Esclavitud: diferència entre les revisions

* La noció d'esclavitud o servitud sovint és utilitzada com argument polític o ideològic: noció anticapitalista d'[[esclavitud del salari]], noció lliberal d'esclavitud fiscal,<ref>E.G. Machan, R. Tibor, "Tax Slavery", [[Ludwig von Mises Institute]], 2000, {{ref-web|url=http://www.mises.org/story/410|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->|consulta=2011-03-14|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20061002050054/http://mises.org/story/410|arxiudata=2006-10-02}}</ref> raonaments de pacifistes i de lliberals (pacifistes o no) que assimilen el [[servei militar]] a una forma d'esclavatge, noció d'esclavitud animal.<ref>Spiegel, Marjorie, ''The Dreaded Comparison: Human and Animal Slavery'', Mirror Books, New York, 1996</ref>

[[Fitxer:Cicatrices de flagellation sur un esclave.jpg|miniatura|Peter, un esclau de [[MississipíMississipi]], 1863. Les cicatrius són resultat dels assots del seu capatàs. Va estar dos mesos recuperant-se de la pallissa.]]

L'esclavitud als Estats Units es refereix a la institució legal que va existir als [[Estats Units d'Amèrica]] durant els segles  {{Romanes|XVIII}} i {{Romanes|XIX}}. L'esclavitud va ser practicada a l'[[Amèrica britànica]] des del principi de l'era colonial, i va ser fermament establerta quan es va signar la [[Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica]]. Després d'això, va existir una expansió gradual de l'[[abolicionisme]] en el Nord, mentre la ràpida expansió de la indústria del [[cotó]] des de l'any 1800 va causar al Sud aferrar-se fortament a l'esclavitud, i intentar expandir-la als nous territoris occidentals del país. Així, l'esclavitud va polaritzar la nació en estats esclavistes i estats lliures mitjançant la [[línia Mason-Dixon]], que separava a [[Maryland]] (esclavista) i [[Pennsilvània]] (lliure).

L'explotació del cos de les dones per les funcions reproductives o de plaer és recurrent en relació a l'esclavitud. Hi ha escrits mitològics antics que indiquen el caràcter comú de l'[[esclavisme sexual]] a l'antiguitat. El [[cicle èpic]] esmenta molts exemples d'aquesta forma d'esclavatge; inclou la sort reservada pels [[grecs homèrics|aqueus]] a les dones de [[Troia]] després de la presa dde l'[[Àsia Menor]]. L'esclavitud sexual és molt estesa al món antic, sia per la [[prostitució]]<ref>Jean Andreau, Raymond Descat, ''Esclave en Grèce et à Rome'', Hachette, 2006, p. 165.</ref> però sobretot per les relacions sexuals entre amos i esclaus dels dos sexes; els testimonis indiquen que aquests eren normal a Roma.<ref>Andreau, Descat, op. cit., p. 174.</ref>

Al món àrab, l'explotació sexual constiuteixconstitueix, per Gordon Murray, "la raó més important per a obtenir esclaves".<ref>Gordon Murray, ''L'Esclavage dans le monde arabe'', op. cit., 1987, p. 84. veure sobretot el capítol 4, « Esclavage et sexualité dans le monde arabe », p. 84-107.</ref> L'estatut de concubina també és reservat únicament a les esclaves;<ref>Murray, op. cit., p. 85.</ref> en cas de tenir infants, aquests eren protegits de la venda i es podien alliberar.<ref>Murray, op. cit., p. 92.</ref> A les cases més importants, la vigilància de les dones dels harems està confiada a un o diversos [[eunuc]]s, que constitueixen una altra encarnació del poder d'acord amb l'amo sobre les funcions de reproducció de les esclaves. A l'[[Imperi safàvida]] els eunucs van arribar a ser molt influents políticament.<ref>Murray, op. cit., p. 94.</ref> Els harems i el concubinatge són dos elements fonamentals de la societat patriaracal.

En el món cristià no existeix el concubinatge, però l'explotació sexual dels esclaus de les colònies americanes era freqüent. Això es veu en l'alt nombre de [[mestissos]] que fins i tot va obligar a les autoritats a legislar sobre la temàtica.

* [[Isop]] va ser un escriptor de faules grec que va viure al {{segle |VII aC|-}}, es conta que Isop va ser esclau d'un tal Jadmó o Jantó de Samos, que li va donar la llibertat. A causa de la seva gran reputació pel seu talent per al apoleg, [[Cresos]] liel va cridar a la seva cort, li va satisfer de favors i li va enviar després a consultar a l'[[oracle de Delfos]], a oferir sacrificis en el seu nom, i a distribuir recompenses entre els habitants d'aquella ciutat. Irritat pels fraus i la cobdícia d'aquell poble de sacerdots, Isop els va dirigir els seus sarcasmes i, limitant-se a oferir als déus els sacrificis manats per Cresos, va retornar a aquest príncep les riqueses destinades als habitants de [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. Aquests, per a venjar-se, van amagar entre els equipatges d'Isop uneixi una copa d'or consagrada a [[Apol·lo]], el van acusar de robatori sacrílegi li van precipitar des de l'alt de la roca Hiampa. Posteriorment es van penedir, i van oferir satisfaccions i una indemnització als descendents d'Isop que es presentessin a exigir-la; el qual va acudir un ric comerciant de Samos anomenat Jadmó, descendent d'aquell a qui Isop pertanyés quan va ser esclau.

* [[Epictet de Hieràpolis]] fou un filòsof grec. Va néixer l'any [[55]] a [[Hieràpolis de Frígia]] (actualment [[Pamukkale]], al sud-oest de [[Turquia]]), a uns 6 km. al nord de [[Laodicea d'Arcàdia|Laodicea]]. Va arribar, encara nen, a [[Roma]] com esclau del [[llibert]] [[Epafrodit (llibert de Neró)|Epafrodit]], que també fou esclau de l'emperador [[Neró]]. Epafrodit va ser el responsable que Epictet estudiés amb el filòsof [[estoic]] [[Musoni Rufo]]. Epictet va ser manumès als voltants de l'any [[93]]. Fou exiliat per l'emperador [[Domicià]] amb la resta de filòsofs que residien a Roma. Va establir-se a [[Nicòpolis de l'Epir|Nicòpolis]], al nord-est de [[Antiga Grècia|Grècia]], on va fundar la seva escola. En ella es van formar nombrosos patricis romans, com [[Flavi Arrià]], respectat historiador sota [[AdriàHadrià]], que va conservar el text de les ensenyances del seu mestre. La fama d'Epictet va ser gran i segons [[Orígenes|Orígens]], va tenir en vida més respecte del que havia gaudit Plató.

* [[Kunta Kinte]] és el personatge central de la novel·la ''Arrels'' d'[[Alex Haley]], i de la sèrie de televisió del mateix nom. La novel·la està basada en un altre llibre anomenat ''L'africà'' de [[Courlande Harold]]. Kunta Kinte era un [[mandinga]]. Kunta va ser capturat i portat com esclau a [[Annapolis (Maryland)|Annapolis]], en l'estat de [[Maryland]] ([[Estats Units]]) i després venut a una altra plantació a [[Virgínia]].

* {{ref-llibre|cognom=de Albuquerque |cognom2=Madeira Santos |nom=Luís |nom2=Maria Emília |títol=História Geral de Cabo Verde |volum=vol.1 |lloc=Lisboa |editorial=Centro de Estudos de História e Cartografia Antiga, Instituto de Investigação Científica Tropical |any=1991 |isbn=972-672-537-2 |url=http://memoria-africa.ua.pt/Library/ShowImage.aspx?q=/HistoriaCV/HGCV-V1&p=22 |llengua=portuguès |ref=harv}}

* {{ref-llibre|cognom=Delacampagne |nom=Christian |títol=Une histoire de l'esclavage |llengua=francès |editorial=Références |data=2002 |isbn=2253905933 |ref=harv}}