Gottfried Wilhelm Leibniz: diferència entre les revisions

L'essència ontològica d'una mònada és la seva simplicitat irreductible. A diferència dels àtoms, les mònades no tenen caràcter material o espacial. També difereixen dels àtoms per la seva independència mútua completa, de manera que les interaccions entre les mònades són només aparents. En canvi, en virtut del principi de l'harmonia preestablerta, cada mònada segueix una sèrie preprogramada "d'instruccions" que li és propi, de manera que una mònada "sap" què fer en cada moment. (Aquestes "instruccions" poden ser vistes com a anàlegs de les lleis científiques que regeixen les partícules subatòmiques.) En virtut d'aquestes instruccions intrínseques, cada mònada és com un petit mirall de l'universUnivers. Les mònades no han de ser per força "petites", per exemple, cada ésser humà és una mònada, en aquest cas el lliure albir és problemàtic. Déu, també és una mònada, i l'existència de Déu es pot inferir de l'harmonia que preval entre totes les altres mònades, Déu vol l'harmonia preestablerta.

Leibniz afirma que no pot haver-hi conflicte entre la fe i la raó, ja que totes dos són dons de Déu, i per tant no es poden contradir. La Teodicea és la tasca de reconciliació entre el sistema filosòfic de Leibniz, i els principis del Cristianismecristianisme. Aquest projecte es va alimentar de la creença de Leibniz, compartida per altres filòsofs i teòlegs conservadors del [[Segle de les Llums]], en el caràcter racional i "il·luminat" de la religió Cristianacristiana. També estava recolzat per la idea deque laés possibilitatpossible demillorar la millora humanal'humà, (si la humanitat confiava en la filosofia i la religió com a guies).

Considerant que la fe i la raó no poden tenir conflicte, sosté que, si una afirmació de fe fos contrària a la raó, hauria de ser rebutjada. A continuació Leibniz s'enfronta amb el retret central que es fa al Teismeteisme Cristiàcristià: Si Déu és omnipotent, omniscient i benvolent, com pot existir el mal en el món? La resposta de Leibniz és que els homes, en tant que creació, no poden ser perfectes, ja que són finits i estan limitats enque latenen sevauna saviesa i lavoluntat seva voluntatlimitades. Deu permet el mal moral (pecat) i el mal físic (dolor) com un mitjà pelper qual elsajudar homes podena identificar i corregir les seves decisions errònies, i com un contrast del bé.

L'afirmació [[Bonisme|bonista]] que "«vivim en el millor dels mons possibles"», va atreure burles, sobretotentre d'altres per part de [[Voltaire]], que hoen va satiritzarfer una satira en la seva novel·la còmica ''[[Càndid o l'optimisme]]''. El personatge del doctor Pangloss (una paròdia de Leibniz i [[Pierre Louis Moreau de Maupertuis|Maupertuis]]) hi repeteix la frase com un [[mantra]]. D'aquí ve l'adjectiu "panglossià", que descriu una persona que creu que el món que ens envolta és el millor possible.

El matemàtic [[Paul du Bois-Reymond]], en els seus "Pensaments de Leibniz en la ciència moderna",{{Tinv|2023}} va escriure que Leibniz considerava que Déu seguia una lògica matemàtica:

Leibniz creia que granla partmajoria deldels procésraonaments de raonament humàhumans es potpoden reduir a una espèciemena de càlcul, i que aquests càlculs podrien resoldre moltes diferències d'opinió:

El "racionalitzador de càlcul" de Leibniz, que s'assembla a la [[lògica simbòlica]], pot ser vist com una manera de fer possible aquests càlculs. Leibniz va escriure memoràndums,<ref>Moltes de les seves notes es troben traduïdes al anglès per Parkinson 1966.</ref> que ara semblen intents a les palpentes d'iniciar la lògica simbòlica, i per tant el seu ''calculus''. No obstant cal tenir present que Gerhard i Couturat no van publicar aquests escrits fins que la lògica formal moderna va sorgir en el [[Begriffsschift]] de [[Gottlob Frege|Frege]] i en els escrits de [[Charles Peirce]], per tant molt després dels inicis de [[George Boole|Boole]] i [[Augustus De Morgan|De Morgan]].{{Citació necessària|data=2023}}

Leibniz pensava que els [[símbolsímbols]]s eren importants per a la comprensió humana. Donava tanta importància a la invenció de símbols correctes que atribueix tots els seus descobriments en les matemàtiques a aquest fet. Les notacions del [[càlcul infinitesimal]] són un exemple de la seva habilitat en aquest sentit. Charles Sanders Peirce, pioner en [[semiòtica]], compartia la passió de Leibniz per a la notació dels símbols i la seva creença que aquests són essencials per a una lògica que funcionés bé i per les matemàtiques.

Leibniz va ser el primer a utilitzar el terme ''analysis situs'',<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 27</ref> utilitzat posteriorment el {{segle|XIX}} per referir-se al que ara s'anomena [[topologia]]. La [[fractal|geometria fractal]] proposada per [[Benoît Mandelbrot]] es basa en les nocions de Leibniz d'[[autosimilaritat]] i en el principi de continuïtat «''natura non facit saltus''» (la natura no fa salts). També podem observar quanQuan Leibniz va escriure, amb una certa vena [[metafísica]], que "la línia recta és una corba que té totes les seves parts similars a la seva totalitat", estava posant ''de facto'' les bases de la [[topologia]] fa més de dos segles. Parlant "d'empaquetatge", Leibniz va proposar al seu amic [[Des Bosses]] que s'imaginés un cercle, llavors que hi inscrivís tres cercles congruents de radi màxim; els segons cercles menors es podien omplir amb tres cercles encara menors utilitzant el mateix procediment. Això es pot continuar [[infinit]]ament, del quequal es dedueix una bona idea de l'[[autosimilaritat]]. La millora de Leibniz de l'axiome[[axioma]] d'[[Euclides]] conté el mateix concepte.

El ''[[vis viva]]'' de Leibniz (força viva) és ''mv''², el doble de la present [[energia cinètica]]. Leibniz es va adonar que en determinats sistemes mecànics l'energia total es conserva, i per tant ho considerava una característica motriu innata de la matèria.<ref>[[#Loemker|Loemker]]: p. 53-55</ref><ref>See Ariew i Garber 155–86, W II.6–7a)</ref> Aquí també el seu pensament va donar peu a ununa altrealtra lamentable disputa nacionalista. El seu ''vis viva'' es veia com un rival al principi de la conservació de la [[quantitat de moviment]] defensat per Newton a Anglaterra i per [[Descartes]] a França; per tant els [[acadèmics]] d'aquests països tendien a obviar aquesta idea. PerPerò unaper altra banda els [[enginyeria|enginyers]] van trobar la idea de ''vis viva'' útil. Posteriorment s'ha vist que les dues aproximacions són complementàries.

LeibnizEs pot haverconsiderar estatLeibniz elun primerprecursor científicde la ciència d'[[Història dels ordinadors|ordinadors]] i teòricde la [[teoria de la informació]].<ref>Davis (2000) tracta el rol de Leibniz en ser el precursor del naixement de les [[calculadora|calculadores]] i dels llenguatges formals.</ref> EnA la seva joventut, va escriure sobre el [[Codi binari|sistema binari]] (base 2), que utilitzen actualment els ordinadors, i va continuar tractant aquest tema al llarg de la seva carrera.<ref>See Couturat (1901): 473–78.</ref> Es va avançar a la [[interpolació polinòmica de Lagrange]] i la [[teoria algorísmica de la informació]]. El seu [[raonador de càlcul]] va anticipar aspectes de la [[màquina de Turing]]. El 1934, [[Norbert Wiener]] va dir que havia trobat en els escrits de Leibniz una menció al concepte de [[realimentació]], que era central en l'última teoria [[cibernètica]] de Wiener.

En 1671, Leibniz va començar a inventar una màquina basada en el qual posteriorment s'anomenaria la [[roda de Leibniz]], que podia fer les quatre operacions aritmètiques bàsiques, i la va anar millorant gradualment al llarg dels anys. Aquesta "[[calculadora per passos]]" va atraure l'atenció de la societat científica i va ser la base per a la seva elecció com a membre de la [[Royal Society]] en 1673. Durant els anys que va passar a [[Hannover]], un artesà, sota la supervisió de Leibniz, va construir unes quantes d'aquestes màquines. No va ser un èxit perquè no va mecanitzar completament l'operació de portar. [[Louis Couturat]] va trobar una nota de Leibniz no publicada, datada de 1674, descrivint una màquina capaç de fer algunes operacions algèbriques.<ref>Couturat (1901), 115</ref>

Leibniz es va aproximar als conceptes de [[maquinari]] i [[programari]] elaborats posteriorment per [[Charles Babbage]] i [[Ada Lovelace]]. En 1679, mentre reflexionava sobre la seva aritmètica binaria, Leibniz va imaginar una màquina en què es poguessin representar nombres binaris utilitzant boles i dirigit per una mena de targetes perforades rudimentàries.<ref>{{ref-web|url= http://www.edge.org/discourse/schirrmacher_eurotech.html|títol= The Reality Club: Wake Up Call for Europe Tech <!--Títol generat per bot-->|consulta= 2009-02-01|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20051228133959/http://www.edge.org/discourse/schirrmacher_eurotech.html|arxiudata= 2005-12-28}}</ref> En els moderns ordinadors electrònics digitals se substitueixen les boles de Leibniz que es movien gràcies a la gravetat per [[registre a decalatge|registres a decalatge]], gradients de voltatge i impulsos d'electrons, però, ''grosso modo'', funciona tal com Leibniz proposava enel 1679.

El [[filòleg]] Leibniz era un àvid estudiós dels idiomes, que marcava amb entusiasme qualsevol informació sobre [[paraules]] i [[gramàtica]] que li arribés. Va rebutjar la creença, àmpliament sostinguda per erudits Cristians del seu temps, que l'[[hebreu]] fos el llenguatge primigeni de la raça humana. També va refutar l'argument, suggerit pels investigadors Suecssuecs contemporanis seus, que alguna mena de proto[[suec]] havia estat l'avantpassat de les [[llengües germàniques]]. Va estar perplex sobre l'origen de les [[llengües eslaves]], era conscient de l'existència del [[sànscrit]], i estava fascinat pel [[xinès clàssic]].

Va publicar l'''editio prínceps'' (primera edició moderna) de la '' [[Chronicon Holtzatiae]]'', una crònica llatina del [[Comtat de [[Holstein-Gottorp|Holstein]] de la [[baixa edat mitjana|Baixa Edat Mitjana]].

El llarg camí de Leibniz fins a la seva glòria present es va iniciar el 1765 amb la publicació deen francès dels ''NouveauxNous EssaisAssaigs,'' que [[Kant]] va llegir atentament. En 1768, Dutens va editar la primera edició de múltiples volums d'escrits de Leibniz, seguit en el {{segle|XIX}} per un nombre d'edicions, incloses les d'Erdmann, Foucher de Careil, Gerhardt, Gerland, Klopp, i Mollat. També va començar la publicació de la correspondència de Leibniz amb notables com [[Antoine Arnauld]], [[Samuel Clarke]], [[Sofia del Palatinat|Sofia de Hannover]], i la seva filla [[Sofia Carlota de Hannover]].

[[Nicholas Jolley]] ha conjecturat que la reputació de Leibniz com a filòsof és potser ara més alta que en qualsevol altre moment des que era viu.<ref>Jolley, 217-19</ref> La filosofia analítica i contemporània continuen utilitzant les seves nocions d'[[identitat]], [[individuació]], i [[mon possible|mons possibles]], mentre que el menyspreu doctrinari cap a la [[metafísica]], característic de la filosofia analítica i lingüística, s'ha esvaït. Els treballs sobre la història de les [[idees]] del {{segle|XVII}} i del {{segle|XVIII}} ha posat de manifest més clarament que la "Revolució Intel·lectual" del {{segle|XVII}} va precedir a la més coneguda [[Revolució Industrial]] i comercial dels segles  {{Romanes|XVIII}} i {{Romanes|XIX}}. La creença dels segles {{Romanes|XVII}} i XVIII que la ciència natural, especialment la física, es diferencia de la filosofia en grau, i no en essència, ja no es descarta. Que la ciència moderna inclou un element "[[escolàstica|escolàstic]]", i un element "[[empirisme|empíric]] radical" és més acceptat ara que a principis del {{segle|XX}}. El pensament de Leibniz es veu ara com una prolongació important de la formidable tasca iniciada per [[Plató]] i [[Aristòtil]]: l'Univers i el lloc de l'home en ell són oberts a la raó humana.

[[Leibniz-Keks]], una popular marca de galetes a Alemanya, porta el nom de Gottfried Leibniz. Aquestes galetes fanes honor<!--[sic]-->refereixen a Leibniz perquè ell era un resident de Hannover, on té la seu l'empresa.<ref>{{Citar ref|url = http://www.bahlsen.de/root_bahlsen_anim/index.php|títol= Bahlsen productes}}</ref>

La catalogació sistemàtica de tots els volums de la ''Nachlass'' de Leibniz va començar el 1901. Es va veure obstaculitzada per dues guerres mundials, la dictadura Nazi (amb genocidi jueu, que va afectar un empleat jueu d'aquest projecte, i d'altres conseqüències personals ), i dècades de divisió alemanya (amb dos estats, i la "cortina de ferro" de la guerra freda, separant als estudiosos, i també les parts disperses de la seva obra literària). L'ambiciós projecte ha hagut de tractar set idiomes que figuren en unes 200.000 pàgines de paper manuscrit i imprès. El 1985 es va reorganitzar i va ser inclòs en un programa conjunt entre acadèmies federals d'Alemanya i acadèmies estatals (''Länder''). Des d'aleshores, les branques a [[Potsdam]], [[Münster]], [[Hannover]] i [[Berlín]], han publicat conjuntament 25 volums de l'edició crítica, amb una mitjana de 870 pàgines i han elaborat un índex i concordança entre les obres.

* {{ref-llibre |nom=Louis Couturat|cognom=Couturat, Louis, |data=1901. ''|títol=La Logique de Leibniz''. Paris:|lloc=París |editorial=Felix Alcan. |llengua=francès}}

* [[Martin Davis|Davis, Martin]], 2000. ''The Universal Computer: The Road from Leibniz to Turing''. WW Norton.