fundada sobre les bases teòriques establertes per [[Jerónimo Sánchez de Carranza]] a la seva obra ''De la Filosofía de las Armas y de su Destreza y la Aggression y Defensa Cristiana'', publicada en 1569. Aquests principis van ser recollits i perfeccionats per [[Luis Pacheco de Narváez]], mestre d'armes de [[Felip IV d'Espanya|Felip IV]], que va publicar fins a onze tractats d'esgrima, sent els més importants ''Libro de las grandezas de la espada'' (1600), ''Cien conclusiones sobre las armas'' (1608) i ''Nueva Ciencia y Filosofía de la destreza de las armas'' (1632).
== Escoles històriques d'esgrima d'estoc ==
=== Itàlia ===
* [[Achille Marozzo]], ''Opera Nova Chiamata Duello, O Vero Fiore dell'Armi de Singulari Abattimenti Offensivi, & Diffensivi''{{spaced ndash}}1536
* [[Angelo Viggiani]] dal Montone, ''Trattato dello Schermo''{{spaced ndash}}1575
* [[Anonimo Bolognese]], L'Arte della Spada (M-345/M-346 Manuscrits){{spaced ndash}}(principis o mitjans del segle XVI)<ref>Rubboli and Cesari (2005) date this work to 1500–1525. Leoni and Reich of the Order of the Seven Hearts</ref><ref>{{cite web|url=http://www.salvatorfabris.com/ |title=Salvatorfabris.com |publisher=Salvatorfabris.com |access-date=2013-01-13}}</ref> datat "al voltant de 1550"<ref>{{Cite web|url=http://www.salvatorfabris.com/BologneseIntroduction.pdf|archiveurl=https://web.archive.org/web/20110928060939/http://www.salvatorfabris.com/BologneseIntroduction.pdf|url-status=dead|title=2006 class handout|archivedate=September 28, 2011|accessdate=de maig 12, 2024|archive-url=https://web.archive.org/web/20110928060939/http://www.salvatorfabris.com/BologneseIntroduction.pdf|archive-date=de setembre 28, 2011}}</ref><ref>{{Cite web|url=http://www.chicagoswordplayguild.com/c/theTradition/BologneseSwordsmanship.asp|archiveurl=https://web.archive.org/web/20100330045310/http://www.chicagoswordplayguild.com/c/theTradition/BologneseSwordsmanship.asp|url-status=dead|title=Chicagoswordplayguild.com|archivedate=March 30, 2010|accessdate=de maig 12, 2024|archive-url=https://web.archive.org/web/20100330045310/http://www.chicagoswordplayguild.com/c/theTradition/BologneseSwordsmanship.asp|archive-date=de març 30, 2010}}</ref>
* [[Antonio Manciolino]], ''Opera Nova per Imparare a Combattere, & Schermire d'ogni sorte Armi''{{spaced ndash}}1531
* Bondi di Mazo, ''La Spada Maestra''{{spaced ndash}}1696
* [[Camillo Agrippa]], ''Trattato di Scientia d'Arme con un Dialogo di Filosofia''{{spaced ndash}}1553
* [[Francesco Alfieri]], ''La Scherma di Francesco Alfieri''{{spaced ndash}}1640
* Francesco Antonio Marcelli, ''Regole della Scherma''{{spaced ndash}}1686
* [[Giacomo di Grassi]], ''Ragion di Adoprar Sicuramente l'Arme si da Offesa, come da Difesa''{{spaced ndash}}1570
* [[Giovanni dall'Agocchie]], ''Dell'Arte di Scrimia''{{spaced ndash}}1572
* Giuseppe Morsicato Pallavicini, ''La Scherma Illustrata''{{spaced ndash}}1670
* Marco Docciolini, ''Trattato in Materia di Scherma''{{spaced ndash}}1601
* [[Nicoletto Giganti]], ''Scola overo Teatro''{{spaced ndash}}1606
* [[Ridolfo Capo Ferro]], ''Gran Simulacro dell'Arte e dell'Uso della Scherma''{{spaced ndash}}1610
* [[Salvator Fabris]], ''De lo Schermo ovvero Scienza d'Armi''{{spaced ndash}}1606
=== Espanya ===
* [[Girard Thibault]], ''Academie de l'Espee, ou se demonstrant par Reigles mathematiques, sur le fondement Cercle Mysterieux'' (1630)
* [[Jerónimo Sánchez de Carranza]], ''De la Filosofía de las Armas'' (1569)
* [[Luis Pacheco de Narváez]], ''[[Libro de las grandezas de la espada|Libro de las Grandezas de la Espada]]'' (1599)
=== França ===
* André Desbordes, ''Discours de la théorie et de la pratique de l'excellence des armes'' (1610)
* Charles Besnard, ''Le maistre d'arme liberal'' (1653)
* [[François Dancie]], ''Discours des armes et methode pour bien tirer de l'espée et poignard'' ({{Circa|1610}}) i ''L'Espee de combat'' (1623)
=== Anglaterra ===
* [[Joseph Swetnam]], ''The Schoole of the Noble and Worthy Science of Defence'' (1617)
* ''The Pallas Armata'' (1639)
* [[Vincentio Saviolo]], ''His Practise'' 1595
=== Alemanya ===
* Jakob Sutor, ''Künstliches Fechtbuch'' (1612)
* [[Joachim Meyer]], ''Thorough Descriptions of the free Knightly and Noble Art of Fencing'' (1570)
* [[Johannes Georgius Bruchius]] (1671)
* [[Paulus Hector Mair]], ''Opus Amplissimum de Arte Athletica'' (1542)
=== La tradició d'esgrima clàssica ===
Les escoles d'[[esgrima clàssica]] afirmen haver heretat aspectes de les formes de estoc en els seus sistemes. El 1885, l'estudiós d'esgrima Egerton Castle va escriure "hi ha pocs dubtes que el sistema francès d'esgrima es pot remuntar, al seu origen, a l'antiga esgrima italiana; l'escola italiana moderna deriva, per descomptat, de manera ininterrompuda de la mateixa font." Castle va continuar assenyalant que "els italians han conservat la forma de l'estoc, amb copa, pas d'ane i quillons, però amb una esvelta fulla quadrangular."<ref>{{cite book |first=Egerton |last=Castle |title=Schools and Masters of Fence: From the Middle Ages to the Eighteenth Century. |location=[[London]] |publisher=[[George Bell & Sons]] |year=1885 |pages=iv, 257 |url=https://archive.org/details/schoolsandmaste00castgoog|quote=Schools and Masters of Fence. }}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Per a més informació ==
* {{cite book |first=Jared |last=Kirby |title=Italian Rapier Combat: Ridolfo Capo Ferro |publisher=Greenhill Books |year=2004 |isbn=978-1-85367-580-5 |url=https://books.google.com/books?id=NE-UHgAACAAJ&q=Italian+Rapier+Combat:+Ridolfo+Capo+Ferro}}
Linha 64 ⟶ 106:
* Leoni, Tom. ''The Art of Dueling: 17th Century Rapier as Taught by Salvatore Fabris''. Highland Village, TX: [[Brian R. Price#Writing, editing and publishing|The Chivalry Bookshelf]], 2005. {{ISBN|978-1-891448-23-2}}
* {{cite book |first=Eric |last=Valentine |title=Rapiers: An Illustrated Reference Guide to the Rapiers of the 16th and 17th Centuries, and their Companions |publisher=Lionel Leventhal- Arms and Armour Press |year=1968}}
* {{cite book |first=William E |last=Wilson |title=Arte of Defence: An Introduction to the Use of the Rapier |url=https://archive.org/details/artegladiatoriad0000vadi |publisher=Highland Village, TX: The Chivalry Bookshelf |year=2002 |isbn=978-1-891448-18-8 }}
* {{cite book |first=Guy |last=Windsor |title=Duellists Companion: A Training Manual for 17th Century Italian Rapier |publisher=Highland Village, TX: The Chivalry Bookshelf |year=2006 |isbn=978-1-891448-32-4 |url=https://books.google.com/books?id=8vXoAAAACAAJ&q=Duellists+Companion:+A+Training+Manual+for+17th+Century+Italian+Rapier}}
| |||