Deir al-Madinah: diferència entre les revisions

* Els habitants del poble (els treballadors i les seves famílies) van rebre sempre un tracte preferencial, amb bons sous, bona alimentació i els últims avenços mèdics de l'època. La situació laboral dels treballadors era molt bona: treballaven per torns organitzats en equips (la feina a la vall no s'aturava quasi mai), amb jornades de vuit hores a l'hivern i nou a l'estiu, dividides en dos torns de quatre hores (amb temps per a menjar), durant vuit dies a la setmana i després en tenien dos de festa; també tenien lliures totes les festes oficials (religioses, polítiques i civils), i disposaven de baixes laborals per malaltia pròpia o dels fills i dies de festa per a acompanyar o ajudar un company lesionat, per la mort o el naixement d'un familiar, per visites al metge o al veterinari (quan tenien un animal malalt), a més de sis dies lliures garantits a disposar per motius similars als anteriors; a més, durant el seu temps lliure podien treballar en altres activitats remunerades, si desitjaven obtenir ingressos extres. També tenien permès participar en les grans celebracions religioses, junt amb els alts funcionaris i sacerdots, els membres de la cort, la noblesa i la família reial. Tot això, junt amb les troballes realitzades al poble de treballadors del [[Kahun]] (al costat de la piràmide de [[Senusret II|Sesostris II]], a l'[[Oasi dedel Faium|oasi del Faiyum]]) i del poble de treballadors que s'excava a la zona de les piràmides de [[Necròpolis de Guiza|Guiza]], desmenteix la creença tradicional que grups d'esclaus, en condicions pèssimes, van construir les tombes dels faraons egipcis.