Anschluss: diferència entre les revisions

{{Infotaula esdeveniment}}

[[Fitxer:Deutschesreich1939.png|thumb|350pxminiatura|Extensió del [[Tercer Reich]] abans de la [[Segona Guerra Mundial]]]]

La reunificació dels pobles alemanys en un sol estat fou una constant des de la creació del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], que havia perviscut en diverses fórmules fins al [[1806]]. Fins a la [[Guerra Austroprussiana]] de [[1866]] es creia que la recomposició només la podria liderar [[Àustria]], però la victòria prussiana a la guerra va posar en entreditdubte aquesta teoria. La composició multiètnica de l'[[Imperi austrohongarèsAustrohongarès]] també feia que es rebutgés aquesta possibilitat perquè no renunciarien als territoris no alemanys, i les guerres perdudes van afeblir l'imperi i el va allunyar d'aquest objectiu, i van permetre el lideratge de [[Prússia]] en la [[Confederació d'Alemanya del Nord]], que es convertiria en l'[[imperi Alemany]] el [[1871]], a més de la condició religiosa: mentre Àustria era eminentment [[catòlica]], Prússia era [[protestant]].

Amb la dissolució de l'Imperi austrohongarès pel [[Tractat de Versalles]] el [[1919]], els austríacs germanoparlants haguessin volgut integrar-se en la [[República de Weimar]], però les condicions d'aquest tractat ho impedien perquè [[França]] i el [[Regne Unit]] volien evitar una alemanyaAlemanya massa forta.

Quan el [[Canceller]] Dollfuss va ser assassinat pels nazis austríacs el [[25 de juliol]] de [[1934]], es va desfermar la segona guerra civil en menys d'un any, que va acabar el mes d'agost, quan els dirigents nazis austríacs van marxar a [[Alemanya]] per coordinar les accions, mentre la resta començava a emprar mètodes terroristes contra les institucions (amb el resultat de 800  morts fins al 1938) Schuschnigg, el successor de Dollfuss va prendre mesures dràstiques contra els nazis, com internar-los en [[camps de concentració]], cosa que també va fer amb els socialdemòcrates.

El gener de 1938, Hitler va demanar que esse cessés [[Alfred Jansa]], el cap de l'exèrcit austríac, que estava preparant-se per la defensa contra una invasió alemanya, i [[Kurt Schuschnigg]] va accedir. El [[12 de febrer]] de [[1938]], Hitler es va trobar amb Schuschnigg a Berchtesgaden ([[Baviera]]) i li va demanar que aixequés la prohibició dels partits polítics i reinstal·lés alla llibertat dels partits, alliberés els presoners nazis i que aquests participessin en el govern, si no volia enfrontar-se a una acció militar. Schuschnigg va acceptar les demandes i va anomenar dos nazis, [[Arthur Seyss-Inquart]], com a ministre d'interior i [[Edmund Glaise-Horstenau]] com a ministre sense cartera.

El [[9 de març]], com a última oportunitat per mantenir la independència d'Àustria, Schuschnigg va programar un plebiscit sobre la independència per al [[13 de març]], i per assegurar-se la majoria, es va posar el mínim d'edat en 24  anys, atès que els més joves majoritàriament s'inclinaven per la reunificació i les idees [[nazisme|nazis]]. L'endemà de la convocatòria, [[Adolf Hitler|Hitler]] va deixar clar que no es quedaria de braços plegats, va declarar que hi hauria una tupinada massiva i que [[Alemanya]] no acceptaria el resultat. A més, el ministre de propaganda alemany va informar que hi havia hagut aldarulls i que gran part de la població demanava que l'exèrcit alemany restablís l'ordre. Schuschnigg immediatament va dir que els informes eren mentida, i Hitler va enviar un ultimàtum a Schuschnigg l'11 de març, demanant que es donés el poder al partit nazi austríac o s'envairia Àustria. Abans d'esperar una resposta, Hitler va signar l'ordre d'enviar les tropes. Llavors, Schuschnigg va buscar desesperadament suport internacional per la independència d'[[Àustria]], però veient que ni [[França]] ni el [[Regne Unit]] prendrien cap acció, va dimitir com a canceller, en una intervenció radiofònica en la qual acceptava els canvis i donava el govern als nazinazis per evitar un bany de sang.

El president [[Wilhelm Miklas]] va refusar de nomenar Seyss-Inquart com a canceller i ho va demanar a Michael Skubl i Sigismund Schilhawsky, però els nazis s'havien preparat bé, i en poques hores van prendre control de gran part de [[Viena]], incloent el ministeri d'afers interns (que controlava la policia). Com que Miklas refusava nomenar Seyss-Inquart, aquest no podia enviar un telegrama demanant al govern alemany l'enviament de tropes per restablir l'ordre, i Hitler estava furiós. A les 10 de la nit, després d'haver signat l'ordre d'invasió, [[Hermann Göring]] i Hitler van deixar d'esperar i van publicar un telegrama fals en el qual el govern austríac demanava l'entrada de les tropes. A mitjanit, després que tots els edificis importants de Viena havien estat presos pels nazis i els polítics importants, com Richard Schmitz, Leopold Figl, Friedrich Hillegeist i Franz Olah havien estat detinguts per les [[Schutzstaffel|SS]] enviades per [[Heinrich Himmler]], Miklas va anomenar Seyss-Inquart com a Canceller.

[[Fitxer:Stimmzettel-Anschluss.jpg|thumb|dreta|280pxminiatura|Papereta en blanc del plebiscit del 10 d'abril de 1938: està escrit: ''«Esteu d'acord amb la reunificació d'Àustria amb el Reich alemany que es va decretar el 13 de març de 1938 i votar per al partit del nostre líder Adolf Hitler?»'' . El cercle gran està marcat SÍ, el petit NO.]]

Hitler va arribar en cotxe a [[Braunau am Inn]], la seva ciutat natal, la mateixa tarda, i va rebre una calorosa benvinguda, i tot seguit va recórrer Àustria en una ruta triomfal, que va culminar en una rebuda de 200.000  persones a la 'Heldemplatz' (Plaça dels Herois) de [[Viena]], per escoltar el seu discurs de proclamació de l''''Anschluss'''.