Rayy: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: si be segurament > si bé segurament |
m Sense preposició al davant quan es refereix a un any en concret. |
||
| (46 revisions intermèdies per 17 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Rayy''', '''Ray''' o '''Rey''' (
[[Fitxer:Rey panorama small.jpg|thumb|center|800px|Panorama de la ciutat]]▼
==Història==▼
===Època antiga===▼
A l'[[Avesta]] és esmentada com a Ragha, sent una de les 12 places sagrades creades per [[Ahura Mazda]]. Antigament coneguda en vell persa com '''Raga''' (grec Ῥαγαί), pertanyia a la [[Mèdia]] Magna i era capital del districte conegut per '''Raguiana'''. El rei pretendent de Mèdia Frawartish (Fraortes II) s'hi va voler refugiar sense èxit el 521 aC. Sota el rei [[Darios el Gran]], el governador fou el seu pare Wishnutaspa que va reprimir una revolta dels parts. Fou coneguda com a lloc d'exili dels jueus. Als "Apòcrifs Bíblics" és també esmentada quan Tobies hi fou enviat pel seu pare per recuperar el diner depositat a mans de Gabael fill de Gabries. [[Alexandre el Gran]] la va ocupar l'estiu del 330 aC i va tardar 11 dies per anar d'Ecbatana a Raga (Raghae). [[Estrabó]] diu que la ciutat fou restaurada pels grecs, probablement per [[Seleuc I Nicàtor]], que la va anomenar ''Europos''. Després fou restaurada pels [[parts]] i anomenada '''Arsàcia''' (Arsakia) però el nom antic es va recuperar a la caiguda de l'imperi part i va derivar a l'edat mitjana en Rayy (Rhey o Ray o Rey). Entre el 485 i el 553 s'esmenten bisbes sirians orientals, si bé segurament daten d'una mica abans i van subsistir després. El 661 el rei sassànida [[Yezdegerd III]] va llençar a Rayy el seu darrer crit a la resistència contra els àrabs abans de fugir al [[Khurasan]].▼
▲== Història ==
===Dominació islàmica===▼
▲=== Època antiga ===
La conquesta àrab no està datada; les fonts la situen entre 639 i 644. El 646 [[Sad ibn Abi-Waqqàs]] va reprimir a la ciutat una revolta. Rayy era feu de la família noble persa dels Mihran i com que Siyawakhx ibn Mihran ibn Bahram va dirigir la resistència, Xubin Nuaym ibn Mukarrin la va fer destruir i va ordenar la construcció d'una nova ciutat al [[masmughan]] Farrukhan ibn Zaynabi ibn Kula. Fins al 690 un ''masmughan'' de la família Farrukhan és esmentat al costat del governador àrab. ▼
▲A l'[[Avesta]] és esmentada com a Ragha, sent una de les 12 places sagrades creades per [[Ahura Mazda]]. Antigament coneguda en vell persa com '''Raga''' (grec Ῥαγαί), pertanyia a la [[Imperi Mede|Mèdia]] Magna i era capital del districte conegut per '''Raguiana'''. El rei pretendent de Mèdia Frawartish (Fraortes II) s'hi va voler refugiar sense èxit el 521
▲=== Dominació islàmica ===
Rayy va passar sense problemes als [[abbàssides]] però després de la mort d'[[Abu-Múslim]], el 753 el khurramita [[Sunbadh]] es va apoderar de la ciutat per un temps. El 758 [[Al-Mahdí (abbàssida)|Al-Mahdí]] fou nomenat governador de l'est i va reconstruir Rayy amb el nom de Muhammàdiyya; la ciutat va quedar rodejada d'una rasa. [[Harun ar-Raixid]], fill d'Al-Mahdí, va néixer a la ciutat. L'[[1 de maig]] del [[811]] el general [[Tàhir ibn al-Hussayn]], al servei d'[[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]], va derrotar prop de Rayy les forces del seu germà i rival [[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]] dirigides per [[Alí ibn Issa ibn Mahan]] va derrotar l'exèrcit d'Al-Mamun, comandat per Tàhir ibn al-Hussayn.<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51</ref>▼
▲La conquesta àrab no està datada; les fonts la situen entre 639 i 644. El 646 [[Sad ibn Abi-Waqqàs]] va reprimir a la ciutat una revolta. Rayy era feu de la família noble persa dels Mihran i com que Siyawakhx ibn Mihran ibn Bahram va dirigir la resistència, Xubin Nuaym ibn Mukarrin la va fer destruir i va ordenar la construcció d'una nova ciutat al [[masmughan]] Farrukhan ibn Zaynabi ibn Kula. Fins al 690 un ''masmughan'' de la família Farrukhan és esmentat al costat del governador àrab.
▲Rayy va passar sense problemes als [[abbàssides]] però després de la mort d'[[Abu-Múslim]], el 753 el khurramita [[Sunbadh]] es va apoderar de la ciutat per un temps. El 758 [[Al-Mahdí (abbàssida)|Al-Mahdí]] fou nomenat governador de l'est i va reconstruir Rayy amb el nom de Muhammàdiyya; la ciutat va quedar rodejada d'una rasa. [[Harun ar-Raixid]], fill d'Al-Mahdí, va néixer a la ciutat. L'[[1 de maig]] del [[811]] el general [[Tàhir ibn al-Hussayn]], al servei d'[[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]], va derrotar a prop de Rayy les forces del seu germà i rival [[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]] dirigides per [[Alí ibn Issa ibn Mahan]] va derrotar l'exèrcit d'Al-Mamun, comandat per Tàhir ibn al-Hussayn.<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) {{ISBN
A partir del 865 els [[alides del Tabaristan, Gilan i Daylam]] van començar a disputar Rayy primer als [[Tahírida del Khurasan|tahírides]] i després a diversos generals turcs del califa. El 885 el turc Adhgutegin va arrabassar la ciutat als [[zaydites]]; el 894 el califa en va nomenar governador al seu fill (el futur califa [[Al-Muktafí]]). Poc després va començar el període samànida i [[Àhmad ibn Ismaïl]] (907-914) va rebre la investidura de Rayy el 909 de mans del califa [[Al-Múqtadir (abbàssida)|Al-Múqtadir]], però el 912 [[Ismaïl ibn Àhmad]] es va apoderar de la ciutat i la possessió li fou reconeguda pel califa [[Al-Muqtadí (abbàssida)|Al-Muqtadí]]. Poc després el [[daylamita]] Muhammad ibn Alí Suluk en fou nomenat governador samànida per [[Nasr II ibn Àhmad]] (914-943)▼
▲A partir del 865 els [[alides del Tabaristan, Gilan i Daylam]] van començar a disputar Rayy primer als [[Tahírida del Khurasan|tahírides]] i després a diversos generals turcs del califa. El 885 el turc Adhgutegin va arrabassar la ciutat als [[Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam|zaydites]]; el 894 el califa en va nomenar governador al seu fill (el futur califa [[Al-Muktafí]]). Poc després va començar el període samànida i [[Àhmad ibn Ismaïl]] (907-914) va rebre la investidura de Rayy el 909 de mans del califa [[Al-Múqtadir (abbàssida)|Al-Múqtadir]], però el 912 [[Ismaïl ibn Àhmad]] es va apoderar de la ciutat i la possessió li fou reconeguda pel califa [[Al-Muqtadí (abbàssida)|Al-Muqtadí]]. Poc després el [[daylamita]] Muhammad ibn Alí Suluk en fou nomenat governador samànida per [[Nasr II ibn Àhmad]] (914-943)
El 916 el [[sàjida]] de l'[[Azerbaidjan]], [[Yússuf ibn Abi-s-Saj]] la va arrabassar a Ibn Alí Suluk i els [[samànides]], iniciant-se un període de desordres. Rayy va passar al daylamita [[Alí ibn Wahsudhan]], i d'aquest va passar a Wasif Bektyimuti; poc després queia en poder del daylamita Àhmad ibn Ali i de [[Muflih]], esclau de Yússuf el sàjida (925). Els samànides, amb suport califal, la van recuperar però no van tardar gaire a perdre-la davant el general daylamita [[Asfar ibn Shiroya]] que es va fer virtualment independent. El 930 Asfar fou assassinat pel seu lloctinent [[Mardawij ibn Ziyar]], originària de [[Gilan]], que va fundar la dinastia ziyàrida. A la mort de Mardawij el 935, Rayy va passar als [[buwàyhides]] i fou part del feu d'[[Imad-ad-Dawla]] (932-946) i de [[Rukn al-Dawla]] (946-976) a la mort del qual es va dividir en dues branques una de les quals va governar a Rayy amb [[Fakhr-ad-Dawla]] (976-980), passant llavors a la branca de [[Muàyyid-ad-Dawla]] d'[[Isfahan]] i [[Hamadan]] però el 984 va retornar a Fakhr-ad-Dawla (984-997) i després a [[Majd-ad-Dawla]] (997-1029). Sota aquest darrer el samànida [[Ismaïl II ibn Nuh al-Múntasir]] (999-1005) va fer un darrer intent d'ocupar Rayy (1000) però va fracassar. El 1027 Madj al-Dawla va demanar suport a [[Mahmud de Gazni]] que ho va aprofitar per apoderar-se del seu domini (1029). La dominació [[gaznèvida]] fou breu però poc profitosa; [[càrmates]] i [[mutazalites]] foren perseguits i molts llibres destruïts. El 1035 els seljúcides van devastar la ciutat i la van ocupar el 1042. El darrer [[buwàyhida]], [[Al-Màlik ar-Rahim]] (1048-1055) va morir a Rayy, presoner al castell de Tabarak (el 1058 o el 1063 segons les fonts). També a Rayy va morir el sultà [[Toghril Beg I]] el 1063.▼
▲El 916 el [[sàjida]] de l'[[Azerbaidjan]], [[Yússuf ibn Abi-s-Saj]] la va arrabassar a Ibn Alí Suluk i els [[samànides]], iniciant-se un període de desordres. Rayy va passar al daylamita [[Alí ibn Wahsudhan]], i d'aquest va passar a Wasif Bektyimuti; poc després queia en poder del daylamita Àhmad ibn Ali i de [[Muflih]], esclau de Yússuf el sàjida (925). Els samànides, amb suport califal, la van recuperar però no van tardar gaire a perdre-la davant el general daylamita [[Asfar ibn Shiroya]] que es va fer virtualment independent. El 930 Asfar fou assassinat pel seu lloctinent [[Mardawij ibn Ziyar]], originària de [[Gilan]], que va fundar la dinastia ziyàrida. A la mort de Mardawij el 935, Rayy va passar als [[buwàyhides]] i fou part del feu d'[[Imad-ad-Dawla]] (932-946) i de [[Rukn al-Dawla]] (946-976) a la mort del qual es va dividir en dues branques una de les quals va governar a Rayy amb [[Fakhr-ad-Dawla]] (976-980), passant llavors a la branca de [[Muàyyid-ad-Dawla]] d'[[Isfahan]] i [[Hamadan]] però el 984 va retornar a Fakhr-ad-Dawla (984-997) i després a [[Majd-ad-Dawla]] (997-1029). Sota aquest darrer el samànida [[Ismaïl II ibn Nuh al-Múntasir]] (999-1005) va fer un darrer intent d'ocupar Rayy (1000) però va fracassar. El 1027 Madj al-Dawla va demanar suport a [[Mahmud de Gazni]] que ho va aprofitar per apoderar-se del seu domini (1029). La dominació [[gaznèvida]] fou breu però poc profitosa; [[càrmates]] i [[mutazalites]] foren perseguits i molts llibres destruïts. El 1035 els seljúcides van devastar la ciutat i la van ocupar el 1042. El darrer [[buwàyhida]], [[Al-Màlik ar-Rahim]] (1048-1055) va morir a Rayy, presoner al castell de Tabarak (el 1058 o el 1063
Després del regnat del sultà [[Massud ibn Muhàmmad]] (1134–1152) Rayy fou governada per l'emir Inanj (o Inanj Sunkur) la filla del qual, Inanj Khatun (coneguda com a Qatiba), es va casar amb l'[[ildeguízida]] [[Muhàmmad Pahlawan]] (+ 1186), fill d'[[Ildeguiz]]. Aquest va portar al tron seljúcida a [[Arslan Shah ibn Toghrul]] (1160–1174) amb la mare del qual estava casat, Inanj es va oposar al nomenament però fou derrotat i es va haver de retirar a [[Bistam]], però amb ajut del [[khwarizmshah]] va poder recuperar Rayy. Finalment fou assassinat per instigació d'Ildeguiz que va donar Rayy al seu fill Muhammad Pahlawan. A la mort d'aquest va repartir els seus dominis, el fill Nusrat-ad-Din Abu-Bakr va rebre [[Arran]] i [[Azerbaidjan]]; Uzbeg va rebre [[Hamadan]]; i dos fillastres de Pahlawan (fills de la seva muller Inanj Khatun, que era filla d'Inanj Sunkur de Rayy) de noms Kutlugh Inanj i Amir-i-Amiran Umar, van rebre petits feus al [[Jibal]], el primer amb capital a Rayy. A petició del seu avi matern aquest va demanar la intervenció del [[khwarizmshah]] [[Tekish]] (1192). El 1194 [[Toghrul III]] ibn Arslan-xah (1174–1194), el darrer sultà [[seljúcida]], va morir en combat prop de Rayy a mans de Kutlugh Inanj, però el territori va passar a Khwarizm. El 1217 se'n va apoderar Sad ibn Zangi, atabeg [[salghúrida|salgúrida]] de [[Fars]], però no va tardar a ser expulsat pel [[khwarizmshah]] [[Jalal-ad-Din Mangubertí]]. El 12220 fou ocupada pels mongols i part de la seva població massacrada; els que van sobreviure van morir en el segon atac el 1224. La ciutat va quedar quasi despoblada, però la vida s'hi va mantenir segons acrediten algunes ceràmiques que s'han trobar datades de 1243.▼
▲Després del regnat del sultà [[Massud ibn Muhàmmad]] (1134–1152) Rayy fou governada per l'emir Inanj (o Inanj Sunkur) la filla del qual, Inanj Khatun (coneguda com a Qatiba), es va casar amb l'[[ildeguízida]] [[Muhàmmad Pahlawan]] (+ 1186), fill d'[[Ildeguiz]]. Aquest va portar al tron seljúcida a [[Arslan Shah ibn Toghrul]] (1160–1174) amb la mare del qual estava casat, Inanj es va oposar al nomenament però fou derrotat i es va haver de retirar a [[Bistam]], però amb ajut del [[khwarizmshah]] va poder recuperar Rayy. Finalment fou assassinat per instigació d'Ildeguiz que va donar Rayy al seu fill Muhammad Pahlawan. A la mort d'aquest va repartir els seus dominis, el fill Nusrat-ad-Din Abu-Bakr va rebre [[Arran (regió)|Arran]] i l'[[Azerbaidjan]]; Uzbeg va rebre [[Hamadan]]; i dos fillastres de Pahlawan (fills de la seva muller Inanj Khatun, que era filla d'Inanj Sunkur de Rayy) de noms Kutlugh Inanj i Amir-i-Amiran Umar, van rebre petits feus al [[Jibal (Mèdia)|Jibal]], el primer amb capital a Rayy. A petició del seu avi matern aquest va demanar la intervenció del [[khwarizmshah]] [[Tekish]] (1192). El 1194 [[Toghrul III]] ibn Arslan-xah (1174–1194), el darrer sultà [[seljúcida]], va morir en combat prop de Rayy a mans de Kutlugh Inanj, però el territori va passar a Khwarizm. El 1217 se'n va apoderar Sad ibn Zangi, atabeg [[salghúrida|salgúrida]] de [[Fars]], però no va tardar a ser expulsat pel [[khwarizmshah]] [[Jalal-ad-Din Mangubertí]]. El 12220 fou ocupada pels mongols i part de la seva població massacrada; els que van sobreviure van morir en el segon atac el 1224. La ciutat va quedar quasi despoblada, però la vida s'hi va mantenir segons acrediten algunes ceràmiques que s'han trobar datades de 1243.
Va pertànyer al khanat [[ilkhànida]] però a la seva decadència, al segle XIV, va caure sota influència de [[Tugha Timur]] d'[[Gorgan (ciutat)|Astarabad]] fins al 1384 quan va ser ocupada per [[Tamerlà]], sense lluita. Segons el viatger Clavijo, en aquest temps ja estava deshabitada i si quedava algú, l'hauria abandonat llavors, perquè gairebé no torna a ser esmentada.▼
▲Va pertànyer al
=== Rayy en època timúrida ===
El 1384 [[Amir Wali ibn Ali Hindu]] d'[[Gorgan (ciutat)|Astarabad]], va fugir cap a Rayy, deixant a la família a la fortalesa de Girdkuh. Timur el va fer perseguir per [[Kudadad Husayni]], [[Xaikh Ali Bahadur]], Omar Abbas, Kumari Binak i altres que van estar a punt d'atrapar-lo a Rayy, però encara va poder seguir i va poder entrar als boscos del [[Rustumdar]], regió muntanyosa i boscosa en part inaccessible on ja no el van poder seguir. Timur amb 3 de cada dotze soldats va sortir d'Astarabad cap a l'[[Iraq Ajamita]] en direcció a Rayy. El sultà [[jalayírida]] [[Ahmad ibn Uways]], que estava a [[Sultaniya]], va encarregar la defensa d'aquesta capital al seu fill [[Akbugha ibn Ahmad]] i va fugir cap a Tabriz però els defensors van fugir al seu darrera emportant-se a Akbugha. Pel seu costat Tamerlà va entrar a Rayy sense oposició <ref>Yazdi Sharaf al-Din Ali, ''Zafarnama'', Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “''Histoire de Timur Bec''”, II, 49</ref>
El hivern del 1378 al 1388 Tamerlà va enviar l'exèrcit a acampar a la vora de Rayy, a Sark Kamigh, dirigits per [[Miran Shah]], [[Shaikh Ali Bahadur]] i [[Saif al-Din Barles|Saif al-Din]] <ref>Ibid”, II, 60</ref>
El 1393 Tamerlà va tornar a Rayy i es va dirigir d'alli a [[Kazwin]], el governador de la qual, Shah Suar, va derrotar. D’alli l'avantguarda es va dirigir a [[Sultaniya]], on el governador Ak Txeghi havia mort i Isnaf Shah el seu naib havia agafat el govern al seu lloc; quan van arribar les forces timúrides Isnaf Shah va abandonar el govern i va fugir i la ciutat fou ocupada sense lluita, si bé després fou abandonada.<ref>Ibid, III, 21</ref> El quarter timúrida es va establir a la fortalesa de Shariyar propera a Rayy. El sultà [[muzaffàrida]] d'[[Isfahan]] [[Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali|Zain al-Abidin Ali]] va fugir cap al [[Khurasan (província mongola)]] via Rayy però prop d'aquesta ciutat (entre Veramin i Shariyar) fou capturat pel governador de Rayy, Musa Jawkar, i entregat a [[Shah Mansur]], sultà muzaffàrida de [[Xiraz]] que el va fer cegar.<ref>Ibid, III, 23</ref> Miran Xah fou nomenat governador virrei del [[Takhi-i-Hulagu]], i Rayy s'esmenta com un dels regnes integrants del conjunt.<ref>Ibid, III, 28</ref>
El 1387 el virregnat del [[Khurasan (província mongola)]] fou entregat a [[Xah Rukh (timúrida)]] i incloïa el [[Mazanderan]], fins a [[Firuzkuh (Iran)|Firuzkuh]] i Rayy.<ref>Ibid, III, 67</ref> En aquest temps fopu nomenat governador [[Bayan Kutxin]]. El 1399 L'avantguarda de l'exèrcit imperial sota [[Sulayman Xah]] va arribar a Rayy i el governador local Bayan Kutxin va informar al comandant del canvi de actitud de [[Miran Shah]] per una caiguda que li havia alterat el cervell; llavors Sulayman Shah, sentint-se insegur, va anar a [[Hamadan]] a esperar ordres. Miran Xah fou convocat per Tamerlà i per anar a veure'l va passar per Rayy. El príncep fou destituit,<ref>Ibid, V, 3</ref>
El 1404 en la revolta de [[Iskandar-i Shaykhi]], la infanteria de Rayy i [[Saveh]] i la cavalleria i infanteria de [[Qom]], [[Kashan]] i Derghuzin, en total uns dos mil homes, foren enviats al [[Rustamdar]] contra el rebel. Tamerlà, que estava retornant a [[Samarcanda]] de la seva expedició a [[Anatòlia]] i [[Síria]], va passar de [[Kazwin]] a Sauk-Bulak i d'aqui cap a la plana de Rayy on va entrar el [[20 de maig]] de [[1404]]; va acampar a la plana de [[Sari (Iran)]] enviant l'equipament no imprescindible per la ruta de Rayy i Khuwar; l'amir [[Shams al-Din Abas|Shams al-Din Abbas]], que portava als contingents kara tàtars, va seguir també la ruta de Rayy, Khuwar i [[Semnan]]. El [[10 de juliol]] Tamerlà va arribar a [[Firuzkuh (Iran)|Firuzkuh]] i va nomenar a [[Sulayman Xah]] governador de Rayy i Firuzkuh i les seves dependències; al governador (''daroga'') de Rayy, Bayan Kutxin, el va autoritzar a retornar i li va concedir el castell de Ghule Khindan.<ref>Ibid, VI, 23</ref>
[[Abu Bakr ibn Miran Shah]] fou derrotat per [[Kara Yusuf]] [[Kara Koyunlu]] el [[26 d'octubre]] de [[1406]] i es va haver de retirar de la rodalia de [[Tabriz]] i després d'alguns tombs va arribar a [[Sultaniya]], que va posar en estat de defensa, i se'n va anar a passar el hivern a la rodalia de Rayy.
El 1407 [[Muhammad Umar ibn Mihran Shah|Muhammad Umar]], ara governador del [[Mazanderan]] per compte de [[Xah Rukh (timúrida)]], que havia aconseguit reunir al seu entorn un import nucli de suport, va fer una incursió a Rayy on el seu germà [[Abu Bakr ibn Mihran Xah|Abu Bakr]] havia establert el campament (''ogrok'') de les seves forces, i es va emportar un miler de tendes i molts presoners que va enrolar a la força, i amb totes aquestes forces va concebre el projecte de conquerir el Khurasan. Abu Bakr mentre, va deixar 200 homes escollits a [[Sultaniya]], manats per Dervix Kuji i se’n va anar a Rayy, al peu de la [[Muntanya Damavand]] on va passar l'estiu. A la primavera del 1408 els amirs Nawruz Ja'un-i- Qurban i Abd al-Rahman Ja'un-i Qurban que havien sortir de [[Samarcanda]] amb 5000 homes (passant primer per [[Khwarizm]] i d'allí fins Mazanderan) i van arribar a Rayy. Abu Bakr els va fer una oferta per passar al seu servei, que fou acceptada i es van reunir a la cort del príncep prop de Derguzin<ref>Manuscrit persa ''Matla-assadein ou-madjma albahrein'', a ''Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme'' (volum 14), accesible a Google books</ref>
El 1410 es va establir a Rayy i el seu entron, l'ex emperador [[Khalil Sultan]], investit per Xah Rukh. Al cap d'un temps va anar a [[Isfahan]] cridat per [[Rustem ibn Úmar Xaykh|Rustem]] i quan aquest va evacuar la ciutat, Khalil s'hi va quedar, però la va haver d'abandonar a causa de la fam que regnava allí. Després d'un temps a Rayy, Khalil Sultan es va posar malalt i en un parell de dies va morir ([[12 de novembre]] de [[1411]]). Alguns historiadors pensen que fou enverinat, però de moment no es pot saber si això fou així i en tot cas si fou per ordre de Xah Rukh.<ref>Ibid, pàg 207</ref> El 1413 el districte fou incendiat per [[Iskandar ibn Úmar Xaykh|Iskandar]]. El [[14 d'abril]] de [[1414]] Xah Rukh va sortir del seu ''kixlak'' de [[Mazanderan]] i es va dirigir a Rayy, via [[Damghan]]. Poc després Xah Rukh, des de Rayy, va anar a [[Xahriyar]]. Més tard, el mateix 1414, l'emperador va confiar el govern de Rayy al príncep [[Adigel|Adygel]] (Ijel) fill de [[Miran Xah]]. L'abril del 1415 va morir d'una malaltia perillosa el jove (15 anys) Adigel (Adygel, Aiyal, Adijal, Ijel, Aighel....) al que s’havia concedit el govern de Rayy i que pràcticament només havia estat dedicat als plaers. En lloc seu fou nomenat el príncep Ilengher o [[Alamghir ibn Abu Bakr|Alamghir]], fill d'Abu Bakr ibn Miran Xah . (272). El 1415 Rayy fou lloc de concentració de tropes per anar a [[Fars]]. Sufocada la revolta de [[Baykara]], l'amir Elies Khoja fou confirmat com a governador de [[Qom]], [[Kaixan]], Rayy i [[Rustamdar]] fins a [[Gilan]] (1415).
== Vegeu també ==
* [[Salmaniyya]]
* [[Ar-Razí]]
== Notes ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
{{Commonscat
* Howorth, Henry Hoyle. ''History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century''. Part III, Londres: Longmans, Green and Co, 1880.▼
* ''Cambridge History of Iran''▼
▲*Howorth, Henry Hoyle. ''History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century''. Part III, Londres: Longmans, Green and Co, 1880.
▲*''Cambridge History of Iran''
* {{GEC|0055166}}▼
== Enllaços externs ==
▲* {{GEC|0055166|Rey}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:
| |||