Cúmbric: diferència entre les revisions

{{Infotaula llengua|morta|nom=Cúmbric

El '''cúmbric''' era una llengua [[Llengües cèltiques|celta]] que es parlava ena les regions angleses de [[Cúmbria]] ([[Westmorland]] i [[Cumberland]]), [[Yorkshire]], i el sud d'[[Escòcia]].{{sfn|Koch|2006|p=515-516}} Es parlava del {{segle|VII}} al {{segle|XII}} o {{segle|XIII|s}}. L'idioma està documentat només per noms personals en les cròniques britàniques i irlandeses, i per algunes paraules que han sobreviscut en dialectes de l'[[Scots|escocès]].

* [[Rheged]], en l'actual [[Cúmbria]] i part d'Escòcia, amb capital possiblement a [[Carlisle (Cúmbria)|Carlisle]].

El regneRegne de Gododdin va caure en poder dels angles a mitjan {{segle|VII}}, tot i que desconeixem quant de temps va perdurar el cúmbric a la regió.

Els altres dos regnes van aconseguir sobreviure durant més temps a les incursions, ocupacions i rivalitats entre els angles, els escocesos i altres grups procedents d'Irlanda, d'origen mixt irlandès i víkingviking. Encara que en l'actualitat el terme ''Cúmbria'' es refereix únicament a la zona anglesa, hi ha justificació històrica perquè pugui usar-se per al·ludir a una àrea més àmplia que inclouria l'antic regne[[Regne de Strathclyde]], de la mateixa manera que podem utilitzar el terme ''cúmbric'' per referir-nos a la seva llengua. Strathclyde va passarpassà a formar part del regneRegne d'Escòcia al {{segle|X}}, però s'han conservat nombrosos noms de llocs en Britó[[Britànnia|britó]] que han arribat fins als nostres dies, per exemple: ''Ochiltree'', format pels termes en [[gal·lès]] ''Uchel'' («'alt»') i ''tref'' («'ciutadania»').

On sembla haver-hi més traces d'aquesta llengua és en la [[toponímia]], així ''[[Lanark]]'', per exemple, es correspon amb el [[gal·lès]] ''llannerch'', («'clar»'); ''[[Ecclefechan]]'' amb el gal·lès ''eglwysfechan'', («'església petita»'), ''[[Penrith]]'' amb, el gal·lès, ''pen'' («'fi, acabament»') mési ''Rhyd'' («'gual»'), és a dir, «'al final del gual»', o [[Carrock]] amb el gal·lès ''fell'' («'càrrega, roca»').

També coneixem tres paraules dins d'un text legal llatí datat del {{segle|XI}}, ''{{polytonic|Leges inter Brett et Scotto}}''. Aquestes tres paraules són: ''galnys'', («'indemnització per un homicidi comès o bé el deute de sang degudadegut a ell»'); ''mercheta'', («'filla»'), i ''kelkyn'', («'cercle»'); els equivalents en [[gal·lès]] medimitjà són ''galana'', ''merch'' i ''cylch'' (en [[bretó]] ''merc'h'' i ''kelc'h'', en el cas de les dues últimes paraules). També hi ha noms propis en la '' Vida de Santsant Kentigern''.<ref>Alejandro Gutman, Beatriz Avanzati, ''[http://www.languagesgulper.com/eng/Cumbric.html The language gulper]'', 2013.</ref>

El destí de la llengua en la Cúmbria moderna és, encara, més fosc. S'accepta generalment la teoria de [[Keneth Jackson]] que proposa que la llengua havia pràcticament desaparegut fins que al {{segle|X|s}} va ser de nou introduïda procedent de [[Strathclyde]]. No obstant això, [[Phythian-Adams]] (1996) sosté que, almenys en algunes parts de la zona en qüestió, la llengua celta va sobreviure a l'ocupació dels angles i que es podria haver mantingut fins al [[{{segle |XII]]}}.{{sfn|James|2008|p=187–203}}

A partir de les poques proves que ens han arribat es dedueix que no havia de ser molt diferent del [[gal·lès antic]], llengua més ben coneguda. Tampoc diferiria massa de la [[llengua bretona]] parlada en aquesta època. En l'actualitat hies hafan esforços per reconstruir-la utilitzant les poques paraules i frases que sobreviuen entre els parlants locals d'anglès.