Gottfried Wilhelm Leibniz: diferència entre les revisions

L'essència ontològica d'una mònada és la seva simplicitat irreductible. A diferència dels àtoms, les mònades no tenen caràcter material o espacial. També difereixen dels àtoms per la seva independència mútua completa, de manera que les interaccions entre les mònades són només aparents. En canvi, en virtut del principi de l'harmonia preestablerta, cada mònada segueix una sèrie preprogramada "d'instruccions" que li és propi, de manera que una mònada "sap" què fer en cada moment. (Aquestes "instruccions" poden ser vistes com a anàlegs de les lleis científiques que regeixen les partícules subatòmiques.) En virtut d'aquestes instruccions intrínseques, cada mònada és com un petit mirall de l'universUnivers. Les mònades no han de ser per força "petites", per exemple, cada ésser humà és una mònada, en aquest cas el lliure albir és problemàtic. Déu, també és una mònada, i l'existència de Déu es pot inferir de l'harmonia que preval entre totes les altres mònades, Déu vol l'harmonia preestablerta.

Leibniz creia que granla partmajoria deldels procésraonaments de raonament humàhumans es potpoden reduir a una espèciemena de càlcul, i que aquests càlculs podrien resoldre moltes diferències d'opinió:

El "racionalitzador de càlcul" de Leibniz, que s'assembla a la [[lògica simbòlica]], pot ser vist com una manera de fer possible aquests càlculs. Leibniz va escriure memoràndums,<ref>Moltes de les seves notes es troben traduïdes al anglès per Parkinson 1966.</ref> que ara semblen intents a les palpentes d'iniciar la lògica simbòlica, i per tant el seu ''calculus''. No obstant cal tenir present que Gerhard i Couturat no van publicar aquests escrits fins que la lògica formal moderna va sorgir en el [[Begriffsschift]] de [[Gottlob Frege|Frege]] i en els escrits de [[Charles Peirce]], per tant molt després dels inicis de [[George Boole|Boole]] i [[Augustus De Morgan|De Morgan]].{{Citació necessària|data=2023}}

Leibniz pensava que els [[símbolsímbols]]s eren importants per a la comprensió humana. Donava tanta importància a la invenció de símbols correctes que atribueix tots els seus descobriments en les matemàtiques a aquest fet. Les notacions del [[càlcul infinitesimal]] són un exemple de la seva habilitat en aquest sentit. Charles Sanders Peirce, pioner en [[semiòtica]], compartia la passió de Leibniz per a la notació dels símbols i la seva creença que aquests són essencials per a una lògica que funcionés bé i per les matemàtiques.

Leibniz va ser el primer a utilitzar el terme ''analysis situs'',<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 27</ref> utilitzat posteriorment el {{segle|XIX}} per referir-se al que ara s'anomena [[topologia]]. La [[fractal|geometria fractal]] proposada per [[Benoît Mandelbrot]] es basa en les nocions de Leibniz d'[[autosimilaritat]] i en el principi de continuïtat «''natura non facit saltus''» (la natura no fa salts). Quan Leibniz va escriure, amb una certa vena [[metafísica]], que "la línia recta és una corba que té totes les seves parts similars a la seva totalitat", estava posant ''de facto'' les bases de la [[topologia]] fa més de dos segles. Parlant "d'empaquetatge", Leibniz va proposar al seu amic [[Des Bosses]] que s'imaginés un cercle, llavors que hi inscrivís tres cercles congruents de radi màxim; els segons cercles menors es podien omplir amb tres cercles encara menors utilitzant el mateix procediment. Això es pot continuar [[infinit]]ament, del quequal es dedueix una bona idea de l'[[autosimilaritat]]. La millora de Leibniz de l'[[axioma]] d'[[Euclides|'Euclides]] conté el mateix concepte.

Es pot considerar Leibniz un precursor de la ciència d'[[Història dels ordinadors|ordinadors]] i i de la [[teoria de la informació]].<ref>Davis (2000) tracta el rol de Leibniz en ser el precursor del naixement de les [[calculadora|calculadores]] i dels llenguatges formals.</ref> A la seva joventut va escriure sobre el [[Codi binari|sistema binari]] (base 2), que utilitzen actualment els ordinadors, i va continuar tractant aquest tema al llarg de la seva carrera.<ref>See Couturat (1901): 473–78.</ref> Es va avançar a la [[interpolació polinòmica de Lagrange]] i la [[teoria algorísmica de la informació]]. El seu [[raonador de càlcul]] va anticipar aspectes de la [[màquina de Turing]]. El 1934, [[Norbert Wiener]] va dir que havia trobat en els escrits de Leibniz una menció al concepte de [[realimentació]], que era central en l'última teoria [[cibernètica]] de Wiener.

[[Nicholas Jolley]] ha conjecturat que la reputació de Leibniz com a filòsof és potser ara més alta que en qualsevol altre moment des que era viu.<ref>Jolley, 217-19</ref> La filosofia analítica i contemporània continuen utilitzant les seves nocions d'[[identitat]], [[individuació]], i [[mon possible|mons possibles]], mentre que el menyspreu doctrinari cap a la [[metafísica]], característic de la filosofia analítica i lingüística, s'ha esvaït. Els treballs sobre la història de les [[idees]] del {{segle|XVII}} i del {{segle|XVIII}} ha posat de manifest més clarament que la "Revolució Intel·lectual" del {{segle|XVII}} va precedir a la més coneguda [[Revolució Industrial]] i comercial dels segles  {{Romanes|XVIII}} i {{Romanes|XIX}}. La creença dels segles {{Romanes|XVII}} i XVIII que la ciència natural, especialment la física, es diferencia de la filosofia en grau, i no en essència, ja no es descarta. Que la ciència moderna inclou un element "[[escolàstica|escolàstic]]", i un element "[[empirisme|empíric]] radical" és més acceptat ara que a principis del {{segle|XX}}. El pensament de Leibniz es veu ara com una prolongació important de la formidable tasca iniciada per [[Plató]] i [[Aristòtil]]: l'Univers i el lloc de l'home en ell són oberts a la raó humana.

La catalogació sistemàtica de tots els volums de la ''Nachlass'' de Leibniz va començar el 1901. Es va veure obstaculitzada per dues guerres mundials, la dictadura Nazi (amb genocidi jueu, que va afectar un empleat jueu d'aquest projecte, i d'altres conseqüències personals ), i dècades de divisió alemanya (amb dos estats, i la "cortina de ferro" de la guerra freda, separant als estudiosos, i també les parts disperses de la seva obra literària). L'ambiciós projecte ha hagut de tractar set idiomes que figuren en unes 200.000 pàgines de paper manuscrit i imprès. El 1985 es va reorganitzar i va ser inclòs en un programa conjunt entre acadèmies federals d'Alemanya i acadèmies estatals (''Länder''). Des d'aleshores, les branques a [[Potsdam]], [[Münster]], [[Hannover]] i [[Berlín]], han publicat conjuntament 25 volums de l'edició crítica, amb una mitjana de 870 pàgines i han elaborat un índex i concordança entre les obres.

* 1666. ''De Arte Combinatoria'' (''Sobre l'Art de la Combinatòria''); parcialment traduït a Loemker §1 i Parkinson (1966).<ref name="von Leibniz Erdmann 1840 p. 6">{{ref-llibre|cognom=von Leibniz |nom=G.W.F. |cognom2=Erdmann |nom2=J.E. |títol=G. G. Leibnitii opera philosophica quae exstant Latina Gallica Germanica omnia. Edita recognovit e temporum rationibus disposita, pluribus ineditis auxit, introductione critica atque indicbus instruxit J. E. Erdmann. Cum Leibnitii effigie | series=G. G. Leibnitii opera philosophica quae exstant Latina Gallica Germanica omnia. Edita recognovit e temporum rationibus disposita, pluribus ineditis auxit, introductione critica atque indicbus instruxit J. E. Erdmann. Cum Leibnitii effigie |exemplar=v. 1 |any=1840 | url=https://books.google.escat/books?id=KGGCsE9sBDwC&pg=PA6 |llengua=la | access-dateconsulta=2022-03-07 |pàgina=6}}</ref>

* {{ref-llibre |nom=Louis Couturat|cognom=Couturat, Louis, |data=1901. ''|títol=La Logique de Leibniz''. Paris:|lloc=París |editorial=Felix Alcan. |llengua=francès}}

* [[Martin Davis|Davis, Martin]], 2000. ''The Universal Computer: The Road from Leibniz to Turing''. WW Norton.