Esclavitud: diferència entre les revisions

* La noció d'esclavitud o servitud sovint és utilitzada com argument polític o ideològic: noció anticapitalista d'[[esclavitud del salari]], noció lliberal d'esclavitud fiscal,<ref>E.G. Machan, R. Tibor, "Tax Slavery", [[Ludwig von Mises Institute]], 2000, {{ref-web|url=http://www.mises.org/story/410|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->|consulta=2011-03-14|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20061002050054/http://mises.org/story/410|arxiudata=2006-10-02}}</ref> raonaments de pacifistes i de lliberals (pacifistes o no) que assimilen el [[servei militar]] a una forma d'esclavatge, noció d'esclavitud animal.<ref>Spiegel, Marjorie, ''The Dreaded Comparison: Human and Animal Slavery'', Mirror Books, New York, 1996</ref>

[[Fitxer:Cicatrices de flagellation sur un esclave.jpg|miniatura|Peter, un esclau de [[MississipíMississipi]], 1863. Les cicatrius són resultat dels assots del seu capatàs. Va estar dos mesos recuperant-se de la pallissa.]]

L'esclavitud als Estats Units es refereix a la institució legal que va existir als [[Estats Units d'Amèrica]] durant els segles  {{Romanes|XVIII}} i {{Romanes|XIX}}. L'esclavitud va ser practicada a l'[[Amèrica britànica]] des del principi de l'era colonial, i va ser fermament establerta quan es va signar la [[Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica]]. Després d'això, va existir una expansió gradual de l'[[abolicionisme]] en el Nord, mentre la ràpida expansió de la indústria del [[cotó]] des de l'any 1800 va causar al Sud aferrar-se fortament a l'esclavitud, i intentar expandir-la als nous territoris occidentals del país. Així, l'esclavitud va polaritzar la nació en estats esclavistes i estats lliures mitjançant la [[línia Mason-Dixon]], que separava a [[Maryland]] (esclavista) i [[Pennsilvània]] (lliure).

El [[1444]] es va obrir a [[Lagos (Portugal)|Lagos]], a la costa de l'[[Algarve]] el primer mercat d'esclaus d'Europa<ref>(en castellà) Luis Arranz Márquez, ''[http://books.google.cat/books?id=YerxcpDT_vsC&pg=PA86&dq=1444+guinea&hl=ca&ei=ug8mTfnQEMHpOdrasZUD&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC4Q6AEwAQ#v=onepage&q=1444%20guinea&f=false Cristóbal Colón: misterio y grandeza]'', p.86</ref> de resultes d'una expedició de sis [[caravel·la|caravel·les]] cap a Guinea, que no va arribar al seu objectiu però que pel camí va capturar nombrosos negres.<ref>(en anglès){{ref-llibre |nom=Dionysius |cognom=Lardner, ''[|títol=The history of maritime and inland discovery |llengua=anglès |pàgines=357 |url=http://books.google.cat/books?id=EL8UAAAAQAAJ&pg=PA357&dq=discovery+1444+guinea&hl=ca&ei=DBAmTcjxIo7tOYX6hOcC&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEgQ6AEwBg#v=onepage&q&f=false The}}</ref> historyEl of[[18 maritimede andjuny]] inlandde discovery[[1452]], el [[Papa Nicolau V]] va publicar la [[butlla]] que ''[[Dum diversas]]'' que autoritzava el [[comerç d'esclaus]] a l'[[Àfrica Occidental]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Love |nom=David A. |data=16 juny 2007 |titol=The Color of Law On the Pope, pPaternalism and Purifying the Savages |url=https://web.357archive.org/web/20070929083048/http://www.zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=30&ItemID=13079 |llengua=anglès}}</ref> i autoritzava als portuguesos a conquerir els [[Sarraí|sarraïns]] i els [[pagà|pagans]] i a consignar-los a l'esclavitud.<ref>{{ref-llibre |cognom=Davenport |nom=Frances Gardiner |cognom2=Paullin |nom2=Charles Oscar |data=1917 |títol=European Treaties Bearing on the History of the United States and Its Dependencies to 1684 |editorial=Carnegie Institution of Washington |pàgines=12 |llengua=anglès}}</ref> El Papa [[Calixt III]] va reiterà la butlla el [[1456]].

L'esclavatge va ser un element imprescindible en l'explotació de l'Amèrica colonial. Les '''societats esclavistes''' foren un conjunt social de persones que tenien com a objecte la compra i venda de persones. El continent amèrica va quedar relativament despoblat per les epidèmies portades pels europeus. Portuguesos, espanyols,<ref name=eia>[http://books.google.cat/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'''asiento de negros de 1713''].</ref> francesos<ref>{{ref-llibre|cognom=Rodriguez |nom=Junius P. |títol=Slavery in the United States |url=http://books.google.cat/books?id=4X44KbDBl9gC&pg=RA1-PA12&dq=1717+slave+louisiana&hl=ca&sa=X&ei=jNjkUZrYN42h7Aak64CIBA&ved=0CGUQ6AEwBw#v=onepage&q=1717%20slave%20louisiana&f=false |llengua=anglès|editorial=[[ABC-CLIO]] |data=2007 |pàgines=12 |isbn=1851095446}}</ref> i anglesos<ref name=eia/> van aprofitar el tràfic d'esclaus africans que ja existia per portar milers de treballadors forçats a les colònies. Allà eren intercanviats per productes colonials que eren portats als països europeus. Els esclaus que eren capaços de suportar les condicions dels vaixells en els quals eren transportats, un cop a Amèrica, eren posats a treballar a les plantacions de productes colonials sota unes condicions inhumanes.

L'explotació del cos de les dones per les funcions reproductives o de plaer és recurrent en relació a l'esclavitud. Hi ha escrits mitològics antics que indiquen el caràcter comú de l'[[esclavisme sexual]] a l'antiguitat. El [[cicle èpic]] esmenta molts exemples d'aquesta forma d'esclavatge; inclou la sort reservada pels [[grecs homèrics|aqueus]] a les dones de [[Troia]] després de la presa dde l'[[Àsia Menor]]. L'esclavitud sexual és molt estesa al món antic, sia per la [[prostitució]]<ref>Jean Andreau, Raymond Descat, ''Esclave en Grèce et à Rome'', Hachette, 2006, p. 165.</ref> però sobretot per les relacions sexuals entre amos i esclaus dels dos sexes; els testimonis indiquen que aquests eren normal a Roma.<ref>Andreau, Descat, op. cit., p. 174.</ref>

Al món àrab, l'explotació sexual constiuteixconstitueix, per Gordon Murray, "la raó més important per a obtenir esclaves".<ref>Gordon Murray, ''L'Esclavage dans le monde arabe'', op. cit., 1987, p. 84. veure sobretot el capítol 4, « Esclavage et sexualité dans le monde arabe », p. 84-107.</ref> L'estatut de concubina també és reservat únicament a les esclaves;<ref>Murray, op. cit., p. 85.</ref> en cas de tenir infants, aquests eren protegits de la venda i es podien alliberar.<ref>Murray, op. cit., p. 92.</ref> A les cases més importants, la vigilància de les dones dels harems està confiada a un o diversos [[eunuc]]s, que constitueixen una altra encarnació del poder d'acord amb l'amo sobre les funcions de reproducció de les esclaves. A l'[[Imperi safàvida]] els eunucs van arribar a ser molt influents políticament.<ref>Murray, op. cit., p. 94.</ref> Els harems i el concubinatge són dos elements fonamentals de la societat patriaracal.

En el món cristià no existeix el concubinatge, però l'explotació sexual dels esclaus de les colònies americanes era freqüent. Això es veu en l'alt nombre de [[mestissos]] que fins i tot va obligar a les autoritats a legislar sobre la temàtica.

La qüestió sobre la rendibilitat de l'esclavitud comença al {{segle|XVIII|s}} amb el pensament econòmic preclàssic i clàssic. Argumentant que és millor el treball lliure, els [[fisiocràcia|fisiòcrates]] i [[Adam Smith]] van contestar el valor econòmic de l'esclavitud. Es troba traces d'aquesta argumentació entre alguns pensadors de les Llums i, més tard, en el si dels anti-esclavistesantiesclavistes. El fisiòcrata [[Dupont de Nemours]] resumeix un conjunt d'arguments que diuen que l'esclavitud no és rendible:" ''l'arithmétique politique commence à prouver [...] que des ouvriers libres ne coûteraient pas plus, seraient plus heureux, n'exposeraient point aux mêmes dangers et feraient le double de l'ouvrage'' ".<ref>''Les Éphémérides du citoyen'', 1771, VI, pp. 245-246.</ref> Segons aquest punt de vista, la productivitat depèn de l'interès del treballador lliure pel seu treball i per l'absència de control. Segons Smith, el salari reemplaça i supera els costos de compra i manteniment dels esclaus.<ref>Voir Adam Smith, « [[s:Recherche sur la nature et les causes de la richesse des nations - Livre I, Chapitre 8|Des salaires du travail]] », dans ''Recherche sur la nature et les causes de la richesse des nations'' - Livre I, Chapitre 8.</ref>

* [[Isop]] va ser un escriptor de faules grec que va viure al {{segle |VII aC|-}}, es conta que Isop va ser esclau d'un tal Jadmó o Jantó de Samos, que li va donar la llibertat. A causa de la seva gran reputació pel seu talent per al apoleg, [[Cresos]] liel va cridar a la seva cort, li va satisfer de favors i li va enviar després a consultar a l'[[oracle de Delfos]], a oferir sacrificis en el seu nom, i a distribuir recompenses entre els habitants d'aquella ciutat. Irritat pels fraus i la cobdícia d'aquell poble de sacerdots, Isop els va dirigir els seus sarcasmes i, limitant-se a oferir als déus els sacrificis manats per Cresos, va retornar a aquest príncep les riqueses destinades als habitants de [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. Aquests, per a venjar-se, van amagar entre els equipatges d'Isop uneixi una copa d'or consagrada a [[Apol·lo]], el van acusar de robatori sacrílegi li van precipitar des de l'alt de la roca Hiampa. Posteriorment es van penedir, i van oferir satisfaccions i una indemnització als descendents d'Isop que es presentessin a exigir-la; el qual va acudir un ric comerciant de Samos anomenat Jadmó, descendent d'aquell a qui Isop pertanyés quan va ser esclau.

* [[Epictet de Hieràpolis]] fou un filòsof grec. Va néixer l'any [[55]] a [[Hieràpolis de Frígia]] (actualment [[Pamukkale]], al sud-oest de [[Turquia]]), a uns 6 km. al nord de [[Laodicea d'Arcàdia|Laodicea]]. Va arribar, encara nen, a [[Roma]] com esclau del [[llibert]] [[Epafrodit (llibert de Neró)|Epafrodit]], que també fou esclau de l'emperador [[Neró]]. Epafrodit va ser el responsable que Epictet estudiés amb el filòsof [[estoic]] [[Musoni Rufo]]. Epictet va ser manumès als voltants de l'any [[93]]. Fou exiliat per l'emperador [[Domicià]] amb la resta de filòsofs que residien a Roma. Va establir-se a [[Nicòpolis de l'Epir|Nicòpolis]], al nord-est de [[Antiga Grècia|Grècia]], on va fundar la seva escola. En ella es van formar nombrosos patricis romans, com [[Flavi Arrià]], respectat historiador sota [[AdriàHadrià]], que va conservar el text de les ensenyances del seu mestre. La fama d'Epictet va ser gran i segons [[Orígenes|Orígens]], va tenir en vida més respecte del que havia gaudit Plató.

* [[Kunta Kinte]] és el personatge central de la novel·la ''Arrels'' d'[[Alex Haley]], i de la sèrie de televisió del mateix nom. La novel·la està basada en un altre llibre anomenat ''L'africà'' de [[Courlande Harold]]. Kunta Kinte era un [[mandinga]]. Kunta va ser capturat i portat com esclau a [[Annapolis (Maryland)|Annapolis]], en l'estat de [[Maryland]] ([[Estats Units]]) i després venut a una altra plantació a [[Virgínia]].

El moviment abolicionista en el [[Regne Unit]] comença a ser desenvolupat pels [[Societat Religiosa d'Amics|quàquers]] i molt especialment per l'actuació de [[Thomas Clarkson]] qui en 7 anys va recórrer 35.000 milles a cavall per donar a conèixer els horrors de l'esclavisme. El fet que el 1831 es produís en [[Jamaica]] la revolta més important en territori Britànic protagonitzada per 20.000 esclaus alliberats que van cremar més de 100 plantacions, va convèncer el govern britànic de la impossibilitat de mantenir el règim.<ref>[{{Ref-web |url=http://www.nodo50.org/redrentabasica/textos/index.php?x=602 |títol="200 anys de l'abolició de l'esclavitud a la Gran Bretanya: Rebels i radicals, darrere de l'abolició"] |consulta=2010-02-20 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090813163004/http://www.nodo50.org/redrentabasica/textos/index.php?x=602 |arxiudata=2009-08-13 }}</ref>

:{{citar ref|Toward the end of [[1931]], a second novel by Schyler was released. Not as satirical as his first novel, Slaves Today : A Story Of Liberia addressed a shameful topic : domestic slavery in the country. Two years earlier, the League of Nations conducted an investigation into charges brought by J.R.F. Faulkner, head of the People's Party in [[Liberia]]. He charged that the Liberian government sold workers to the Spanish government for fifty dollars a head. The workers were then sent to plantations on the Spanish Island of Fernando Po, located off the coast of [[Nigeria]]. the Firestone Rubber Company was investigated as well, since the company dominated the Liberian economy. A League of Nations commission concluded that Firestone was not guilty of using forced labor but that domestic slavery did exist in [[Liberia]]. ([[Oscar Renal Williams]]). {{P.|54}}}}.<br />{{ouvrage|année=2007|prénom1=Oscar Renal|nom1=Williams|titre=[http://books.google.cat/books?id=VafZRgtfcg4C&lpg=PA54&dq=Slaves%20Today%20%3A%20A%20Story%20of%20Liberia&as_brr=3&pg=PA54#v=onepage&q=&f=false George S. Schuyler: portrait of a Black conservative] : XIX-XXI : 1847-2007|lieu=Tennessee|éditeur=Univ. of Tennessee Press}}.<br />Consulter également. {{ref-web|url =http://muse.jhu.edu/login?uri=/journals/rhetoric_and_public_affairs/v009/9.2putnam.html|títol =Modern Slaves. The Liberian Labor Crisis and the Politics of Race and Class|autor =Putnam, Aric.|any =2006|editor =Michigan State University Press, Rhetoric & Public Affairs, Volume 9, Number 2, Summer 2006|obra =muse.jhu.edu/|consulta ={{Date|3|mars|2010}}|arxiuurl =https://web.archive.org/web/20131230232915/http://muse.jhu.edu/login?uri=%2Fjournals%2Frhetoric_and_public_affairs%2Fv009%2F9.2putnam.html|arxiudata =2013-12-30}}. pp. 235-256.</ref> Avui en dia l'esclavatge persisteix a algunes regions del món, com la [[Península Aràbiga]], el subcontinent indi, [[Níger]], [[Mali]] o [[Mauritània]]. L'[[Organització Mundial del Treball]] (OIT) estima que avui en dia hi ha uns 25 milions de persones que viuen en condicions similars a l'esclavatge. Per a definir-ho s'utilitza el terme "[[esclavitud moderna]]". Segons l'ONU, cada any hi ha dos milions de persones que són reduïts a l'esclavisme.

A [[Mauritània]] tot i la prohibició oficial el [[1981]], l'esclavisme persisteix encara. El 8 d'agost del 2007, el Parlament del país adoptà una llei que criminalitzava l'esclavisme, penat amb deu anys de presó.<ref>''[[Courrier international]]'' du 10 août 2007, [http://www.courrierinternational.com/article.asp?obj_id=76542 « Mauritanie. Une loi contre l'esclavage »] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081216101020/http://www.courrierinternational.com/article.asp?obj_id=76542 |date=2008-12-16 }}</ref>

* {{ref-llibre|cognom=de Albuquerque |cognom2=Madeira Santos |nom=Luís |nom2=Maria Emília |títol=História Geral de Cabo Verde |volum=vol.1 |lloc=Lisboa |editorial=Centro de Estudos de História e Cartografia Antiga, Instituto de Investigação Científica Tropical |any=1991 |isbn=972-672-537-2 |url=http://memoria-africa.ua.pt/Library/ShowImage.aspx?q=/HistoriaCV/HGCV-V1&p=22 |llengua=portuguès |ref=harv}}

* {{ref-llibre|cognom=Delacampagne |nom=Christian |títol=Une histoire de l'esclavage |llengua=francès |editorial=Références |data=2002 |isbn=2253905933 |ref=harv}}