Anschluss: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Deutschesreich1939.png|thumb|350pxminiatura|Extensió del [[Tercer Reich]] abans de la [[Segona Guerra Mundial]]]]

La reunificació dels pobles alemanys en un sol estat fou una constant des de la creació del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], que havia perviscut en diverses fórmules fins al [[1806]]. Fins a la [[Guerra Austroprussiana]] de [[1866]] es creia que la recomposició només la podria liderar [[Àustria]], però la victòria prussiana a la guerra va posar en entreditdubte aquesta teoria. La composició multiètnica de l'[[Imperi austrohongarèsAustrohongarès]] també feia que es rebutgés aquesta possibilitat perquè no renunciarien als territoris no alemanys, i les guerres perdudes van afeblir l'imperi i el va allunyar d'aquest objectiu, i van permetre el lideratge de [[Prússia]] en la [[Confederació d'Alemanya del Nord]], que es convertiria en l'[[imperi Alemany]] el [[1871]], a més de la condició religiosa: mentre Àustria era eminentment [[catòlica]], Prússia era [[protestant]].

Amb la dissolució de l'Imperi austrohongarès pel [[Tractat de Versalles]] el [[1919]], els austríacs germanoparlants haguessin volgut integrar-se en la [[República de Weimar]], però les condicions d'aquest tractat ho impedien perquè [[França]] i el [[Regne Unit]] volien evitar una alemanyaAlemanya massa forta.

A principis dels anys 1930, el suport a Àustria per la unió amb la República de Weimar era molt important, i els governs van mirar d'establir acords duaners el 1931, però l'ascens al poder de [[Adolf Hitler|Hitler]] va refredar les intencions austríaques. Hitler (austríac de naixement) va prometre un nou imperi (Reich) que reunís tots els pobles alemanys, per la força, si calia.

Àustria va patir la crisi econòmica com la resta dels seus veïns. La primera república, dominada pel partit socialcristià (CS) des dels anys 1920 es va desintegrar el 1933, amb la dissolució del parlament i la prohibició dels nacional socialistes austríacs, fins a arribar a la guerra civil el febrer i la prohibició delde tots els partits a excepció del CS i va evolucionar fins a transformar-se en un pseudofeixisme, on el CS i els paramilitars del [[Heimwehr]] dominaven l'estat que ja no tenia llibertat de premsa, i el Canceller governava per decret. El predomini del catolicisme va fer que [[Engelbert Dollfuss]] i el seu successor [[Kurt Schuschnigg]] s'inspiressin en el feixisme [[Itàlia|italià]] de [[Benito Mussolini]], qui els va donar suport fins que va necessitar el suport alemany a [[Etiòpia]] i l'establiment de l'[[Potències de l'Eix|Eix]].

Quan el [[Canceller]] Dollfuss va ser assassinat pels nazis austríacs el [[25 de juliol]] de [[1934]], es va desfermar la segona guerra civil en menys d'un any, que va acabar el mes d'agost, quan els dirigents nazis austríacs van marxar a [[Alemanya]] per coordinar les accions, mentre la resta començava a emprar mètodes terroristes contra les institucions (amb el resultat de 800  morts fins al 1938) Schuschnigg, el successor de Dollfuss va prendre mesures dràstiques contra els nazis, com internar-los en [[camps de concentració]], cosa que també va fer amb els socialdemòcrates.

A principis de [[1938]], [[Adolf Hitler|Hitler]] ja havia consolidat el seu poder al front del [[Tercer Reich]] i estava preparat per acomplir la reunificació.

El gener de 1938, Hitler va demanar que esse cessés [[Alfred Jansa]], el cap de l'exèrcit austríac, que estava preparant-se per la defensa contra una invasió alemanya, i [[Kurt Schuschnigg]] va accedir. El [[12 de febrer]] de [[1938]], Hitler es va trobar amb Schuschnigg a Berchtesgaden ([[Baviera]]) i li va demanar que aixequés la prohibició dels partits polítics i reinstal·lés alla llibertat dels partits, alliberés els presoners nazis i que aquests participéssinparticipessin en el govern, si no volia enfrontar-se a una acció militar. Schuschnigg va acceptar les demandes i va anomenar dos nazis, [[Arthur Seyss-Inquart]], com a ministre d'interior i [[Edmund Glaise-Horstenau]] com a ministre sense cartera.

Els nous ministres van treballar per manllevar l'autoritat de Schuschnigg, i aquest va reacionarreaccionar usant el patriotisme i mirant de recollir el màxim suport popular. Per primer cop després de la primera guerra civil, els socialistes i comunistes podien aparèixer en públic, i li van oferir el seu suport.

El [[9 de març]], com a última oportunitat per mantenir la independència d'Àustria, Schuschnigg va programar un plebiscit sobre la independència per al [[13 de març]], i per assegurar-se la majoria, es va posar el mínim d'edat per en 24  anys, atès que els més joves majoritàriament s'inclinaven per la reunificació i les idees [[nazisme|nazis]]. L'endemà de la convocatòria, [[Adolf Hitler|Hitler]] va deixar clar que no es quedaria de braços plegats, va declarar que hi hauria una tupinada massiva i que [[Alemanya]] no acceptaria el resultat. A més, el ministre de propaganda alemany va informar que hi havia hagut aldaullsaldarulls i que gran part de la població demanava que l'exèrcit alemany restablís l'ordre. Schuschnigg immediatament va dir que els informes eren mentida, i Hitler va enviar un ultimàtum a Schuschnigg l'11 de març, demanant que es donés el poder al partit nazi austríac o s'envairia Àustria. Abans d'esperar una resposta, Hitler va signar l'ordre d'enviar les tropes. Llavors, Schuschnigg va buscar desesperadament suport internacional per la independència d'[[Àustria]], però veient que ni [[França]] ni el [[Regne Unit]] prendrien cap acció, va dimitir com a canceller, en una intervenció radiofònica en la qual acceptava els canvis i donava el govern als nazinazis per evitar un bany de sang.

El president [[Wilhelm Miklas]] va refusar de nomenar Seyss-Inquart com a canceller i ho va demanar a Michael Skubl i Sigismund Schilhawsky, però els nazis s'havien preparat bé, i en poques hores van prendre control de gran part de [[Viena]], incloent el ministeri d'afers interns (que controlava la policia). Com que Miklas refusava nomenar Seyss-Inquart, aquest no podia enviar un telegrama demanant al govern alemany l'enviament de tropes per restablir l'ordre, i Hitler estava furiós. A les 10 de la nit, després d'haver signat l'ordre d'invasió, [[Hermann Göring]] i Hitler van deixar d'esperar i van publicar un telegrama fals en el qual el govern austríac demanava l'entrada de les tropes. A mitjanit, després que tots els edificis importants de Viena havien estat presos pels nazis i els polítics importants, com Richard Schmitz, Leopold Figl, Friedrich Hillegeist i Franz Olah havien estat detinguts per les [[Schutzstaffel|SS]] enviades per [[Heinrich Himmler]], Miklas va anomenar Seyss-Inquart com a Canceller.